Resultats de la cerca

L’eix de gir és parallel a l’eix del món, i el moviment té lloc en un pla parallel al pla de l’equador Normalment les ulleres equatorials tenen un dispositiu mecànic que els dóna un moviment de gir amb una velocitat constant que compensa el moviment de rotació de la Terra, la qual cosa els permet de romandre dirigides cap a un punt del firmament prèviament escollit Actualment la majoria de les ulleres són construïdes d’aquesta manera, i molt especialment les més potents

També podia ésser usada amb finalitats didàctiques per a representar els diferents sistemes de coordenades Consistia en diversos cercles metàllics, un dels quals fix en el pla de l’equador celeste i un altre fix al voltant d’un eix que representava la línia dels pols Fou coneguda i usada a la Xina, però desconeguda a Europa, almenys durant l’edat mitjana fou reinventada per Tycho Brahe

En el cas dels astres que pertanyen al sistema solar, hom pren com a línia de base el radi equatorial de la Terra, i la parallaxi és anomenada parallaxi diürna o geocèntrica En el cas d’astres no pertanyents al sistema solar, hom pren com a línia de base el semieix de l’òrbita de la Terra, i la parallaxi és anomenada parallaxi anual A partir de la parallaxi d’un astre i només amb procediments trigonomètrics, hom pot determinar la distància de l’astre a la línia de base Aquest procediment trigonomètric per a mesurar distàncies estellars no pot ésser utilitzat per als astres…

La ullera consta, essencialment, de dues lents biconvexes i convergents la primera, anomenada objectiu , forma la imatge de l’objecte observat, i la segona, anomenada ocular , permet d’observar aquesta imatge L’objectiu sol anar collocat en un dels extrems del tub, i la imatge dels objectes observats es forma a l’interior d’aquest El tub serveix com a suport per a les lents i, alhora, impedeix que arribi llum difusa provinent de l’exterior al pla focal Una ullera per a l’observació terrestre cal que doni, evidentment, una imatge dreta, i per això han estat ideats diversos…

Els seus estels principals són Menkar α i Difda β Conté també Mira Ceti ο, primer estel variable conegut

Fundada el 1948 per Ernest Guillé, el 1953 fou inaugurat l’observatori, equipat amb un telescopi refractor equatorial de 110 mm en estació, i també d’altres reflectors Publica periòdicament el butlletí Aster

La seva distància mitjana al centre d’Urà és de 438 000 km La seva òrbita té una excentricitat de 0,023 i és situada gairebé al mateix pla equatorial d’Urà El seu moviment té lloc en sentit retrògrad i el període de revolució sideral és de 8 dies, 16 h, 56 min i 30 s Titània té un diàmetre d’uns 1600 km i una massa de 26×10 2 3 g Quan Urà és en oposició hom observa Titània com un astre de magnitud14

La seva distància mitjana al centre d’Urà és de 583 000 km L’òrbita té una excentricitat de 0,001, és situada gairebé en el pla equatorial d’Urà i el moviment té lloc en sentit retrògrad El període de revolució sideral és de 13 dies 11 h 7 min i 7,1 s Té un diàmetre d’uns 1 600 km i una massa d’uns 10 2 0 kg Quan Urà és en oposició, hom observa Oberó com un astre de magnitud 14,2

L’excentricitat de l’òrbita és de 0,749, i és la més gran d’entre totes les dels satèllits coneguts En conseqüència, la distància entre el satèllit i el planeta oscilla entre un màxim de 9 500 000 km i un mínim d’1 300 000 km La inclinació de l’òrbita respecte al pla equatorial de Neptú és de 27,7°, i el període de revolució sideral, de 360,2 dies El diàmetre és d’uns 300 km És un astre de magnitud 19