Resultats de la cerca

L’any 1826 Olbers demostrà que aquesta hipòtesi implica que tot el firmament és sempre illuminat, la qual cosa és en contradicció amb l’experiència quotidiana de la foscor del cel nocturn Tan bon punt Olbers presentà la paradoxa, hom intentà de cercar-hi alguna explicació per tal de poder mantenir la idea d’un univers infinit Actualment hom accepta que el fenomen del desplaçament cap al vermell de les ratlles dels espectres de totes les galàxies permetria d’explicar la fosca del cel nocturn, encara que l’Univers fos infinit i contingués infinites galàxies cosmologia

Es doctorà a la Universitat de Chicago 1931, on realitzà la seva tasca docent i d’investigació de 1947 a 1974, i fou director de l’observatori Yerkes d’aquesta institució Féu una classificació per a les galàxies que inclou el tipus espectral, la forma amb més subdivisions que la classificació clàssica de Hubble, alguna d’elles descoberta per ell mateix i l’orientació de la galàxia respecte de la línia de visió des de la Terra Féu també importants aportacions a l’estudi de les galàxies riques en estels joves 1958 Publicà un Revised MK Spectral Atlas for Stars Farlier than the Sun…

L’òrbita d’aquest cos és situada entre les de Saturn i Urà, en un pla molt pròxim al de l’eclíptica En la seva màxima separació del Sol es troba a 2,8 T10 9 km, mentre que en l’aproximació més gran és a 1,3 T10 9 km El seu període de revolució sideral és aproximadament de 51 anys i hom creu que el diàmetre és comprès entre 300 i 400 km És de natura desconeguda encara, però pot tractar-se d’un asteroide que s’ha allunyat molt del conjunt dels altres asteroides, amb motiu d’alguna collisió amb un altre cos celeste però també podria ésser un nucli cometari inactiu, és a dir, que no…

Totes les atmosferes estellars mostren alguna mena de transport convectiu L’energia generada en el nucli d’un estel per les reaccions termonuclears és transportada cap a l’exterior per radiació o per convecció En el transport radiatiu els fotons interactuen amb els nuclis del gas ionitzat que conforma les diferents capes estratificades de l’estrella, sense que aparegui un moviment real de matèria Quan el gradient de temperatura no permet una evacuació eficaç de l’energia, part de la massa del gas inicia un moviment ascendent/descendent per tal de transportar l’energia sobrant llavors, el…

Els estels binaris es divideixen en tres classes principals, que es distingeixen pels sistemes que cal emprar per a detectar-los, els quals mètodes depenen de la proximitat real entre els estels del sistema binari, de la distància entre ells i la Terra i de l’orientació de les òrbites respecte a la Terra La primera classe és la constituïda pels estels binaris visuals , que són aquells sistemes les components dels quals són prou distanciades per a poder ésser observades separadament amb un instrument òptic La segona classe és formada pels estels binaris espectroscòpics , que són aquells…

En el cas dels astres que pertanyen al sistema solar, hom pren com a línia de base el radi equatorial de la Terra, i la parallaxi és anomenada parallaxi diürna o geocèntrica En el cas d’astres no pertanyents al sistema solar, hom pren com a línia de base el semieix de l’òrbita de la Terra, i la parallaxi és anomenada parallaxi anual A partir de la parallaxi d’un astre i només amb procediments trigonomètrics, hom pot determinar la distància de l’astre a la línia de base Aquest procediment trigonomètric per a mesurar distàncies estellars no pot ésser utilitzat per als astres situats més enllà…

Forma part del National Astronomy and Ionosphere Center i és administrat per la Universitat de Cornell sota contracte amb la National Science Foundation dels EUA Inaugurat l’1 de novembre de 1963, el principal instrument d’observació consistia en un gran radiotelescopi radar de 305 m de diàmetre, construït sobre el sòl i aprofitant una fondalada natural rectificada per fer-ne un segment d’esfera Suspès per cables elevats per tres grans pilars, a 150 m per sobre de l’estructura corbada s’hi situà el receptor Un sistema d’alimentació permetia d’abastar fins a 20° del zenit Destinat sobretot a…

Prevista teòricament abans del seu descobriment i observació, les tesis que n'abonen l’existència són, per un cantó, que totes les galàxies es formaren a partir de la condensació de grans núvols de gas i pols, i per tant alguna part d’aquests núvols devia quedar sense condensar a l’espai abans ocupat per tota la matèria que donà lloc a la galàxia per un altre cantó alguns estels deuen escapar-se de l’interior de la galàxia, de la mateixa manera que s’escapen de l’interior dels cúmuls globulars, i així vaguen pels espais interestellars espargint part dels seus materials a mesura que…

Les radiogalàxies poden ésser classificades en dos tipus les normals i les peculiars Les radiogalàxies normals són galàxies ordinàries que emeten una part de les radiacions en longituds d’ona corresponents al domini de les radioones En el cas de les galàxies normals més pròximes, l’origen d’aquestes radioemissions ha estat detectat generalment als discs i a les corones galàctiques, i algunes vegades també als nuclis Per terme mitjà la intensitat d’aquestes radioemissions és de 10 3 8 erg/s però algunes vegades pot arribar fins a un valor extrem de 10 4 1 erg/s En tots els casos, però, aquests…

Es basen en les rares interaccions dels neutrins amb un blanc adequat, i la posterior detecció de les partícules secundàries emprant una xarxa de detectors o mètodes electroquímics El primer experiment d’aquesta mena és el de Raymond Davis, el 1976, el més recent és el detector Super-Kamiokande i el Sudbury Neutrino Observatory Tots ells confirmen la falta de neutrins solars respecte a les prediccions teòriques L’experiment de Davis consistia en un tanc de 600 tones, ple de Cl 4 C el 3 7 Cl reaccionava amb els neutrins produïts a la cadena ppIII del cicle p-p de combustió de l’hidrogen, i es…