Resultats de la cerca
Es mostren 87 resultats
sistema binari de raigs X
Representació d’un sistema binari de raigs X constituït per un estel de neutrons, o bé un forat negre (requadre inferior), i un estel de la seqüència principal
© Fototeca.cat
Astronomia
Sistema constituït per un parell d’estels que giren al voltant d’un centre de gravetat comú, a molt poca distància l’un de l’altre, i que es caracteritzen per presentar una forta emissió en la regió de l’espectre dels raig X.
Fins a l’actualitat, han estat detectats més de 100 sistemes d’aquest tipus, encara que tan sols una desena han pogut ésser observats amb aparells òptics D’aquests 100 sistemes, uns 30 presenten un règim d’emissió de raigs X en el qual apareixen unes pulsacions breus i intenses, que de vegades es repeteixen periòdicament Els exemplars que pertanyen a aquest subtipus especial es diuen eruptors o, també, fonts intermitents de raigs X Actualment hom relaciona el mecanisme d’emissió en tots els sistemes binaris de raigs X, tant en els eruptors com en els altres, amb les característiques físiques…
parheli
Astronomia
Cadascun dels discs brillants que, a vegades, hom pot veure a banda i banda del Sol o bé de la Lluna.
Són produïts per la refracció de la llum dels dits astres en els cristalls de glaç que hi ha a l’atmosfera alta, i llur posició depèn de l’altura de l’astre sobre l’horitzó
radiofont
Astronomia
Cadascuna de les regions més o menys extenses del firmament en les quals hom detecta una emissió d’ones radioelèctriques.
Va associada sempre a un cert cos celeste, bé que moltes vegades aquest no és observable visualment
moviment directe
Astronomia
Moviment aparent d’un astre, realitzat en el sentit oest-est.
És el moviment aparent que els planetes realitzen normalment, bé que els planetes superiors presenten moviment retrògrad entre les estacions planeta
medi intergalàctic
Astronomia
Contingut físic de l’espai situat entre les galàxies.
És format bàsicament per hidrogen en estat atòmic o ionitzat, amb densitats extremament baixes, de 10 a 100 àtoms per metre cúbic, si bé poden ser notablement més altes a l’interior dels cúmuls de galàxies
altura veritable
fototeca.cat
©
Astronomia
Altura obtinguda en aplicar a l’altura aparent les correccions causades per la refracció astronòmica
, per la paral·laxi
i, si cal, pel semidiàmetre
.
El seu valor és el de l’arc de vertical comprès entre l'horitzó astronòmic i el limbe de l’astre que ha estat considerat, o bé el centre de l’astre en cas que no tingui limbe apreciable
any llum
Astronomia
Unitat usada en astronomia amb finalitats de vulgarització i que equival a la longitud que ha recorregut la llum en un any.
El seu valor és de 9,46×10 1 5 m equivalent a 63 240 unitats astronòmiques o bé 0,306 parsecs Malgrat l’ús habitual que se'n fa, cal usar, al seu lloc, unitats astronòmiques u a astronòmic o parsecs
la Llebre
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les d’Eridà, Orió, el Ca Major i la Coloma.
Conté 72 estels visibles a ull nu, bé que són pocs els brillants L’astre principal, α Leporis , anomenat també Arneb , és un estel supergegant que pertany al tipus espectral F0, té una magnitud aparent visual 2,69 i és a una distància de 410 anys llum
angle al pol
Angles astronòmics en l’esfera celest geocèntrica: A posició de l’astre; Pe pol elevat; PeP' línia de pols; Z zenit; QQ' equador celest; APeZangle al pol; PeZA angle al zenit; ZAPe angle paral·làctic; PeZA tirangle de posició
© fototeca.cat
Astronomia
Angle esfèric, amb vèrtex al pol elevat, comprès entre el meridià superior i el semicercle horari de l’astre.
És indicat per la lletra P i pot ésser oriental , comptat cap a l’E Pe, o bé occidental , comptat cap a l’W Pw, sempre de 0° a 180° El valor de l' angle al pol coincideix amb el de l'horari quan aquest darrer és inferior als 180° L’angle al pol és un dels angles del triangle de posició
en quadratura
Astronomia
Dit de la situació relativa de dos astres del sistema solar, les longituds astronòmiques dels quals difereixen en 90°.
Quan un planeta o bé la Lluna és en quadratura amb el Sol, passa pel meridià local a les sis del matí o de la tarda En el primer cas hom diu que el planeta és en quadratura occidental , i en el segon cas que és en quadratura oriental Únicament els planetes superiors poden presentar-se en quadratura amb el Sol