Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
radiació atmosfèrica
Astronomia
Meteorologia
Energia emesa en forma de radiació electromagnètica per l’atmosfera, com a conseqüència del seu escalfament.
L’atmosfera és pràcticament transparent a les radiacions de petita longitud d’ona per contra, les radiacions de gran longitud d’ona són absorbides en gran mesura pel diòxid de carboni, l’ozó i el vapor d’aigua Per aquest motiu la radiació terrestre contribueix més a l’escalfament de l’atmosfera que la radiació solar La radiació atmosfèrica varia d’un lloc a l’altre d’acord amb la proporció existent de diòxid de carboni, vapor d’aigua i ozó atmosfera terrestre
radiació terrestre
Astronomia
Meteorologia
Energia emesa per la superfície terrestre en forma de radiació electromagnètica.
Aquesta emissió és una conseqüència de l’escalfament que experimenta la Terra per l’absorció de la radiació solar La radiació terrestre, que és d’ona llarga també ho és la radiació atmosfèrica, és localitzada generalment a la regió dels raigs infraroigs, entre 5 μm i 50 μm de longitud d’ona atmosfera terrestre
Amaltea
Astronomia
Un dels quatre satèl lits més interns de Júpiter.
Fou descobert per Edward Emerson Barnard el 9 de setembre de 1892 És a una distància mitjana de Júpiter de 181 000 km El 1979, el Voyager I passà a una distància del satèllit de mig milió de quilòmetres i realitzà una sèrie d’observacions que demostraren que es tractava d’un cos semblant en dimensions i característiques a un asteroide que la seva forma era la d’un ellipsoide irregular, l’eix més gran del qual fou avaluat en 270 km i el menor en 155 i que la seva temperatura era superior al valor esperat atenent a la seva distància al Sol, raons per les quals hom pensa que deu existir algun…
raigs còsmics
Astronomia
Física
Conjunt de partícules de gran energia que incideixen en la Terra procedents de l’exterior.
Els raigs còsmics primaris xoquen amb les partícules existents a les altes regions atmosfèriques i produeixen els raigs còsmics secundaris , formats d’un seguit de partícules de característiques molt diverses Hom els detecta mitjançant diferents detectors de partícules, com les cambres de boira, les cambres d’ionització, els comptadors de Geiger-Müller, les emulsions fotogràfiques, etc Llur energia mitjana és de 2 GeV per partícula, i hom n'ha detectat fins de 10 11 GeV Llur abundància relativa minva regularment amb l’energia En gran part són composts de protons, un…
microquàsar
Astronomia
Estel binari de raigs X que presenta dolls de matèria expulsats del sistema a velocitats relativistes.
El sistema binari és format per un estel normal i un objecte compacte —que pot ésser un estel de neutrons o un forat negre— L’estel normal transfereix massa a l’objecte compacte, formant sovint un disc d’acreció al voltant d’aquest Els raigs X provinents d’aquest sistema s’originen, en part, per l’escalfament del disc d’acreció En alguns discs d’acreció les condicions hidrodinàmiques són tals, que, sigui de forma puntual o de manera continuada, s’esdevenen erupcions en què grans quantitats de massa són expulsades del sistema en direcció perpendicular al disc d’acreció El material…
Venus

NIt a Venus amb infrarojos des de l'orbital Akatsuki (2016)
ISAS, JAXA
Astronomia
Planeta del sistema solar, el segon atenent la seva proximitat al Sol, situat després de Mercuri i abans de la Terra.
És l’astre més lluminós del firmament després del Sol i la Lluna La seva òrbita al voltant del Sol és pràcticament circular, amb una excentricitat de tan sols 0,007, la més petita de totes les òrbites planetàries, i un semieix major de 108,2 milions de km 0,723 UA Altres característiques del seu moviment són la poca inclinació 3° 23' de l’eix de rotació respecte al pla de l’òrbita, que fa que no es produeixin fenòmens estacionals com els de la Terra, i la llarga durada del dia venusià , 117 dies terrestres, que com a conseqüència fa que el moviment del Sol pel firmament del planeta sigui molt…
Saturn

Saturn i els seus anells en una imatge presa per l’astronau Cassini
© NASA
Astronomia
El sisè dels planetes del sistema solar atenent la seva proximitat al Sol.
És, però, el segon per la massa, malgrat que la seva densitat és la més baixa entre les densitats de tots els planetes i satèllits del sistema solar 0,69 gr/cm 3 Saturn orbita el Sol a una distància mitjana de 1429400000 km 9,54 unitats astronòmiques La velocitat de rotació del planeta sobre ell mateix és molt elevada i varia amb la latitud, però hom accepta com a valor mitjà del període de rotació a l'equador la de 10 h 14 min Aquesta gran velocitat de rotació i una densitat molt baixa expliquen que l’aplatament de Saturn sigui molt elevat La diferència entre el radi equatorial…
Astronomia 2016
Astronomia
Fi de la missió Rosetta El 30 de setembre, la sonda Rosetta va acabar definitivament la seva missió amb el descens controlat sobre la superfície del cometa Churyomov-Gerasimenko La sonda ha estat orbitant el cometa més de dos anys, acompanyant-lo en el seu pas pel periheli, el punt de màxim apropament al Sol, i al llarg d’aquest temps ha obtingut moltes dades El cometa Churyomov-Gerasimenko ha mostrat una estructura i geologia més complexa del que s’esperava La seva composició, rica en monòxid de carboni, oxigen, nitrogen i argó, suggereix que el cometa es va formar en una regió de la…
Sol

Esquema de l’estructura del Sol
© Fototeca.cat
Astronomia
Estel entorn del qual gira la Terra.
Té un diàmetre de aproximat de 1400000 km i una massa d’1,99 × 10 3 ⁰ kg la seva densitat mitjana és, doncs d’1,41 g/cm 3 El seu equador és inclinat 7° 10,5’ respecte a l’eclíptica, i l’acceleració de la gravetat a la fotosfera val 27,4 m/s 2 Com a estel pertany al tipus espectral G2, i la seva magnitud lluminosa aparent és de -26,7, mentre que l’absoluta és tan sols de 4,8 El Sol gira entorn d’ell mateix, però, atès que és constituït per una gran massa de gasos, les distintes regions no giren solidàriament, sinó que ho fan a velocitats diferents, que depenen de la latitud Així…