Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
hora
Astronomia
Física
Unitat de temps que equival a 1/24 de la durada d’un dia.
La divisió del dia en 24 hores és una pràctica molt antiga, que possiblement fou suggerida pel fet que aquest nombre té una quantitat elevada de divisors Atès que existeixen diverses maneres de definir el dia, totes elles de durada distinta, les hores corresponents tenen també durades diverses Per això hom parla d' hora solar, d' hora sidèria, d' hora solar mitjana , etc
sobresalt gamma
Astronomia
Emissió de radiació gamma de breu durada, que arriba a l’alta atmosfera provinent de l’espai exterior.
Les primeres emissions d’aquest tipus foren detectades pels satèllits militars nord-americans Vela , els quals vigilaven les emissions gamma produïdes durant les explosions nuclears Encara que les primeres observacions dels sobresalts gamma extraterrestres foren registrades pels satèllits el 1967, no foren objecte de l’estudi fins el 1969, i, a causa del caràcter militar del programa, els resultats de les investigacions no foren donats a conèixer fins el 1973 Des d’aquella data s’han registrat un centenar de fenòmens d’aquesta mena i el ritme actual d’observacions és d’una trentena cada any…
seqüència principal
Astronomia
Franja estreta, lleugerament corba, que va des de l’extrem superior esquerre del diagrama de Hertzsprung-Russell fins al seu extrem inferior dret.
Hom troba un estel sobre la seqüència principal en aquella fase de la seva existència durant la qual transforma l’hidrogen en heli El nombre d’estels que pertanyen a la seqüència principal és més gran que el dels estels que pertanyen a qualsevol de les altres regions del diagrama esmentat El Sol n'és un exemple, i és situat quasi equidistant dels seus extrems La durada de l’estada d’un estel sobre la seqüència principal depèn de la seva massa, i és més curta com més gran és aquesta Per al Sol aquesta durada pot ésser superior als 10 1 0 anys
dia
El dia solar
© Fototeca.cat
Astronomia
Interval de temps que triga la Terra a donar una volta sobre ella mateixa.
Des de l’antigor, ha estat emprat el dia com a unitat bàsica de temps, i com a tal unitat hom n'ha anat redefinint més i més acuradament la durada Inicialment, cada poble assignava al dia una durada pròpia o bé les hores de llum diürna, com els babilonis, o bé les 24 hores, com els alexandrins Els romans el dividiren en dotze hores iguals, repartides en cicles de tres hores prima, tèrcia, sexta i nona Entre els jueus, el dia començava al capvespre, segons les normes bíbliques Al segle IV aC els grecs descobriren el mecanisme dels eclipsis, amb la qual cosa…
mes tròpic
Astronomia
Interval de temps comprès entre dues passades consecutives de la Lluna pel cercle horari del punt vernal.
La seva durada és de 27,32158 dies solars mitjans
mes anomalístic
Astronomia
Interval de temps comprès entre dues passades consecutives de la Lluna pel perigeu de la seva òrbita.
La seva durada és de 27,55455 dies solars mitjans
mes solar mitjà
Astronomia
Interval de temps que resulta en no considerar les fraccions de dia corresponents a les durades exactes dels mesos solars.
El mes solar mitjà resulta, així, sempre de la mateixa durada
mes dracòntic
Astronomia
Interval de temps comprès entre dues passades consecutives de la Lluna pel node ascendent (que antigament era anomenat Cap de Dragó).
La seva durada és de 27,21222 dies solars mitjans És anomenat també mes modal
mes sinòdic
Astronomia
Interval de temps comprès entre dues fases iguals consecutives de la Lluna; per exemple, entre lluna nova i lluna nova.
La seva durada és de 29,53059 dies solars mitjans És anomenat també mes lunar o llunació
mes sideral
Astronomia
Interval de temps comprès entre dues passades consecutives de la Lluna pel cercle horari d’un estel.
La seva durada és de 27,32166 dies solars mitjans Coincideix, per definició, amb el període sideral de la Lluna