Resultats de la cerca

Es basen en les rares interaccions dels neutrins amb un blanc adequat, i la posterior detecció de les partícules secundàries emprant una xarxa de detectors o mètodes electroquímics El primer experiment d’aquesta mena és el de Raymond Davis, el 1976, el més recent és el detector Super-Kamiokande i el Sudbury Neutrino Observatory Tots ells confirmen la falta de neutrins solars respecte a les prediccions teòriques L’experiment de Davis consistia en un tanc de 600 tones, ple de Cl 4 C el 3 7 Cl reaccionava amb els neutrins produïts a la cadena ppIII del cicle p-p de combustió de l’…

Dissenyà l' IPCS image photon counting system , detector lluminós basat en l’amplificació i acumulació dels fotons lluminosos rebuts des de fonts molt febles, com els quàsars llunyans, els quals estudià juntament amb Wallance Sargent L' IPCS representà un canvi substancial en la detecció òptica en astronomia, i ha estat incorporat als telescopis més grans i hom l’inclou en el disseny dels instruments moderns Boksenberg ha treballat també en el camp de l’astronomia ultraviolada, en el qual, tot usant balons, ha determinat la densitat d’electrons i l’abundància de metalls del medi…

Antigament, Hiparc de Nicea havia classificat els estels visibles a ull nu segons una escala de magnituds, en la qual assignà la magnitud 1 als més brillants i la 6 als menys brillants Actualment, hom defineix la magnitud aparent a partir de l’anomenada llei de Pogson , segons la qual la diferència de les magnituds aparents de dos astres m A - ms B és relacionada amb les illuminacions E A i E B que els astres produeixen a la superfície de la Terra per l’expressió m A - m B = 2,5 log 1 0 E B /E A , el coeficient de proporcionalitat de la qual, així com també l’origen d’escala, han estat…

Els fotons procedents de l’objecte estudiat incideixen sobre la placa de silici d’un dispositiu CCD un ordinador memoritza el pícsel que ha estat incidit i, posteriorment, reconstrueix una imatge sencera treballa, doncs, en temps diferit Ultra la seva gran sensibilitat ha permès de descobrir els anells d’Urà i els avantatges que comporta la utilització de components d’estat sòlid miniaturització i fiabilitat, són de gran interès per llur sensibilitat en zones no visibles de l’espectre especialment raigs X i infraroig

Un fotó procedent de l’objecte estudiat incideix sobre un fotocàtode i en desprèn un electró aquest fotoelectró és guiat per una lent electrònica cap a un dispositiu multiplicador, de manera que d’aquest brollarà una gran quantitat d’electrons que, en incidir en una pantalla fluorescent, fa una taca lluminosa extensa Una càmera de televisió evidencia aquesta incidència i un ordinador compta el nombre d’esdeveniments unitaris que s’esdevenen a cada pícsel de la pantalla El resultat és una representació numèrica digitalitzada de la imatge que pot ésser tractada per l’ordinador o reproduïda…

Separa les ones monocromàtiques que componen la radiació estudiada i forma una imatge de l’espectre així determinat Atesa la seva funció, és obvi que els elements bàsics d’un espectròmetre són un dispersor sistema dispersiu, que descompon la radiació, i un receptor , sensible a la radiació dispersada Les característiques concretes d’aquests elements permeten de distingir els diferents tipus d’espectròmetre en l’ espectròmetre d’escletxa el dispersor és un prisma o una xarxa de difracció, i en l’ espectròmetre interferencial és un interferòmetre o una combinació d’interferòmetres i xarxes de…

Consisteix en una pertorbació de la geometria d’ espaitemps   que es propaga a la velocitat de la llum i que és produïda per l’acceleració de partícules massives, tal com l’ona electromagnètica és produïda per l’acceleració de partícules amb càrrega Les ones gravitacional foren predites per Albert Einstein el 1916 com a conseqüència de la teoria de la relativitat  general Aquesta teoria descriu la gravetat com la curvatura de l’espaitemps provocada per la massa Si aquesta massa és accelerada, radia energia en forma d’ones gravitacionals que es propaguen com arrugues en la geometria de l’…

Un radiotelescopi és constituït essencialment per una superfície collectora metàllica de grans dimensions, que recull les ones radioelèctriques que provenen d’un astre llunyà i les fa arribar a una petita antena, la qual les envia a un detector Aquest aparell és connectat a un instrument d’anàlisi, que estudia les radiacions rebudes, i a un sistema d’enregistrament, que n'enregistra els resultats Les qualitats més importants d’un radiotelescopi són la sensibilitat i el poder separador La sensibilitat d’un radiotelescopi, igual que per a un telescopi normal, depèn de la superfície…

El Sol en mínims d'activitat El Sol no és en absolut una estrella inactiva La manifestació més evident de la seva activitat són les anomenades taques solars, regions de la seva superfície més fredes que el material que les envolta Com altres fenòmens que es donen al Sol erupcions solars, ejeccions de massa coronal, etc, les taques estan associades als camps magnètics Ja a mitjan segle XIX l'astrònom alemany H Schwabe es va adonar que l'activitat solar seguia un cicle d'onze anys les taques solars desapareixien durant el mínim d'activitat i es feien més nombroses durant el màxim Segons aquest…