Resultats de la cerca
Es mostren 234 resultats
any
Anys astronòmics
©
Astronomia
Interval de temps comprès entre dues passades consecutives del Sol pel mateix punt de l’eclíptica, segons la hipòtesi aparent, que correspon, segons la hipòtesi real
, a la durada d’una revolució de la Terra al voltant del Sol.
Càstor
Astronomia
Estel de la constel·lació dels Bessons, de magnitud 1,6, a una distància de 46 anys llum.
És del tipus espectral A0 És un estel doble que té un període de revolució de 346 anys
67P/Čurjumov-Gerasimenko
Fotografia del 67P/Čurjumov-Gerasimenko presa per la sonda Rosetta
Astronomia
Cometa que orbita el Sol un cop cada 6,45 anys, entre les òrbites de Júpiter i la Terra.
Fou descobert el 1969 pels astrònoms soviètics Klim Čurjumov i Svetlana Gerasimenko a partir d’una fotografia del cometa 32P/Comas Solà Posteriorment el seu pas ha estat observat des de la Terra els anys 1976, 1982, 1989, 1996, 2002 i 2009 i fotografiat pel telescopi espacial Hubble La seva òrbita al voltant del Sol se situa entre una distància màxima de 840 milions de quilòmetres i una distància mínima de 180 milions de quilòmetres Té una forma irregular d’entre 3 x 5 km i el núvol de gasos evaporats que es forma durant l’aproximació al Sol en fa difícil l’observació des de la Terra El 67…
erupcions de raigs gamma
Astronomia
Emissions esporàdiques de raigs gamma observades al cel des del final dels anys seixanta.
Consisteixen en intenses erupcions de fotons de molt alta energia que apareixen a l’atzar i duren entre fraccions de segon i algun minut Són un dels esdeveniments més energètics de l’Univers i els observatoris en òrbita n'han detectat milers, a un ritme d’aproximadament un per dia El fet que fins fa poc els telescopis de raigs gamma tinguessin una resolució molt baixa fa que l’origen d’aquestes erupcions sigui encara bastant desconegut A partir de l’any 1997 es començaren a associar erupcions de raigs gamma amb fonts febles d’emissió òptica i ràdio que brillen durant unes hores o pocs dies…
Alkaid
Astronomia
Estel de l’Ossa Major, de magnitud 1,9, a una distància de 160 anys de llum.
Pertany a la classe espectral B 3 Antigament era anomenada, a vegades, Benetnasch
Deneb
Astronomia
Estel principal de la constel·lació del Cigne (magnitud visual aparent 1,25), a una distància de 1 630 anys llum.
És un supergegant blanc i pertany al tipus espectral A 2
nebulosa del Cranc
nebulosa del Cranc
© Corel
Astronomia
Petita nebulosa lluminosa, al NW de l’estel ζ del Taure i a 3 500 anys llum de la Terra.
La lluminositat de la nebulosa permet de classificar-la com un astre de novena magnitud, i la seva massa total és igual a la del Sol Hom accepta generalment que aquest cos celeste és el resultat de l’explosió d’una supernova Al centre de la nebulosa hi ha un estel nan blanc de setzena magnitud, que té el mateix diàmetre que la Terra, però una massa deu vegades més gran que la solar
nombre auri
Astronomia
Nombre d’ordre de l’any civil gregorià, considerat dins el cicle lunar o cicle de Metó (de 19 anys de durada).
Com que al primer any de la nostra era correspongué el 2 com a nombre auri, per tal d’obtenir el nombre auri de qualsevol any civil gregorià caldrà augmentar en una unitat el nombre de l’any i dividir-lo per 19 el quocient serà el nombre auri
Mira Ceti
Astronomia
Estel de la constel·lació de la Balena (o Ceti) descobert per D.Fabricius l’any 1596 i situat a una distància de 820 anys llum.
És un estel variable, de manera que normalment és invisible, però cada onze mesos es transforma en un estel brillant La magnitud en el màxim de lluminositat pot tenir qualsevol valor des de la segona a la quarta, i en el mínim pot variar des de la vuitena a la desena El període tampoc no és constant, sinó que presenta variacions aleatòries de fins a 10 dies entorn del seu valor mitjà, que és de 331 dies