El període d’aquest moviment és de 25.800 anys, és a dir, de 50,27 /any; és anomenat any platònic . La precessió dels equinoccis fou descoberta per Hiparc de Nicea (s. II aC) però no fou explicada totalment fins al desenvolupament de la mecànica celeste. Una de les conseqüències de la precessió dels equinoccis és que el punt vernal canvia constantment de posició en el firmament, de manera que les coordenades dels estels recollides en un catàleg estel·lar han d’ésser referides al punt vernal d’un determinat instant, cosa que determina l' època del catàleg. Una altra conseqüència és que l’estel que fa d' Estel Polar (és a dir, l’estel més proper al pol N celeste) no és constant, sinó que canvia. Finalment, la precessió es tradueix en un avanç anual dels instants dels equinoccis. Al moviment de precessió se superposa el moviment de nutació .
f
Astronomia
Combinació dels moviments de precessió dels equinoccis i nutació de l’eix de rotació de la Terra
© Fototeca.cat