Resultats de la cerca

Quan hom observa dues fotografies d’una mateixa regió del firmament en un d’aquests aparells té la impressió d’observar una sola imatge Si un dels astres fotografiats ha canviat de lloc durant el peróde que separa les dues imatges en el temps, hom veu com aquest astre presenta una oscillació intermitent respecte als altres estels que surten a la imatge, seguint el ritme del canvi de plaques igualment si un estel ha canviat la seva lluminositat aparent entre les dues fotografies comparades, hom observa com la imatge s’enfosqueix i s’illumina alternativament mentre la…

Actualment hom coneix uns 200 estels d’aquest tipus, anomenats també estels W , el més brillant dels quals és l’astre γ- Velorum , que pertany a la segona magnitud Generalment són estels de petites dimensions —la meitat de les del Sol—, però de temperatura superficial molt elevada, que pot arribar fins a valors de 100000 K Aquests astres pertanyen al tipus espectral O, i llur lluminositat absoluta és de l’ordre de -5 La matèria és expellida d’aquests estels a grans velocitats i amb unes característiques semblants a com s’esdevé en les noves

Els asteroides d’aquest grup són situats entorn de dos punts l’un precedeix Júpiter en el seu moviment, i l’altre el segueix Aquests dos punts, units amb Júpiter i el Sol, formen dos triangles que tenen un costat comú, que és la recta que uneix Júpiter amb el Sol L’existència d’aquests punts d’equilibri fou predita per Lagrange en estudiar un cas particular del problema de tres cossos el cas en què un dels cossos té una massa negligible en comparació de la massa dels altres dos punts de Lagrange El primer asteroide d’aquest grup fou descobert l’any 1906 per Max…

Un d’aquests cercles imaginaris, el tròpic de Càncer , és situat a l’hemisferi boreal, i l’altre, el tròpic de Capricorn , a l’hemisferi austral El dia 21 de juny el Sol es troba al zenit al migdia per a tots els punts geogràfics situats exactament sobre el tròpic de Càncer el 22 de desembre hom observa aquest mateix fet en els punts situats sobre el tròpic de Capricorn Aquests són els dos únics dies de l’any en què el Sol passa pel zenit als tròpics, mentre que a les regions situades a l’interior dels tròpics el nombre de dies en què això succeeix és superior, i…

Els espectres van des del tipus G5 fins al M1, i el seu color és groc o vermell A causa de les seves dimensions elevades, la seva brillantor intrínseca és de cent a mil vegades més gran que la dels estels de la seqüència principal que pertanyen al mateix tipus espectral La seva densitat, al contrari, és molt petita, puix que la massa és la mateixa que la dels estels corresponents de la seqüència principal Aquests estels són en un estat de la seva evolució més avançat que el dels astres de la seqüència principal La transformació d’un astre en un gegant vermell s’esdevé quan el 10…

El material que compon un estel és generalment en equilibri sota l’acció de dues forces antagòniques la força de la gravetat, que tendeix a condensar la matèria cap al centre de l’estel, i la força de la pressió, que tendeix a expansionar-lo Hom pot demostrar que per a estels d’una massa superior a tres masses solars aquest equilibri no pot subsistir, car la matèria de l’estel s’esfondra sobre ella mateixa i l’estel es contreu indefinidament collapse gravitacional Els fenòmens que tenen lloc a l’interior de l’objecte resultant poden ésser descrits únicament per la relativitat general  i les…

Popularment, un d’aquests fenòmens és anomenat pluja d’estels

Es divideix en 60 minuts angulars i cadascun d’aquests en 60 segons angulars

Hi ha nombroses publicacions d’aquests tipus, cadascuna de les quals es caracteritza pels astres de què tracta i per l’objectiu al qual són destinades Així, per exemple, han estat elaborades taules de planetes i satèllits on hi ha indicades les posicions d’aquests astres, referides a un sistema de coordenades rectangulars o semipolars i a intervals de temps ben determinats N'hi ha que es refereixen a un cos celeste prou important la Lluna o Mart, per exemple, i en aquest cas solen ésser més detallades Hi ha també taules relatives a fenòmens astronòmics, com ara…

Les taques són regions la temperatura de les quals és uns 1500 K més baixa que la de les regions veïnes per tant, no són fosques, sinó que apareixen fosques per contrast Una taca solar presenta normalment dues zones una d’interior, que és més fosca i rep el nom d' ombra , i una altra d’exterior, més clara, que l’envolta, anomenada penombra El diàmetre mitjà de les taques és de 50000 km, però ocasionalment hom pot observar taques de 130000 km de diàmetre Una taca comença normalment com un porus nom que hom dóna a una taca petita, i al cap de dues o tres setmanes el diàmetre creix fins a…