Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
radi de Schwarzschild
Astronomia
Radi límit que ha de tenir un objecte celeste per tal que la llum pugui escapar de la seva superfície cap a l’espai exterior.
Si l’objecte té una massa M , el radi de Schwarzschild és donat per l’expressió R S =2 GM/c 2 , on G és la constant de gravitació i c és la velocitat de la llum en el buit Si el radi d’un cos sotmès a collapse gravitacional esdevé menor que el corresponent R S , aleshores la velocitat d’escapament és més gran que la velocitat de la llum i, per tant, l’objecte es converteix en un forat negre Per a un estel com el Sol, el radi de Schwarzschild és d’uns 3 km
càmera electronogràfica
Astronomia
Càmera fotogràfica d’imatge electrònica; és anomenada també càmera electrònica
.
Collocada al focus d’un telescopi, forma la imatge òptica de l’objecte estudiat sobre una superfície fotoemissiva situada en un recinte sotmès al buit els fotoelectrons emesos són accelerats i focalitzats electromagnèticament sobre una placa fotogràfica de material sensible als electrons que és mantinguda a baixa temperatura aquesta placa és impressionada i, posteriorment, revelada La càmera electronogràfica permet de fer exposicions molt curtes i d’obtenir-ne imatges molt pures absència de gra i linealitat o proporcionalitat entre l’ennegriment de la placa i la intensitat…
desplaçament cap al vermell
Desplaçament cap al vermell d’una galàxia; la radiació emesa per la galàxia és rebuda per l’observador amb una freqüència igual, més gran o més petita segons si la galàxia resta immòbil o en moviment, apropant-se o allunyant-se de l’observador, fet que es tradueix en un desplaçament de la ratlla espectral tal com mostra el dibuix.
© Fototeca.cat
Astronomia
Desplaçament cap a longituds d’ona més grans que experimenten les ratlles de l’espectre d’un objecte estel·lar.
Ho experimenten com a conseqüència del moviment d’allunyament d’aquest respecte al receptor desplaçament cap al vermell , pròpiament o de l’existència de camps gravitacionals intensos desplaçament cap al vermell gravitacional Si l’objecte emissor té un espectre que presenta una ratlla, d’absorció o d’emissió, de longitud d’ona λ’ que indica la presència d’un determinat element químic, i hom la compara amb la longitud d’ona λ que té aquella ratlla concreta en l’espectre de l’element observat en una experiència realitzada en un laboratori terrestre, hom determina un desplaçament increment Δλ=…
constant cosmològica
Astronomia
Quantitat que mesura la curvatura d’un espai buit en absència de camp gravitatori.
El seu valor determina l’evolució de l’Univers Es representa per la lletra grega λ Introduïda, amb valor positiu, en els models cosmològics que intenten reproduir des d’un punt de vista fenomenològic l’acceleració de l’expansió de l’Univers, representa una força repulsiva que compensa la força de la gravetat a grans distàncies
asteroide
Asteroide (25143) Itokawa, de tipus S, en una imatge obtinguda per la nau japonesa Hayabusa el 2005
© Jaxa / ESO
Astronomia
Objecte sòlid, més petit que un planeta, que orbita al voltant del Sol.
La majoria són al cinturó principal , situat entre les òrbites de Mart i Júpiter a una distància mitjana del Sol de 2,8 unitats astronòmiques, si bé hi ha també dos grups que segueixen l’òrbita de Júpiter grup Troià i un centenar amb òrbites molt diverses que tallen les de la Terra i Mart com Ícar, Adonis, Apollo, Eros, Hidalgo Quan, al segle XVI, foren determinades les distàncies entre els planetes hom trobà un buit considerable entre Mart i Júpiter, i hom cregué que aquest buit havia d’ésser ocupat per un planeta o planetes encara no descoberts JD Titius formulà…
matèria interestel·lar
Astronomia
Matèria de densitat molt baixa distribuïda per l’espai interestel·lar en forma de gas interestel·lar i, en proporció molt menor, de pols.
Durant el segle XIX hom acceptava que l’espai interestellar era completament buit Al començament del segle XX, el fet que en unes certes regions del firmament hom no veiés brillar cap estel feu pensar en l’existència d’importants condensacions de matèria que absorbien la llum dels estels que hi devia haver al darrere Posteriors observacions han confirmat aquesta hipòtesi La densitat mitjana del gas interestellar és de 0,1 àtoms per cm 3 , és a dir, de 10 - 2 4 g/cm 3 , i la densitat de la pols és de 10 - 2 6 g/cm 3 , bé que en certs llocs de l’espai la densitat del gas pot…
teoria de l’univers inflacionari
Astronomia
Model que, emmarcat en les teories de gran unificació, proposa que l’Univers passà per una fase metaestable, amb energia de buit no nul·la, que provoca un ritme d’expansió amb velocitat exponencial.
Això fa perdre matèria de dins de l’horitzó de partícules, de manera que la regió connectada casualment esdevé molt petita en un interval de temps molt curt Corespondria al principi de les condicions descrites en els models cosmològics friedmanians o estàndard
cosmologia
Astronomia
Branca de l’astronomia que té per objecte l’estudi de l’origen, l’evolució i l’estructura, a gran escala, de l’Univers.
L’objecte de la cosmologia és l’elaboració de models cosmològics , que són models fisicomatemàtics que permeten de reproduir en termes simples l’evolució de l’Univers, tot introduint uns paràmetres numèrics el mesurament del valor dels quals ha de fer possible de decidir quins d’aquests models teòrics correspon més exactament a la realitat Molts dels models cosmològics deriven del desenvolupament de la relativitat general , teoria proposada per Einstein el 1915 Deixant de banda la profunda modificació de la dinàmica que aquesta teoria representa, hom pot destacar-ne el fet que implica un…
telescopi
Esquema d’un telescopi
© Fototeca.cat
Astronomia
Física
Instrument òptic usat per a observar objectes llunyans, que consta essencialment d’un mirall, que concentra els raigs lluminosos i forma una imatge de l’objecte, i d’una lent, que amplifica aquesta imatge.
Els telescopis són constituïts en essència per un tub un dels extrems del qual és obert i l’altre té un mirall còncau de forma parabòlica mirall primari que fa el mateix paper que la lent objectiu de la ullera astronòmica Aquest mirall té la propietat que els raigs de llum que arriben parallelament al seu eix, és a dir, que provenen d’un objecte situat a una distància infinita, com és el cas d’un estel, es reflecteixen en un mateix punt, anomenat focus Els miralls parabòlics dels telescopis, quan hom observa un objecte molt llunyà, presenten dos avantatges principals respecte a les lents de…
sistema solar
Al sistema solar, els planetes de tipus terrestre són separats pel cinturó d’asteroides dels gegants gasosos i de Plutó
© Fototeca.cat
Astronomia
Conjunt d’astres que giren al voltant del Sol, sotmesos a la seva atracció gravitatòria.
Història Els primers sistemes astronòmics no distingien el sistema solar de la resta de l’Univers Afirmaven que la Terra era al centre de l’Univers geocentrisme , i que al seu voltant giraven el Sol, la Lluna, els planetes i els estels fixos, transportats tots ells per unes esferes cristallines A més, es pensava que els cometes i els meteorits eren fenòmens locals que s’originaven dins el mateix embolcall atmosfèric de la Terra Aquestes hipòtesis foren acceptades per tothom durant l’edat mitjana, bé que ja al segle IV aC Aristarc suggerí que era la Terra la que girava entorn del Sol, i que…