Resultats de la cerca
Es mostren 81 resultats
esfera celeste
L’esfera celeste representada des del lloc on és situat l’observador
© Fototeca.cat
Astronomia
Esfera imaginària, concèntrica amb el globus terraqüi, a la superfície de la qual hom representa els astres i llurs moviments, i també els diferents cercles astronòmics (equador, eclíptica, etc).
esfera armil·lar zodiacal
Astronomia
Aparell astronòmic format per dos o més cercles i constituït com una forma perfeccionada de l’armil·la
.
Permeté l’observació d’estels i planetes, i fins i tot les diferències de longitud i latitud celestes entre els planetes i els estels
esfera armil·lar equatorial
Astronomia
Antic aparell astronòmic que permetia de calcular directament l’ascensió recta o l’horari i la declinació.
També podia ésser usada amb finalitats didàctiques per a representar els diferents sistemes de coordenades Consistia en diversos cercles metàllics, un dels quals fix en el pla de l’equador celeste i un altre fix al voltant d’un eix que representava la línia dels pols Fou coneguda i usada a la Xina, però desconeguda a Europa, almenys durant l’edat mitjana fou reinventada per Tycho Brahe
globus celeste
Antiga esfera celest àrab
© Fototeca.cat
Astronomia
Esfera en la superfície de la qual hi ha representats, amb posició semblant a la que ocupen a l’espai, els principals estels, les constel·lacions i els cercles fonamentals.
coordenades astronòmiques
Coordenades astronòmiques. D’esquerra a dreta: coordenades horitzontals (azimut i altura), coordenades horàries (angle horari i declinació), coordenades equatorials (ascensió recta i declinació), coordenades eclíptiques (longitud celest i latitud celest), i coordenades galàctiques (longitud galàctica i latitud galàctica)
© fototeca.cat
Astronomia
Paràmetres que determinen la posició d’un astre a l’esfera celeste.
El propòsit principal de l’astronomia de posició consisteix a determinar les posicions aparents que ocupen els astres al firmament, considerant que aquests es distribueixen sobre la superfície d’una esfera de radi arbitrari i centrada en la Terra, anomenada esfera celeste D’aquesta manera calen dos paràmetres angulars per a situar sobre aquesta esfera qualsevol astre, el valor numèric dels quals paràmetres és distint segons el sistema de coordenades elegit cada sistema de coordenades és determinat per un eix fonamental i per un cercle màxim, dit cercle…
equador celeste
Astronomia
Cercle màxim de l’esfera celeste determinat per la intersecció de l’esmentada esfera amb un pla perpendicular a l’eix del món
.
Aquest cercle, que divideix l’esfera celeste en dues semiesferes, anomedades hemisferi austral i hemisferi boreal , serveix de referència a certs sistemes de coordenades astronòmiques, i per això té un gran interès la seva determinació exacta Cal tenir en compte, però, que l’eix del món presenta desplaçaments deguts als moviments de nutació i precessió, i que, per tant, l’equador celeste no és un cercle fix, sinó que varia amb el temps
horitzó astronòmic
Horitzó astrònomic
© Fototeca.cat
Astronomia
Cercle màxim de l’esfera celeste, perpendicular a la vertical del lloc.
Divideix l’esfera en dos hemisferis, el visible i l’invisible, i és el pla fonamental del sistema de coordenades horitzontals
equinocci
Equinoccis de primavera (ƴ) i de tardor (ƴ’)
© Fototeca.cat
Astronomia
Cadascun dels punts de l’esfera celeste en els quals l’equador celeste talla l’eclíptica.
Aquests dos cercles màxims de l’esfera celeste es tallen segons un diàmetre que uneix dos punts i que rep el nom de línia dels equinoccis El primer punt és el lloc pel qual el Sol passa de l’hemisferi austral al boreal, i és anomenat equinocci de primavera, punt vernal o primer punt d’Àries El segon punt és el lloc pel qual el Sol passa de l’hemisferi boreal a l’austral, i és anomenat equinocci de tardor o punt Libra Quan el Sol és en un dels punts equinoccials, el dia i la nit tenen la mateixa durada a tots els punts de la Terra El Sol passa pel punt Àries el 21 de març de…
alineació
Astronomia
Cada una de les línies de les cartes celestes que tenen com a finalitat d’ajudar a reconèixer els estels i les constel·lacions, i representen cercles màxims de l’esfera celeste.
Foren usades per Flamsteed per a substituir l’antic costum de buscar figures imaginàries a l’esfera celeste A la pràctica, l’observador troba constantment noves alienacions
pol d’il·luminació
Astronomia
Punt de l’esfera terrestre les coordenades geogràfiques del qual tenen els mateixos valors que les coordenades horàries d’un astre, de manera que el valor de la latitud del punt és el de la declinació de l’astre i el valor de la seva longitud és el de l’angle horari de l’astre.
El pol d’illuminació és la projecció geomètrica de l’astre i és, per tant, el punt en el qual la recta imaginària que uneix l’astre i el centre de la Terra talla, en un moment determinat, l’esfera terrestre És anomenat també punt astral i és el centre del cercle d’altures iguals d’un astre en un instant determinat