Resultats de la cerca

Per a fer aquest càlcul hom determina primerament el retard r de la lluna plena respecte al 21 de març, el qual és la resta de dividir l’expressió 19 m 1 9 +15+ A per 30, en la qual el valor de m 1 9 és la resta de dividir el número de l’any considerat m per 19, i el valor de A és zero quan hom fa el càlcul per als anys del calendari julià, mentre que per als anys del calendari gregorià és igual a la resta de dividir per 30 l’expressió c — c /4 — c — k /3, on el valor de c és el quocient enter de dividir l’any considerat per 100, i k val zero fins a l’any 4199, mentre que val c —17/25 a…

Aprofita la capacitat de càlcul de milions d’ordinadors personals de collaboradors voluntaris per a analitzar el senyal rebut de l’espai pel radiotelescopi de l’Observatori d’Arecibo, amb la finalitat de detectar hipotètiques civilitzacions extraterrestres intelligents

Fou professor de mecànica a l’École Polytechnique i d’astronomia al Collège de France Membre de l’Académie des Sciences des del 1843 Estudià temes de mecànica cinemàtica i mecànica racional, matemàtiques teoria dels nombres, anàlisi, geometria diferencial, càlcul matricial i astronomia

Només és observable en els astres circumpolars, en els quals serà l’altura positiva mínima En els astres amb arc nocturn serà l’altura negativa màxima en valor absolut En prendre l’altura meridiana de pas inferior hom simplifica extraordinàriament el càlcul de la latitud

Féu a Rodes, del 161 al 127 aC, la majoria de les seves observacions científiques, entre les quals cal destacar el càlcul de l’any solar en 365 dies i 6 hores i la redacció del primer catàleg d’estels Hom li atribueix la invenció de l’astrolabi

En el moment de l’altura meridiana de pas superior el triangle de posició es converteix en un arc de meridià, car l’angle al pol val 0°, la qual cosa simplifica extraordinàriament el càlcul de la latitud En el moment de l’altura meridiana de pas superior l’azimut de l’astre és sempre nord o sud

El 1847 descobrí el cometa que duu el seu nom Collaborà amb l’Observatori Naval nord-americà en el càlcul de les taules de la posició de Venus El 1848 esdevingué la primera dona membre de l’Acadèmia Americana d’Arts i Ciències dels EUA El 1865 començà a treballar com a professora d’astronomia al Vassar College Nova York

La seva obra Der barycentrische Calcül 1827, fonamental per al desenvolupament de la geometria projectiva, aportà nombroses innovacions orientació sistemàtica dels segments, àrees i volums, concepte de raó anharmònica, noció general de transformació homogràfica, etc Estudià les transformacions circulars sobre el pla en la seva obra Theorie der Kreisverwandschaft 1855 Donà el primer exemple de superfície unilateral amb la coneguda banda o cinta de Möbius La seva obra completa Gesammelte Werke fou publicada en quatre volums a Leipzig durant els anys 1885-87

Consistia en una barra d’aproximadament un metre de llargària, al llarg de la qual es podia desplaçar una barra petita més tard dues, tres i fins i tot quatre d’uns 70 cm, perpendicularment a la primera Per al càlcul de l’altura d’un estel, hom dirigia dues visuals que havien de passar pels extrems de les barres petites i arribar a l’estel i a l’horitzó, respectivament Tot i ésser menys precís que el quadrant o l' astrolabi nàutics, fou molt emprat, especialment al s XVI, pels navegants

Adscrit a la cort d’al-Ma‘mūn a Bagdad, escriví tota la seva aportació coneguda en àrab La seva obra, Algorithmi de numero indorum , conservada només en versió llatina, contribuí a la difusió del sistema numèric actual Desenvolupà considerablement el càlcul algèbric el terme “àlgebra”  i els seus derivats provenen del seu Kitāb al-muḫtasar fi ḫišab al-ǧabr wa-I-muqābala , sobretot la teoria de les equacions de segon grau, i també és autor de tractats de geometria, d’unes taules astronòmiques perfeccionades per al-Maǧritī i de diversos escrits sobre l’astrolabi Els termes “…