Resultats de la cerca

L’origen d’aquestes pertorbacions és la variació que es produeix al llarg de l’any en la distància que separa el Sol de la Terra, deguda al fet que la trajectòria que aquesta segueix és una ellipse Fou descoberta per Tycho Brahe

Per raó del gir, en sentit directe, de la línia dels àpsides d’11’,6 l’any, que és evidentment l’increment anual de la longitud del perigeu, resulta que el Sol recorre en un any anomalístic 360°00'11’,6 d’elíptica L’any anomalístic equival a 365,2596 dies civils

Pot ésser observada a l’hemisferi nord d’una manera parcial entre els mesos de novembre i febrer Els estels d’aquesta agrupació dibuixen al firmament una línia estreta i sinuosa que comença a l’est de Rigel Els estels més brillants de la constellació són α Eridani , de magnitud 0,6, situat a una distància de 127 anys llum del sistema solar, i ο Eridani , estel triple situat a 16 anys llum, que és un dels de més gran moviment propi, puix que el seu moviment anual sobre l’esfera celeste és de 4,08´

Consisteix bàsicament en un o diversos miralls plans, i en un mecanisme que fa girar aquests miralls al voltant d’un eix parallel al de la Terra per tal de compensar el moviment aparent del cel el resultat és que el celòstat envia la imatge de la zona del cel escollida en una direcció constant, que és aquella on hi ha el sistema òptic permanent que, generalment, i a causa de les seves grans dimensions, hom prefereix de mantenir estàtic En els celòstats de diversos miralls, n'hi ha que corregeixen el moviment diürn del cel i d’altres el moviment anual El sideròstat és un celòstat…

El període d’aquest moviment és de 25800 anys, és a dir, de 50,27 /any és anomenat any platònic La precessió dels equinoccis fou descoberta per Hiparc de Nicea segle II aC però no fou explicada totalment fins al desenvolupament de la mecànica celeste Una de les conseqüències de la precessió dels equinoccis és que el punt vernal canvia constantment de posició en el firmament, de manera que les coordenades dels estels recollides en un catàleg estellar han d’ésser referides al punt vernal d’un determinat instant, cosa que determina l’ època del catàleg Una altra conseqüència és que…

En el cas dels astres que pertanyen al sistema solar, hom pren com a línia de base el radi equatorial de la Terra, i la parallaxi és anomenada parallaxi diürna o geocèntrica En el cas d’astres no pertanyents al sistema solar, hom pren com a línia de base el semieix de l’òrbita de la Terra, i la parallaxi és anomenada parallaxi anual A partir de la parallaxi d’un astre i només amb procediments trigonomètrics, hom pot determinar la distància de l’astre a la línia de base Aquest procediment trigonomètric per a mesurar distàncies estellars no pot ésser utilitzat per als astres…

És produït pel fet que la Terra es mou amb una velocitat que no és negligible respecte al valor finit de la velocitat de la llum Els diferents moviments d’un observador solidari a la Terra determinen les diferents aberracions Així, el moviment amb el conjunt del sistema solar determina l' aberració secular El moviment de rotació al voltant de l’eix terrestre determina l' aberració diürna , que presenta un valor màxim de 0,32’ La més important és, però, l' aberració anual , deguda al moviment de translació de la Terra al voltant del Sol En aquest cas, si φ és l’angle que la…

Els seus complements matemàtics són, d’una banda, la mecànica celeste i, en general, tota l' astronomia teòrica i, de l’altra, el que hom designa com a astronomia esfèrica L’astrometria no s’ocupa de la distància a què es troben els astres, sinó de la direcció en què són observats, la qual cosa permet d’usar la projecció de llur posició real en una esfera ideal, l’esfera celeste, en la qual són representats tots els sistemes de coordenades Combinant aquestes amb les coordenades geogràfiques mesurades damunt l' esfera terrestre , representació també ideal de la Terra, hom podrà obtenir la…