Resultats de la cerca

És de forma cònica i hom l’anomena també con d’ombra de la Terra

És de forma cònica i hom l’anomena també con d’ombra de la Lluna

Hom l’anomena així perquè descriu la situació que es dóna a la realitat, en contraposició a la hipòtesi aparent, que descriu una situació fictícia

Tècnicament hom l’anomena A-1 Fou llançat mitjançant un coet Diamant des de l’antiga base de Hammaguir Sàhara el 26 de novembre de 1965

Té una durada aproximada de 346,62 dies També s’anomena any d’eclipsis, per produir-se aquests precisament quan el Sol es troba en algun dels nodes de l’òrbita lunar

Descobrí el moviment de revolució de Mercuri i de Venus El 1915 postulà l’existència d’un planeta transneptúnic, del qual calculà l’òrbita i la posició Aquest planeta fou descobert el 1930 per Clyde Tombaugh, a 6° de la posició predita per Lowell, i hom l’anomena Plutó

Capellà a l’església de Sankt Johannes de Nuremberg, estudià la geometria, la geografia, l’astronomia, etc És un dels creadors de la trigonometria moderna Ideà un tipus de transformació algèbrica que anomenà prostafèresi , que fou usada fins la introducció dels logaritmes Féu nombroses observacions meteorològiques i astronòmiques

És compacte, d'una mida mínima equivalent a un asteroide i emissor de llum pròpia o reflectida Hom anomena genèricament astre qualsevol planeta, estel, satèllit o cometa Són exclosos d’aquesta denominació els cossos celestes o les agrupacions d’aquests de forma no totalment determinada, com els cúmuls, les associacions o les nebuloses

Estudià a Breslau i fou professor a Hamburg El 1935 se n'anà als EUA, on formà part de la direcció dels observatoris de Mount Wilson i de Mount Palomar Es dedicà a l’estudi de les galàxies i de llur distribució a l’espai Descobrí l’existència de dos tipus distints de supernova , que anomenà tipus I i tipus II Juntament amb W Baade, identificà el 1954 una font d’emissió radioelèctrica a la constellació del Cigne

Els meteors més corrents apareixen com un punt lluminós que es mou per entre els estels fins que s’apaga d’una manera més o menys brusca En alguns casos, el meteor deixa un rastre lluminós o deixant que pot romandre en el firmament durant un cert temps i pot ésser de color blanc, verd, vermell o groc L’origen de la lluminositat és la tornada a l’estat fonamental dels àtoms ionitzats, o simplement excitats, pel fregament del meteoroide amb l’aire Generalment, en els casos en què els deixants són persistents, els meteors van acompanyats de sorolls característics de tro, canonada o locomotora…