Resultats de la cerca

Hom denomina així especialment l’àrea exterior de l’heliosfera, allà on el vent solar ja no exerceix cap influència sobre el medi interestellar 

Els raigs còsmics primaris xoquen amb les partícules existents a les altes regions atmosfèriques i produeixen els raigs còsmics secundaris , formats d’un seguit de partícules de característiques molt diverses Hom els detecta mitjançant diferents detectors de partícules, com les cambres de boira, les cambres d’ionització, els comptadors de Geiger-Müller, les emulsions fotogràfiques, etc Llur energia mitjana és de 2 GeV per partícula, i hom n'ha detectat fins de 10 11 GeV Llur abundància relativa minva regularment amb l’energia En gran part són composts de protons, un 10%, de nuclis d’heli, i…

Totes les atmosferes estellars mostren alguna mena de transport convectiu L’energia generada en el nucli d’un estel per les reaccions termonuclears és transportada cap a l’exterior per radiació o per convecció En el transport radiatiu els fotons interactuen amb els nuclis del gas ionitzat que conforma les diferents capes estratificades de l’estrella, sense que aparegui un moviment real de matèria Quan el gradient de temperatura no permet una evacuació eficaç de l’energia, part de la massa del gas inicia un moviment ascendent/descendent per tal de transportar l’energia sobrant…

Fou descobert per Galileu el 1601 Recorre una òrbita gairebé circular en el pla equatorial del planeta, a una distància mitjana d’aquest d’1 880 000 km, en un període d’uns setze dies Malgrat que la seva albedo és molt petita ~0,2, el seu radi 2 410 km el fa visible des de la Terra amb un petit telescopi Les sondes Voyager 1 i 2 passaren a distàncies de 126 000 i 215 000 km, respectivament, del satèllit i n'enviaren fotografies amb unes resolucions màximes respectives de 2 i 4 km que han mostrat que la seva superfície és completament plena de cràters, el diàmetre mitjà dels quals és de 100 km…

La possibilitat que els cossos celestes emetessin també ones radioelèctriques, juntament amb les radiacions lluminoses, ja fou pronosticada a la fi del segle XIX, però els receptors de què hom disposava a l’època no foren capaços de captar-les El 1930 Karl G Jansky observà l’existència d’unes ones paràsites que arribaven sempre d’una mateixa direcció del firmament Jansky explicà aquest fet suposant que la font d’ones radioelèctriques era a l’espai interestellar i en donà les coordenades astronòmiques, les quals, segons hom observà més tard, pertanyen a una radiofont molt intensa que ocupa el…

Té un diàmetre d’uns 160 km i el radi orbital és de 12 950 000 km El seu moviment és retrògrad, i té un període de 550,34 dies La seva òrbita presenta una inclinació de 150° respecte a l’òrbita de Saturn Quan aquest és situat en oposició, Febe és observat com un astre de magnitud 14

La magnitud aparent de Neptú és de 7,7 per tant, no s’observa a ull nu Vist a través del telescopi, apareix com un disc blau verdós de 2,4' de diàmetre L’òrbita de Neptú, quasi circular, té un semieix major de 4504 milions de quilòmetres 30,11 UA i el seu període orbital és de 164,8 anys Amb un diàmetre de 24764 km i una massa 17,15 vegades la de la Terra, Neptú té la densitat 1,638 gr/cm 3 més gran de tots els planetes anomenats gegants, la qual cosa sembla indicar que, en la composició de Neptú, hi intervenen una quantitat important d’elements pesants del mateix tipus que els que…

Prevista teòricament abans del seu descobriment i observació, les tesis que n'abonen l’existència són, per un cantó, que totes les galàxies es formaren a partir de la condensació de grans núvols de gas i pols, i per tant alguna part d’aquests núvols devia quedar sense condensar a l’espai abans ocupat per tota la matèria que donà lloc a la galàxia per un altre cantó alguns estels deuen escapar-se de l’interior de la galàxia, de la mateixa manera que s’escapen de l’interior dels cúmuls globulars, i així vaguen pels espais interestellars espargint part dels seus materials a mesura que…

Els planetes interiors poden ésser, respecte al Sol, en conjunció inferior Sol, planeta, Terra i aleshores són el punt més pròxim a la Terra, o en conjunció superior planeta, Sol, Terra, i aleshores són el punt més allunyat de la Terra