Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
radiació efectiva
Astronomia
Meteorologia
Diferència o balanç entre la radiació emesa per la superfície terrestre (radiació terrestre) i l’absorbida provinent de l’atmosfera (radiació contrària).
Alguns autors la denominen també balanç de radiació d’ona llarga per distingir-la del balanç de radiació en ona curta o diferència entre la radiació solar incident sobre la superfície terrestre i la reflectida La radiació efectiva és mesurada amb pirgeòmetres
Johannes de Sacrobosco
Astronomia
Matemàtiques
Nom llatinitzat de l’astrònom i matemàtic anglès John of Holywood
.
És autor d’un tractat d’aritmètica De Algorismo i d’altres obres de tipus didàctic De computo La seva obra més important és, però, De sphaera , resum d’astronomia en quatre capítols, en el qual recull les doctrines de Ptolemeu i d’al-Farġānī, bé que les supera considerablement Aquest text, que estigué en ús a les universitats europees fins a la fi del s XVI, fou comentat per diversos autors posteriors, entre els quals Johann Müller i Philipp Melanchthon
teoria de l’estat estacionari
Astronomia
Teoria cosmològica segons la qual l’Univers no té principi ni final i la densitat de matèria és constant; s’adiu, doncs, amb el principi cosmològic perfecte, segons el qual l’Univers presenta sempre, i en tot lloc, el mateix aspecte.
És un model d’Univers pla, expansionant-se a velocitat constant, i en el qual hi una creació continuada de matèria que compensa l’expansió i dona a l’Univers la seva aparença perenne Fou proposada per H Bondi, T Gold i F Hoyle el 1948, però el fet que no és capaç d’explicar la radiació còsmica de fons l’ha bandejada, de tal forma que fins i tot els seus autors l’han abandonada, en benefici de la teoria del big-bang
Carlos de Sigüenza y Góngora
Astronomia
Cartografia
Literatura
Escriptor, astrònom i cartògraf mexicà de l’època colonial.
Nebot de Luis de Góngora y Argote i membre de la Companyia de Jesús, ensenyà matemàtiques i astrologia a la Universitat de Mèxic Figura representativa del barroc, fou un concurrent assidu a certàmens literaris, els quals apareixen descrits en la seva obra Triunfo parténico 1683 Escriví també Primavera indiana 1662, Manifiesto filosófico contra los cometas 1681, Paraíso occidental 1684, Infortunios de Alfonso Ramírez 1690, considerada com el primer intent de novella mexicana, i Trofeo de la justicia española 1691, entre altres Com a cartògraf reial, féu excellents mapes, un dels quals fou un…
forat blanc
Astronomia
Entitat astronòmica hipotètica que seria una font contínua de matèria i radiació, localitzada en un punt singular de l’espaitemps.
La matèria i la radiació provindrien d’un forat negre situat en un altre lloc de l’espaitemps Aquestes entitats foren descrites per primera vegada cap a l’any 1930 per Einstein i Rose, poc després que K Schwarzschild estudiés teòricament les característiques dels forats negres, l’existència dels quals postulà aplicant les equacions de la teoria general de la relativitat al cas límit d’una concentració de massa de densitat infinita Segons Einstein i Rose, les equacions escrites per Schwarzschild admetien una segona solució, segons la qual hom podria imaginar l’existència de forats negres els…
Caront
Astronomia
Satèl·lit de Plutó.
Fou descobert per W Christy el 1978, en estudiar unes plaques fotogràfiques obtingudes a l’observatori naval nord-americà de Flagstaff i en altres observatoris Els primers estudis de les seves característiques orbitals semblen assenyalar que el satèllit es mou a 20000 km de distància del planeta seguint una trajectòria gairebé circular El seu període de revolució és de 6,39 dies, el qual és també el període de revolució de Plutó al voltant del seu eix Aquesta situació implica que els dos cossos es mouen solidàriament, és a dir, com si formessin un sol cos rígid Aquest tipus de moviment no es…
Geoffrey Ronald Burbidge

Geoffrey R. Burbidge
© NOAO/AURA/NSF
Astronomia
Astrofísic nord-americà d’origen anglès.
Estudià història i posteriorment física a la Universitat de Bristol, i continuà els estudis a la Universitat de Londres, on es doctorà en física teòrica el 1951 Casat el 1948 amb Eleanor Margaret Burbidge , de cognom de soltera Peachey Davenport, Cheshire 12 d’agost de 1919 - Pasadena, Califòrnia, 5 d’abril de 2020, que també esdevindria una important astrònoma Després d’uns anys a les universitats de Harvard, Chicago i Cambridge, el 1962 el matrimoni s’incorporà a la Universitat de Califòrnia, San Diego UCSD, on Geoffrey Burbidge es jubilaria l’any 2002 Fou també director del Kitt Peak…
constel·lació
Astronomia
Cadascuna de les 88 zones en què hom divideix l’esfera celeste (planisferi celeste).
Procedeixen de les agrupacions d’estels que foren imaginades a l’antiguitat, bé que actualment la zonificació acceptada internacionalment és un conveni Les constellacions foren imaginades en l’antiguitat per tal d’aconseguir una orientació dins els nombrosos conjunts d’estels en el firmament i per tal d’identificar els diversos aspectes totals i parcials del cel, que permetien de conèixer amb exactitud les diverses èpoques de l’any temps de pluges, sembra, crescuda dels rius, etc Cadascuna d’aquestes agrupacions fou batejada amb un nom, i foren composts dibuixos on coincidia l’…
meteorit

El meteorit Hoba, convertit en monument nacional de Namíbia
Giraud Patrick, llicència GNU
Astronomia
Sòlid del medi interplanetari, generalment petit, que penetra en l’atmosfera de la Terra i n’ateny la superfície.
Els meteorits penetren en l’atmosfera terrestre a una gran velocitat d’11 a 74 km/s En travessar-la, s’escalfen a causa del fregament amb l’aire les molècules d’aire absorbeixen part de la calor que desprèn el meteorit i passen a un estat excitat o bé s’ionitzen Atès que l’estat excitat és molt inestable, les molècules d’aire tendeixen a tornar a llur estat fonamental és a dir, a l’estat de menor energia i, en fer-ho, emeten llum visible D’aquesta manera, la trajectòria del meteorit és delatada pel traç lluminós visible especialment de nit emès pel deixant de molècules excitades que origina…
sistema solar

Al sistema solar, els planetes de tipus terrestre són separats pel cinturó d’asteroides dels gegants gasosos i de Plutó
© Fototeca.cat
Astronomia
Conjunt d’astres que giren al voltant del Sol, sotmesos a la seva atracció gravitatòria.
Història Els primers sistemes astronòmics no distingien el sistema solar de la resta de l’Univers Afirmaven que la Terra era al centre de l’Univers geocentrisme , i que al seu voltant giraven el Sol, la Lluna, els planetes i els estels fixos, transportats tots ells per unes esferes cristallines A més, es pensava que els cometes i els meteorits eren fenòmens locals que s’originaven dins el mateix embolcall atmosfèric de la Terra Aquestes hipòtesis foren acceptades per tothom durant l’edat mitjana, bé que ja al segle IV aC Aristarc suggerí que era la Terra la que girava entorn del Sol, i que…