Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
ombra
Astronomia
Física
Regió de l’espai que, pel fet d’ésser situada al darrere d’un cos opac il·luminat per una font lluminosa, és totalment o bé parcialment privada de la llum.
En el cas que la font lluminosa sigui puntual, l’ombra té uns límits ben definits sense considerar els fenòmens de difracció En el cas que la font lluminosa sigui extensa, hi ha una regió de l’espai que resta totalment privada de llum ombra , mentre que una altra regió resta parcialment illuminada penombra eclipsi
quàsar
Astronomia
Objecte amb aparença estel·lar, que és una font molt potent d’ones radioelèctriques, l’espectre del qual presenta un notable desplaçament cap al vermell.
El nom de quàsar és una contracció de l’expressió anglesa quasi-stellar source ‘font quasi estellar’, i a vegades hom empra la sigla QSS El primer quàsar, catalogat com a 3C 48, fou descobert l’any 1961, quan TMatthews observà que on els radiotelescopis indicaven l’existència d’una important font d’ones radioelèctriques hi havia un estel d’aparença òptica normal Poc després en foren descoberts uns altres tres i hom cregué que es tractava d’un tipus especial d’estel, capaç de donar lloc a emissions radioelèctriques d’elevada intensitat Però el 1963 hom comprovà que…
desplaçament cap al vermell

Desplaçament cap al vermell d’una galàxia; la radiació emesa per la galàxia és rebuda per l’observador amb una freqüència igual, més gran o més petita segons si la galàxia resta immòbil o en moviment, apropant-se o allunyant-se de l’observador, fet que es tradueix en un desplaçament de la ratlla espectral tal com mostra el dibuix.
© Fototeca.cat
Astronomia
Desplaçament cap a longituds d’ona més grans que experimenten les ratlles de l’espectre d’un objecte estel·lar.
Ho experimenten com a conseqüència del moviment d’allunyament d’aquest respecte al receptor desplaçament cap al vermell , pròpiament o de l’existència de camps gravitacionals intensos desplaçament cap al vermell gravitacional Si l’objecte emissor té un espectre que presenta una ratlla, d’absorció o d’emissió, de longitud d’ona λ’ que indica la presència d’un determinat element químic, i hom la compara amb la longitud d’ona λ que té aquella ratlla concreta en l’espectre de l’element observat en una experiència realitzada en un laboratori terrestre, hom determina un desplaçament increment Δλ=…
anell d’Einstein
Astronomia
Imatge provocada per l’anomenada lent gravitacional predita per Einstein el 1936, de la qual n’és un cas particular.
La llum procedent d’un estel llunyà situat immediatament darrere un altre estel que es troba a primer terme, pot aparèixer en forma d’anell L’observació d’aquest anell és difícil perquè requereix una alineació molt precisa dels estels Fins ara, hom n'ha detectat dos, per radiotelescopi, des de Nou Mèxic, la font MG1131+0456 i la MG1654+1346
Rudolph Leo Minkowski
Astronomia
Astrònom nord-americà d’origen alsacià.
Estudià a Breslau i fou professor a Hamburg El 1935 se n'anà als EUA, on formà part de la direcció dels observatoris de Mount Wilson i de Mount Palomar Es dedicà a l’estudi de les galàxies i de llur distribució a l’espai Descobrí l’existència de dos tipus distints de supernova , que anomenà tipus I i tipus II Juntament amb W Baade, identificà el 1954 una font d’emissió radioelèctrica a la constellació del Cigne
cicle de Bethe

Cicle de Bethe
© fototeca.cat
Astronomia
Conjunt de reaccions termonuclears proposat per H.A. Bethe com a procés productor d’energia en certs tipus d’estels.
És anomenat també cicle del carboni o del carboni i el nitrogen , perquè els nuclis de 1 2 C fan de catalitzadors a la síntesi de nuclis d’heli partícules α a partir de 4 protons i amb producció intermèdia d’isòtops del nitrogen Hom el considera la font principal d’energia en els estels superiors de la seqüència principal, mentre que per al Sol i els estels menys densos és més gran l’aportació d’energia del cicle protó-protó
Susan Jocelyn Bell Burnell
Astronomia
Astrònoma britànica.
Ha fet recerques d’astrofísica usant totes les zones de l’espectre raigs γ, raigs X 1974-82, i, d’ençà del 1982, astronomia òptica, infraroja i radiomillimètrica Treballant en la seva tesi doctoral a Cambridge, per a la qual participà en la construcció d’un radiotelescopi capaç de detectar variacions ràpides dels senyals, descobrí, en analitzar les dades rebudes 1967, una font radioemissora fluctuant Recerques posteriors d’A Hewish menaren a la conclusió que els senyals eren causats per un estel radiopolsant, o púlsar
Centaure
Astronomia
Constel·lació austral al nord de la Creu i a l’est de la Vela.
Té 270 estels visibles a ull nu, dos d’ells de primera magnitud α- centauri sistema binari, acompanyat d’un tercer element, a 10 000 unitats astronòmiques d’ell, anomenat Pròxima del Centaure , el qual és l’estel més pròxim al Sol, a 4,26 anys llum i β El cos anomenat Omega Centauri és un cúmul d’estels més de 6 000 estels en un cercle de 20’ de diàmetre, el més pròxim al Sol 16 400 anys llum, que conté una important font de radioones NGC 5 128
efecte Doppler gravitacional
Astronomia
Donada una ona electromagnètica, diferència entre la longitud dOona emesa i la longitud d’ona observada, deguda a la diferent intensitat del camp gravitatori en els punts d’emissió i d’observació.
És una conseqüència directa de la teoria de la relativitat formulada per Albert Einstein Com que el temps transcorre més lentament com més intens és el camp gravitatori en què ens trobem, la freqüència i per tant la longitud d’ona de l’ona electromagnètica es veu modificada en variar el camp gravitatori En cas que la font d’emissió es trobi en un camp gravitatori més intens que l’observador, aquest mesurarà una longitud d’ona desplaçada cap al vermell en cas contrari, el desplaçament observat serà cap el blau L’efecte Doppler ha estat verificat tant en experiments de laboratori com per mitjà…
Cigne
Astronomia
Constel·lació boreal, situada a l’est de la Lira i al nord de la Guineueta.
Conté l’estel Deneb, de primera magnitud, que amb Vega i Altair forma l’anomenat triangle d’estiu, una radiofont coneguda per Cigne A , així com la font de raigs X Cigne X-1 , que hom considera la millor evidència d’un forat negre , i l’estel doble 61 Cygni, la distància a la Terra del qual fou la primera en ser mesurada, per FW Bessel el 1838 11,4 anys llum En formen part les nebuloses Nord-amèrica i Pelicà S’hi han detectat prop d’un centenar de supernoves des de la segona dècada del segle XX El nom és allusiu a la forma de cigne que adoptà Zeus per a seduir Leda i Nèmesi en…