Resultats de la cerca

Treballà als observatoris de Pàdua i Arcetri Destacà en l’observació dels planetes menors, cometes, ocultació d’estels i eclipsis

El 1774 fundà el “Berliner astronomisches Jahrbuch”, i el 1786 fou nomenat director de l’observatori astronòmic de Berlín És conegut universalment pel fet d’haver difós la llei de Titius-Bode Entre les seves obres destaca la Uranographie 1801, collecció de mapes celestes acompanyada d’un catàleg de 17 240 estels

Fou director de l’observatori de Meudon a partir del 1907, i també del de París 1927-29 Entre els seus nombrosos treballs experimentals es destaca la invenció de l' espectroheliògraf Com a teòric, treballà en la recerca d’una possible relació entre els fenòmens solars i el magnetisme terrestre i en espectrografia estellar

Durant un quant temps treballà juntament amb James South en la revisió de les dades dels catàlegs estellars del seu pare L’any 1834 establí un observatori a Feldhausen, pròxim a la Ciutat del Cap, i hi romangué quatre anys estudiant el firmament austral Durant aquest temps descobrí 1 202 sistemes dobles i 1 707 cúmuls estellars i nebulosos Entre les seves obres es destaca Outlines of Astronomy 1849

Director de l’observatori astronòmic de París i president de la Unió Astronòmica Internacional Membre de l’Académie des Sciences Es destacà pels seus estudis fotomètrics de Venus i de Mercuri i per la descoberta de la influència que el grau d’activitat solar té sobre l’aspecte de la Lluna Ideà també alguns aparells de precisió, dels quals cal esmentar un astrolabi impersonal Entre les seves obres cal destacar Description du ciel 1926 i Astronomie Générale 1953

Essent virrei de Transoxiana, menà una expedició victoriosa contra el kanat de Mongolistan regió d’Ili i d’Issik-kul Ja sobirà, feu de Samarcanda la capital de l’imperi i un centre de civilització musulmana construcció d’un observatori astronòmic i elaboració d’unes taules astronòmiques superiors a les de Ptolemeu Destacà també com a matemàtic, poeta, historiador i teòleg Arrasada Samarcanda pels uzbeks ~1448, fou ajusticiat pel seu fill ‘Abd al-Latīf, que s’havia rebellat contra ell

Fou la primera a proposar 1925 que el Sol és constituït bàsicament d’hidrogen, fet que suposà un canvi en les idees de l’època sobre la constitució dels estels Es doctorà a la universitat americana de Harvard, on fou la primera dona a esdevenir doctora, amb la tesi Stellar Atmospheres A Contribution to the Observational Study of High Temperature in the Reversing Layers of Star  1925, i on continuà desenvolupant la seva carrera científica Entre els seus treballs científics destaca l’estudi de les atmosferes estellars i de l’estructura de la Via Làctia a partir dels estels d’alta…

Professor de matemàtiques a Cambridge 1826, on fou director de l’observatori 1828, i astrònom reial 1835-81 En òptica destaca el seu treball sobre les difraccions i la descripció i correcció de l’astigmatisme 1825 Modernitzà l’observatori de Greenwich i millorà el sistema d’observacions meridianes, sistematitzant-ne l’ús i desenvolupant la pràctica dels registres fotogràfics 1848 Mesurà la densitat mitjana de la Terra, formulà una teoria sobre l’arc iris, estudià el magnetisme terrestre a partir de la hipòtesi de la isostàsia amb JH Prat, el 1885 Inventà un mètode per a la…

És gairebé un 10% més brillant que el fons del disc solar, sobre el qual es destaca Les condicions més favorables per a l’observació de les fàcules s’esdevenen a les regions de la perifèria del disc solar, a causa de l’enfosquiment relatiu d’aquestes regions limbe Les fàcules tenen relació amb les taques solars , puix que sempre apareixen a les mateixes regions que els grups de taques, però la formació de les fàcules posa en evidència el grau d'activitat solar d’una manera més eficaç que les taques Tenen relació amb l’existència de pertorbacions magnètiques que donen lloc a…