Resultats de la cerca

Conté plessita, triolita i camacita Les ataxites riques en níquel són formades per creixement simultani de taenita i camacita, a la manera de les plessites Les ataxites molt riques en níquel amb una proporció d’aquest mineral superior al 27% són compostes de taenita en lloc de plessita

Les protuberàncies poden presentar diverses formes i comportaments, però en general hom les classifica en eruptives i quiescents Les protuberàncies eruptives són bastant brillants i es formen a les regions de les taques solars Sovint es presenten com a grans ponts de gas entre dues taques de polaritat magnètica oposada, i llur alçada dins la corona pot arribar a ésser de l’ordre de 40 000 km Les protuberàncies eruptives tenen probablement una certa relació amb les erupcions solars, perquè moltes vegades apareixen a llur entorn Les protuberàncies quiescents , també anomenades filaments…

El telescopi espacial James Webb JWST està dissenyat per a observar al rang infraroig de l’espectre, si bé també tindrà capacitat per a observar al rang visible D’aquesta manera podrà estudiar galàxies molt joves i estrelles formades poc després del big-bang , les quals, com que presenten un gran desplaçament cap al vermell, tenen el seu pic d’emissió a l’infraroig Entre d’altres, el JWST observarà l’evolució de les galàxies, el naixement i formació dels estels, la formació de sistemes planetaris, l’evolució química de l’Univers o la natura de la matèria fosca El JWST orbitarà al…

Els meteorits penetren en l’atmosfera terrestre a una gran velocitat d’11 a 74 km/s En travessar-la, s’escalfen a causa del fregament amb l’aire les molècules d’aire absorbeixen part de la calor que desprèn el meteorit i passen a un estat excitat o bé s’ionitzen Atès que l’estat excitat és molt inestable, les molècules d’aire tendeixen a tornar a llur estat fonamental és a dir, a l’estat de menor energia i, en fer-ho, emeten llum visible D’aquesta manera, la trajectòria del meteorit és delatada pel traç lluminós visible especialment de nit emès pel deixant de molècules excitades que origina…

Situació, magnituds i composició De forma sensiblement esfèrica, té un diàmetre de 3473 km i una massa igual a 1/81 de la massa de la Terra és a una distància mitjana de la Terra de 384000 km i l’acceleració de la gravetat a la seva superfície representa el 16% de la que hom experimenta a la superfície de la Terra La composició química de les roques de la superfície lunar, determinada gràcies a les mostres recollides pels vehicles Luna i Apollo , és formada, en ordre d’abundància decreixent, pels composts SiO 2 , Fe 2 O 3 , Al 2 O 3 , CaO i MgO, juntament amb traces…

En conjunt, però, la Via Làctia és visible a ull nu en una nit clara i lluny de la resplendor de les ciutats Bé que sovint l’expressió Via Làctia és utilitzada com a sinònim de la Galàxia, pròpiament la Via Làctia és només el perfil de la Galàxia, és a dir, la zona de la Galàxia de més elevada densitat d’estels D’altra banda, la Galàxia és, de fet, la galàxia a la qual pertany el sistema solar Tots els astres visibles a ull nu també pertanyen a la Via Làctia, excepte els dos núvols de Magalhães i la nebulosa d' Andròmeda , que són tres galàxies relativament pròximes a la Via Làctia Malgrat…

La ullera consta, essencialment, de dues lents biconvexes i convergents la primera, anomenada objectiu , forma la imatge de l’objecte observat, i la segona, anomenada ocular , permet d’observar aquesta imatge L’objectiu sol anar collocat en un dels extrems del tub, i la imatge dels objectes observats es forma a l’interior d’aquest El tub serveix com a suport per a les lents i, alhora, impedeix que arribi llum difusa provinent de l’exterior al pla focal Una ullera per a l’observació terrestre cal que doni, evidentment, una imatge dreta, i per això han estat ideats diversos sistemes la ullera…

Primera fotografia d’un forat negre Primera imatge d'un forat negre al centre de la galàxia M87 © Event Horizon Telescope collaboration El 10 d’abril, l’equip de l’Event Horizon Telescope EHT va presentar la primera imatge d’un forat negre, en concret el que es troba al centre de la galàxia M87, una galàxia ellíptica gegant situada a una distància de 16,1 megaparsecs Un forat negre és un cos prou dens per a generar un camp gravitacional a la seva superfície del qual ni tan sols la llum pot escapar Fins ara, els forats negres només es podien detectar de manera indirecta, observant l’efecte que…

El mètode de l’astrofísica recolza sobre les següents bases l’anàlisi de la radiació emesa pels objectes celestes pràcticament l’única font d’informació de què disposem, la construcció de models teòrics sobre la composició, distribució i evolució de la matèria en l’univers, funció aquesta que acompleix en collaboració amb altres disciplines científiques com ara la física teòrica i d’altes energies, i, legitimant tots els seus procediments, l’adopció de la hipòtesi que totes les lleis de la física conegudes i experimentades a la Terra són igualment aplicables a tot l’univers Per tant, el…

El Sol en mínims d'activitat El Sol no és en absolut una estrella inactiva La manifestació més evident de la seva activitat són les anomenades taques solars, regions de la seva superfície més fredes que el material que les envolta Com altres fenòmens que es donen al Sol erupcions solars, ejeccions de massa coronal, etc, les taques estan associades als camps magnètics Ja a mitjan segle XIX l'astrònom alemany H Schwabe es va adonar que l'activitat solar seguia un cicle d'onze anys les taques solars desapareixien durant el mínim d'activitat i es feien més nombroses durant el màxim Segons aquest…