Resultats de la cerca
Es mostren 93 resultats
cercle deferent

Circumferència deferent (en vermell) imaginada per l’antiga astronomia geocèntrica (sistema ptolemaic) per tal d’explicar el moviment aparent dels planetes, i que deixà de tenir utilitat en imposar-se la teoria heliocèntrica (sistema copernicà)
© Fototeca.cat
Astronomia
Dit de la circumferència que, en les teories geocèntriques, és descrita pel centre de l’epicicle d’un planeta al voltant de la Terra (sistema ptolemaic).
parsec

Representació (no a escala) d’un parsec
© Fototeca.cat
Astronomia
Distància a la qual és situat un punt tal que les dues rectes que uneixen el punt amb els dos extrems del semieix de l’òrbita de la Terra formen un angle d’1 segon.
Així doncs, la parallaxi d’un tal punt és d’1 segon d’arc El parsec és una unitat de distància emprada en astronomia, i equival a 3,26 anys llum
rotació capturada
Astronomia
Rotació d’un satèl·lit al voltant d’ell mateix, quan té lloc de tal manera que sempre mostra un mateix hemisferi al planeta al voltant del qual gira.
El fet que un satèllit mostri sempre la mateixa cara al seu planeta no vol dir que no giri, sinó que, a la vegada que gira, es mou entorn del seu planeta, i la relació entre ambdós moviments és tal, que el satèllit manté sempre la mateixa orientació relativa envers el planeta Perquè es produeixi aquesta situació cal que el temps que triga el satèllit a donar una volta completa entorn d’ell mateix sigui exactament igual al temps que triga a completar la seva translació al voltant del planeta La causa d’aquest fenomen és l’existència de les marees provocades pel planeta, les quals…
Johann Müller
Astronomia
Matemàtiques
Astrònom i matemàtic alemany, conegut també amb el nom de Regiomontanus.
Ingressà a la Universitat de Leipzig, i el 1450 es traslladà a Viena per estudiar amb Peurbach Més tard anà a Itàlia a perfeccionar el grec amb el cardenal Bessarió, per tal de completar la traducció al llatí de l' Almagest , iniciada per Peurbach Müller inclogué en aquesta traducció un prefaci amb una sèrie d’argumentacions defensant la immobilitat de la Terra El 1471 s’establí a Nuremberg, on l’any següent pogué observar el pas d’un cometa molt brillant, probablement el cometa de Halley, i descriví en un opuscle les seves observacions Bisbe de Ratisbona 1475, aquest any fou…
Jöns Oskar Backlund
Astronomia
Astrònom russosuec.
Estudià els moviments irregulars del cometa Encke i féu una anàlisi de totes les observacions fetes des del 1819 per tal de trobar les pertorbacions planetàries possiblement responsables del seu moviment irregular
quadrant
Astronomia
Transports
Instrument emprat antigament per a determinar l’altura d’un astre sobre l’horitzó.
El més primitiu consistia en un quart de cercle graduat proveït de pínnules en un dels costats de l’angle recte, per tal de visar l’astre, i d’una plomada, fixada al centre de l’angle per l’extrem lliure del cordill, que servia d’índex
Nicolas-Louis de Lacaille
Astronomia
Astrònom francès.
Féu mesures per tal de determinar la parallaxi lunar mentre Lalande feia les mesures complementàries des de l’observatori de Berlín i determinà la posició de 10 000 estels del cel austral, que publicà en la seva obra Coelum australe stelliferum , on descriví catorze noves constellacions
nombre auri
Astronomia
Nombre d’ordre de l’any civil gregorià, considerat dins el cicle lunar o cicle de Metó (de 19 anys de durada).
Com que al primer any de la nostra era correspongué el 2 com a nombre auri, per tal d’obtenir el nombre auri de qualsevol any civil gregorià caldrà augmentar en una unitat el nombre de l’any i dividir-lo per 19 el quocient serà el nombre auri
Johann Tobias Mayer
Astronomia
Matemàtiques
Astrònom i matemàtic alemany.
Fou director de l’observatori de Göttingen En 1753-61 féu nombroses observacions dels moviments de la Lluna, publicades pòstumament el 1770 També elaborà un catàleg estellar d’un miler d’estels zodiacals El 1761 establí una fórmula per tal de poder calcular i corregir les desviacions instrumentals
dia

El dia solar
© Fototeca.cat
Astronomia
Interval de temps que triga la Terra a donar una volta sobre ella mateixa.
Des de l’antigor, ha estat emprat el dia com a unitat bàsica de temps, i com a tal unitat hom n'ha anat redefinint més i més acuradament la durada Inicialment, cada poble assignava al dia una durada pròpia o bé les hores de llum diürna, com els babilonis, o bé les 24 hores, com els alexandrins Els romans el dividiren en dotze hores iguals, repartides en cicles de tres hores prima, tèrcia, sexta i nona Entre els jueus, el dia començava al capvespre, segons les normes bíbliques Al segle IV aC els grecs descobriren el mecanisme dels eclipsis, amb la qual cosa comprengueren la…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina