Resultats de la cerca

Els estels binaris es divideixen en tres classes principals, que es distingeixen pels sistemes que cal emprar per a detectar-los, els quals mètodes depenen de la proximitat real entre els estels del sistema binari, de la distància entre ells i la Terra i de l’orientació de les òrbites respecte a la Terra La primera classe és la constituïda pels estels binaris visuals , que són aquells sistemes les components dels quals són prou distanciades per a poder ésser observades separadament amb un instrument òptic La segona classe és formada pels estels binaris espectroscòpics , que són…

Els nans marrons s’originen d’aquells protoestels que, en tenir una massa inferior a un 8% de la massa solar, no han pogut desenvolupar la pressió i la temperatura necessàries al seu interior per a iniciar reaccions de fusió d’hidrogen La contracció del protoestel produeix un objecte ric en hidrogen que radia en infraroig, però que no es pot considerar un estel pròpiament dit per la manca de reaccions nuclears internes El llindar entre un nan marró i un planeta gasós gegant és confús De totes maneres, es considera que els planetes de gas provenen de núclids sòlids que han acretat…

Els estels variables es divideixen en extrínsecs i intrínsecs Són extrínsecs els estels les variacions de lluminositat dels quals són produïdes per fenòmens externs als estels, com, per exemple, els eclipsis Els variables intrínsecs , al contrari, són aquells astres les variacions de lluminositat dels quals són produïdes per fenòmens que tenen lloc al mateix estel Els variables intrínsecs es poden subdividir en tres classes, d’acord amb les característiques que presenta la variació de la lluminositat els variables periòdics , que presenten variacions periòdiques de la…

Aquestes ratlles són tan fines que no poden ésser resoltes en l’espectre de quàsars llunyans Corresponen a l’absorció de part de la radiació emesa per un quàsar a l’ultraviolat, per exemple al voltant de la línia Lyman-α Ly-α, per algun objecte extragalàctic galàxia o núvol de gas intergalàctic situat entre el quàsar i l’observador La signatura del procés, ratlles d’absorció, se superposa a l’espectre del quàsar i mostra un desplaçament cap al roig més petit que el del quàsar, ja que es produeixen en un entorn més proper a nosaltres i, per tant, amb una velocitat de recessió cosmològica menor…

El principi antròpic té diverses formulacions La versió forta indica que les lleis de qualsevol Univers han de ser de tal manera que permetin l’existència d’observadors El principi dèbil indica que els valors de determinades constants que marquen les característiques de l’Univers no poden tenir qualsevol valor, sinó només aquell que permeti el desenvolupament de l’ésser humà Ambdues definicions han suscitat una gran controvèrsia científica, que va des de l’afirmació que el principi és tautològic fins que implica la presència d’un programador que hagi ajustat els paràmetres físics Així doncs,…

Segons les observacions, el 90% de la matèria de les galàxies ha de ser en forma de matèria fosca, i, a més, a la nostra galàxia, la major part de la matèria fosca sembla distribuïda en un halo esfèric al voltant de la Via Làctia, mentre que la matèria lluminosa es localitza, principalment, en un disc Existeixen diferents projectes per a detectar objectes MACHO i comptar la quantitat de matèria fosca a la galàxia Les tècniques que fan servir es basen principalment en l’observació de l’efecte de lent gravitacional que exerceixen aquests objectes respecte a estrelles més llunyanes D’aquesta…

Els estels no lluen tots amb la mateixa intensitat numèricament hom diu que els estels més brillants tenen una magnitud aparent de +1, i els menys brillants observables a ull nu, una de +6 Hom reserva la magnitud 0 per a uns pocs estels excepcionalment brillants, i les magnituds negatives, per als planetes més pròxims a la Terra L’energia rebuda d’un estel de primera magnitud és 100 vegades més gran que la rebuda d’un estel de sisena magnitud A partir d’això hom defineix l’escala de magnituds de tal manera, que, quan dos estels difereixen en una unitat de magnitud, les corresponents energies…

El mètode de l’astrofísica recolza sobre les següents bases l’anàlisi de la radiació emesa pels objectes celestes pràcticament l’única font d’informació de què disposem, la construcció de models teòrics sobre la composició, distribució i evolució de la matèria en l’univers, funció aquesta que acompleix en collaboració amb altres disciplines científiques com ara la física teòrica i d’altes energies, i, legitimant tots els seus procediments, l’adopció de la hipòtesi que totes les lleis de la física conegudes i experimentades a la Terra són igualment aplicables a tot l’univers Per tant, el…