Resultats de la cerca

Els planetes interiors poden ésser, respecte al Sol, en conjunció inferior Sol, planeta, Terra i aleshores són el punt més pròxim a la Terra, o en conjunció superior planeta, Sol, Terra, i aleshores són el punt més allunyat de la Terra

Durant el trànsit hom veu el planeta des de la Terra com un punt negre que creua lentament el disc solar en el sentit EW En el cas de Venus hom pot veure el trànsit a ull nu amb l’únic ajut d’algun dispositiu per evitar que la llum solar no lesioni la vista, però en el cas de Mercuri sempre cal un telescopi El trànsit es presenta durant una conjunció del planeta Mercuri o Venus amb el Sol, però no té lloc sempre a cada conjunció, perquè normalment el planeta és al N o al S del Sol i, per tant, no passa per davant del seu disc cal que la conjunció es produeixi mentre el planeta és a les…

L’elongació és mesurada en graus, a partir del Sol i en la direcció E o W elongació oriental o occidental, respectivament Una elongació de 0° correspon a una conjunció , una de 90° a una quadratura i una de 180° a una oposició En el cas dels planetes inferiors, no es pot assolir la quadratura, sinó que l’elongació presenta uns màxims, la màxima elongació oriental el planeta apareix al capvespre i la màxima elongació occidental el planeta apareix a l’alba Les màximes elongacions orientals i occidentals de Venus van dels 45° als 47° i les de Mercuri dels 16° als 28°

És l’astre més lluminós del firmament després del Sol i la Lluna La seva òrbita al voltant del Sol és pràcticament circular, amb una excentricitat de tan sols 0,007, la més petita de totes les òrbites planetàries, i un semieix major de 108,2 milions de km 0,723 UA Altres característiques del seu moviment són la poca inclinació 3° 23' de l’eix de rotació respecte al pla de l’òrbita, que fa que no es produeixin fenòmens estacionals com els de la Terra, i la llarga durada del dia venusià , 117 dies terrestres, que com a conseqüència fa que el moviment del Sol pel firmament del planeta sigui molt…

El seu pare, un pastor luterà, es feu càrrec personalment de la seva educació fins a la seva mort, el 1683, i després ho feu el seu oncle, Justinus Toellner Rebé d’un camperol de Sommerfel, prop de Leipzig, i aficionat a l’astronomia, Christoph Arnold, els seus coneixements sobre la matèria Es casà 1692 amb l’astrònom  Gottfried Kirch Guben, 18 de desembre de 1639 ‒ Berlín, 25 de juliol de 1710 El 1700 es traslladà a Berlín quan Kirch fou nomenat astrònom ordinari de l’Acadèmia de Ciències, on treballà de manera no oficial però sí reconeguda amb el seu marit fent observacions astronòmiques…

La revolució sinòdica és una revolució aparent relativa a un observador situat a la superfície de la Terra, és a dir, que resulta de la composició dels moviments de l’astre considerat i de la Terra Com més lentament es mou un planeta a la seva òrbita, més petita és la revolució sinòdica Després d’una revolució sinòdica l’astre torna a presentar exactament la mateixa fase respecte a la Terra que al principi El període de la revolució sinòdica de la Lluna constitueix el mes sinòdic o llunació