Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
ombres volants
Astronomia
Fenomen que té lloc poc abans o immediatament després dels eclipsis totals de Sol i que consisteix en l’aparició sobre el terra o sobre qualsevol superfície uniforme, com per exemple un mur, d’una sèrie d’ombres ondulants que es desplacen a una gran velocitat.
Aquest fenomen podria ésser degut al fet que la llum provinent de la molt petita superfície del Sol que resta visible en els instants anteriors i posteriors a la totalitat d’un eclipsi, és refractada per les superfícies d’igual temperatura de l’atmosfera terrestre, les quals presenten ondulacions
estel fulgurant
Astronomia
Estel la brillantor del qual augmenta d’una manera brusca fins a un valor que pot esdevenir doble del primitiu i es manté durant un període molt breu de temps.
Atesa la curta durada d’aquestes fulguracions, la majoria dels estels fulgurants ha estat descoberts accidentalment Actualment sembla plenament demostrat que només presenten el fenomen de les fulguracions els nans vermells , el qual fenomen sembla íntimament relacionat amb el fenomen de les noves nova
escintil·lació interplanetària
Astronomia
Fluctuació ràpida en el flux d’una radiofont de petit diàmetre aparent, situada en una direcció que passa per les proximitats del disc solar.
Aquest fenomen és degut a la presència d’inhomogeneïtats en el gas ionitzat que constitueix el vent solar, de la mateixa manera que les inhomogeneïtats de la baixa atmosfera terrestre produeixen l’escintillació de la llum dels estels L’escintillació interplanetària, predita per VL Ginzburg l’any 1956 i descoberta vint anys després per A Hewish, és una eina poderosa per a l’estudi del vent solar que forma part del medi interplanetari, i també per a la determinació de l’estructura de les radiofonts llunyanes, ja que solament les que són puntuals poden presentar el fenomen…
llum zodiacal
Astronomia
Meteorologia
Lluminositat feble i difusa que hom observa a la part de ponent del cel després del crepuscle vespertí, i a la part de llevant poc abans de l’alba.
Abasta una regió triangular del firmament, la qual és situada a la zona del Zodíac, té el vèrtex sobre l’eclíptica i és a una distància del Sol compresa entre els 90° i els 100° A mesura que el Sol surt o es pon, la lluminositat zodiacal s’enfonsa sota l’horitzó fins a desaparèixer del tot A l’hemisferi nord, les èpoques més favorables per a observar la llum zodiacal són els mesos de març i abril després de la posta del Sol, i els mesos de setembre i octubre abans de l’alba L’origen del fenomen és la llum del Sol dispersada i reflectida durant el seu camí cap a la Terra, però hi…
recessió de les galàxies
Astronomia
Moviment que presenten en general totes les galàxies que sembla allunyar-les de la Galàxia, on és el sistema solar.
Això darrer no és degut al fet que la Galàxia ocupi un lloc privilegiat en l’espai, sinó un fenomen semblant al que passa quan hom infla un globus sobre la superfície del qual hi ha pintats una sèrie de cercles És a dir, que les distàncies d’un dels cercles a tots els altres augmenten com si tots els altres en fugissin, i aquesta conclusió és vàlida per a qualsevol dels cercles que hom consideri En el cas de les galàxies hom suposa que el moviment de recessió té aquestes mateixes característiques perquè és degut al moviment d’expansió del propi espai Les característiques d’…
espectre llampec
Astronomia
Espectre d’emissió de la cromosfera solar observat en els eclipsis solars totals, en el moment en què el disc de la Lluna tapa completament el disc solar.
Gairebé totes les ratlles d’emissió d’aquest espectre coincideixen amb les ratlles d’absorció de l’espectre solar La duració d’aquest fenomen és d’uns 10 s
grans de rosari
Astronomia
Aspecte que presenta l’estreta porció lluminosa de la superfície solar al final i al principi de la fase de totalitat d’un eclipsi solar.
Aquest fenomen, consistent en una sèrie de grans brillants separats per regions completament fosques, fou observat per Baily el 1836, i té l’origen en les irregularitats del relleu de la Lluna
rotació capturada
Astronomia
Rotació d’un satèl·lit al voltant d’ell mateix, quan té lloc de tal manera que sempre mostra un mateix hemisferi al planeta al voltant del qual gira.
El fet que un satèllit mostri sempre la mateixa cara al seu planeta no vol dir que no giri, sinó que, a la vegada que gira, es mou entorn del seu planeta, i la relació entre ambdós moviments és tal, que el satèllit manté sempre la mateixa orientació relativa envers el planeta Perquè es produeixi aquesta situació cal que el temps que triga el satèllit a donar una volta completa entorn d’ell mateix sigui exactament igual al temps que triga a completar la seva translació al voltant del planeta La causa d’aquest fenomen és l’existència de les marees provocades pel planeta, les quals…
sol de mitjanit

Sol de mitjanit al nord de Suècia
© Tomas Utsi/imagebank.sweden.se
Astronomia
El Sol que hom veu sobre l’horitzó durant tota la nit a l’estiu a les regions polars.
Hom el pot observar des de qualsevol latitud superior a la dels cercles polars La causa d’aquest fenomen és la inclinació de l’eix de rotació de la Terra, cadascun dels extrems del qual és dirigit, alternativament, cap al Sol durant tres mesos cada any
libració
Astronomia
Moviment aparent d’oscil·lació que presenta el disc lunar respecte a un observador terrestre.
Aquest fenomen és degut, essencialment, a l’excentricitat de l’òrbita lunar i al fet que l’eix de rotació de la Lluna no és perpendicular a aquesta òrbita Gràcies a la libració, la regió total de la Lluna observable des de la Terra resulta augmentada
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina