Resultats de la cerca

Situat a una altitud de 413 m, en un contrafort de la muntanya del Tibidabo , a Barcelona, inicialment fou projectat al cim per Josep Domènech i Estapà  i  Eduard Fontserè  el 1895 Construït a l’emplaçament actual sota la direcció del primer, amb l’assessorament científic de Josep Comas i Solà , l’edifici actual es deu al suport econòmic de Camil Fabra Inaugurat el 7 d’abril de 1904 pel rei Alfons XIII, en fou primer director el mateix Comas i Solà El 1912 la direcció es desdoblà i les seccions meteorològica i sísmica foren confiades a Eduard Fontserè Una part de la secció astronòmica, la…

Inaugurat el 2008, comprèn l’ Observatori Astronòmic del Montsec  OAdM, al municipi de Sant Esteve de la Sarga Pallars Jussà, i el Centre d’Observació de l’Univers COU, a Àger Noguera És gestionat pel Consorci del Montsec, ens participat pels consells comarcals de la Noguera i del Pallars Jussà, la Diputació de Lleida i diversos departaments de la Generalitat de Catalunya L’OAdM disposa del telescopi Joan Oró Dins del recinte, des del 2011 també funciona el telescopi conegut amb el nom de Fabra II, que depèn de l’Observatori Fabra   El Centre d’Observació de l’…

Catedràtic de la Universitat de Barcelona i de l’Escola Superior d’Agricultura, fou president de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1955-58 i membre electe de la de Medicina i Cirurgia 1956 Dirigí 1939-58 la secció d’astronomia de l’Observatori Fabra Deixà treballs d’astronomia i física, alguns dels quals figuren en les Memòries de l’Acadèmia de Ciències

Estudià ciències físiques i matemàtiques a la Universitat de Barcelona, de la qual fou catedràtic d’astronomia 1931-64 Entrà a l’Observatori Fabra el 1917, i en fou director des del 1958 Des del 1921 formà part del Servei Meteorològic de Catalunya Presidí la Societat Astronòmica d’Espanya i Amèrica El 1930 publicà un important Atlas pluviomètric de Catalunya És també autor d’altres obres sobre astronomia i meteorologia

De vocació precoç, a quinze anys ja li fou publicat un treball a la revista francesa L’Astronomie Es llicencià en ciències fisicomatemàtiques a Barcelona 1889 fou astrònom de l’observatori privat de Rafael Patxot a Sant Feliu de Guíxols des del 1896, i el 1901 ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, la qual li encarregà que dirigís la installació de l' Observatori Fabra , la Secció Astronòmica del qual dirigí del 1904 al 1937 Ací i en el seu observatori privat, situat a la Villa Urània de la Via Augusta de Barcelona, dugué a terme importants treballs descobrí dos…

Inaugurat el 2008, juntament amb el Centre d’Observació de l’Univers COU constitueix el Parc Astronòmic Montsec PAM, dirigit pel Consorci del Montsec, dependent de la Generalitat de Catalunya i de diverses organitzacions locals Situat a 1520 m d’altitud, en un emplaçament excepcionalment favorable per a l’observació per les condicions meteorològiques i la baixa contaminació lumínica, és el tercer observatori astronòmic professional de Catalunya, juntament amb l’Observatori Fabra 1904 i l’Observatori de l’Ebre 1905 Hi és emplaçat el  telescopi Joan Oró

Celebrà les primeres reunions a la rebotiga d’una farmàcia i més tard a unes golfes del carrer de la Boqueria, on fou installat un gabinet de màquines d’experimentació El desembre del 1765 es reorganitzà amb el nom de Reial Conferència Física , amb uns nous estatuts pels quals fou designat president el capità general de Catalunya, i amplià el seu abast al conreu de “totes les ciències naturals i l’avenç de les arts útils”, amb nou seccions àlgebra i geometria estàtica i hidroestàtica electricitat magnetisme i òptica pneumàtica i acústica història natural botànica química agricultura El 1770…

Els primers observatoris de què hom té referència històrica foren construïts per Nemrod a Mesopotàmia, fa 2500 anys, i consistien en grans piràmides que hom feia servir tant per adorar els astres com per a estudiar-ne els moviments El mateix tipus d’edificacions foren construïdes a la Xina i a l’Amèrica del Sud, alguns segles més tard que a Mesopotàmia Els aparells que hi havia en els primitius observatoris eren molt simples la clepsidra, el gnòmon i el bastó de Jacob , anomenat també fletxa astronòmica o ballesta, que servia per a mesurar l’altura d’un astre sobre l’horitzó i per a mesurar…

Branques de l’astronomia Són branques seves interrelacionades l’ astrometria , que determina les posicions dels astres la qual cosa permeté la confecció del calendari , la mesura del temps i la navegació astronòmica la mecànica celeste , que descriu i calcula els moviments dels astres, fonamentalment objectes del sistema solar planetes, satèllits, asteroides, cometes, i també els ginys llançats per l’home, satèllits, astronaus i sondes, alhora que confecciona taules astronòmiques , almanac nàutic o efemèrides i l’ astrofísica , successora de l’ astronomia descriptiva , que aplica els mètodes…