Resultats de la cerca

Visqué a la cort del seljúcida Malik Šāh , el visir del qual, Niẓām al-Mulk, li encomanà la creació i la direcció d’un observatori astronòmic a Merv Reformà el calendari iranià reduint l’antic any solar persa al lunar musulmà És autor, en àrab, de dos tractats de filosofia i de ciències de la natura i de notables obres algèbriques mètode per a l’extracció d’arrels quadrades i cúbiques, classificació d’equacions de segon i de tercer grau segons el nombre dels termes que contenen —bé que no arribà a resoldre ni les imaginàries ni les negatives—, etc Assolí, però, la màxima fama com…

Ingressà el 1636 a l’orde de predicadors És autor, entre d’altres obres, d’un comentari al tractat De sphera de Giovanni Sacrobosco

És autor d’un dels primers mapes científics de la Lluna, i féu nombroses investigacions sobre el centre dinàmic de la Via Làctia Fou un íntim collaborador de WBeer

És autor del Kitāb al-kawākib al-ṯābita al-muṣawwar ‘Llibre illustrat dels estels fixos’, on donà a conèixer diversos estels ignorats per Ptolemeu i corregí dades errònies d’aquest

Autor de la reforma del calendari basant-se en l’antic calendari egipci Juli Cèsar féu aplicar la nova estructura cronològica a partir de l’any 45 aC any civil

Autor d’un tractat sobre la construcció i l’ús de l’astrolabi, conservat només en la traducció llatina, que influí molt a Occident Consta que fou conegut a Ripoll a mitjan segle X

Estudià amb Espeusip, Plató i Aristòtil i seguí l’escola aristotèlica Autor de nombrosos treballs d’astronomia i geometria, suggerí que la rotació de la Terra causa el moviment dels cossos pesants i que Venus i Mercuri giren al voltant del Sol

El seu nom complet era Abū al-Rayḥān Muḥammad ibn Aḥmad al-Bīrūnī Pertanyia a la secta heterodoxa i al grup de la šu'cubiyya pobles no àrabs, defensor de la igualtat de tots els musulmans És autor de llibres d’astronomia i d’astrologia i de Ta'riḫ al-Hind ‘Història de l’Índia’

Membre de la Companyia de Jesús 1903, ordenat de sacerdot el 1920, a Sarrià Fou professor al collegi d’Oriola 1912-16 i a l’Institut Químic de Sarrià 1921-25 El 1925 fou nomenat sotsdirector de l’Observatori de l’Ebre Roquetes, que dirigí fins el 1936 El 1930 la Santa Seu li confià la creació d’un observatori a Addis Abeba, però el projecte fou suspès per la situació política etiòpica El 1936 fou destinat a Amèrica i s’establí a l’Argentina, a Buenos Aires El 1935 fundà l’observatori geofísic de San Miguel, prop d’aquesta ciutat, que dirigí fins el 1944 Reprengué el treball…

Amb Thomas Gold i Fred Hoyle, és l’autor de la teoria cosmològica dita de l’estat estacionari Steady-State de l’univers 1948, que parteix del “principi cosmològic perfecte” segons el qual l’univers presenta el mateix aspecte qualssevol que siguin el lloc i l’instant de l’observació cosmologia La seva obra més important és Cosmologia 1952