Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
MACHO
Astronomia
Terme creat per K. Griest per a designar aquells objectes celestes que es localitzen a l’halo galàctic en forma de planetes gegants, nans marrons, nans blancs i forats negres, i que constitueixen gran part de la matèria fosca necessària per a explicar la dinàmica observada a la galàxia.
Segons les observacions, el 90% de la matèria de les galàxies ha de ser en forma de matèria fosca, i, a més, a la nostra galàxia, la major part de la matèria fosca sembla distribuïda en un halo esfèric al voltant de la Via Làctia, mentre que la matèria lluminosa es localitza, principalment, en un disc Existeixen diferents projectes per a detectar objectes MACHO i comptar la quantitat de matèria fosca a la galàxia Les tècniques que fan servir es basen principalment en l’observació de l’efecte de lent gravitacional que exerceixen aquests objectes respecte a estrelles més llunyanes D’aquesta…
Infra-Red Space Observatory
Astronomia
Satèl·lit de l’ESA, successor de l’IRAS.
Fou llançat el 1995 per un Ariane-4 Desconnectat el 1998, les seves observacions permeteren realitzar importants estudis sobre el medi interestellar i les estrelles més fredes de la galàxia i constatar, a més, l’abundant presència d’aigua a l’univers
telescopi espacial Spitzer
Astronomia
Telescopi espacial d’infraroig de 0,85 m de diàmetre llançat a l’espai el 25 d’agost de 2003 per la NASA.
El telescopi espacial Spitzer, anteriorment anomenat SIRTF Space Infrared Telescope Facility , està previst que tingui una vida útil de 2,5 anys, durant els quals està obtenint imatges i espectres a unes longituds d’ona entre els 3 i els 180 microns Aquestes radiacions infraroges són absorbides per l’atmosfera terrestre i no poden ésser observades des de terra L’Spitzer és el telescopi infraroig més gran que s’ha llançat a l’espai fins ara Les seves característiques han permès estudiar, entre d’altres, les regions de formació estellar, els discs de pols al voltant d’estrelles que poden donar…
núvol molecular
Astronomia
Conglomerat gegant de gas en forma molecular i pols on es formen els estels.
Els núvols moleculars es troben en zones del medi interestellar prou denses i fredes perquè els àtoms s’associïn formant molècules En la galàxia hi ha milers de núvols moleculars i es troben distribuïts a la part del disc Un núvol molecular gegant pot contenir de 100 000 a uns quants milions de masses solars de material Són compostos principalment d’hidrogen molecular i també d’altres molècules com ara el CO i l’H 2 O fins l’any 2000 s’havien trobat unes 100 classes de molècules interestellars Esdeveniments com l’explosió d’una supernova o la compressió d’un dels braços espirals de la galàxia…
atmosfera terrestre

Estructura de l’atmòsfera terrestre
© Fototeca.cat
Meteorologia
Astronomia
Capa gasosa de forma sensiblement esferoidal que envolta la Terra.
La mescla de gasos per la qual és formada rep el nom d’ aire L’atmosfera és un sistema dinàmic molt complex per tal com tot el balanç energètic del planeta és conduït a través d’ella i interacciona amb la superfície terrestre i amb les masses oceàniques Per a fer l’anàlisi de l’atmosfera cal considerar-ne l’ estructura , l’ origen , la composició i la participació en el balanç energètic del planeta La variació de la temperatura amb l’altura és la característica més destacable de l’atmosfera, per tant, és útil de considerar-ne una divisió en cinc regions caracteritzades per llur diferent…
astrofísica
Astronomia
Ciència que aplica els mètodes de la física a l’estudi de l’origen, la composició i l’evolució dels astres, a diferència de l’astronomia, que estudia principalment llurs moviments, aparents o reals, en el firmament.
El mètode de l’astrofísica recolza sobre les següents bases l’anàlisi de la radiació emesa pels objectes celestes pràcticament l’única font d’informació de què disposem, la construcció de models teòrics sobre la composició, distribució i evolució de la matèria en l’univers, funció aquesta que acompleix en collaboració amb altres disciplines científiques com ara la física teòrica i d’altes energies, i, legitimant tots els seus procediments, l’adopció de la hipòtesi que totes les lleis de la física conegudes i experimentades a la Terra són igualment aplicables a tot l’univers Per tant, el…
sistema solar

Al sistema solar, els planetes de tipus terrestre són separats pel cinturó d’asteroides dels gegants gasosos i de Plutó
© Fototeca.cat
Astronomia
Conjunt d’astres que giren al voltant del Sol, sotmesos a la seva atracció gravitatòria.
Història Els primers sistemes astronòmics no distingien el sistema solar de la resta de l’Univers Afirmaven que la Terra era al centre de l’Univers geocentrisme , i que al seu voltant giraven el Sol, la Lluna, els planetes i els estels fixos, transportats tots ells per unes esferes cristallines A més, es pensava que els cometes i els meteorits eren fenòmens locals que s’originaven dins el mateix embolcall atmosfèric de la Terra Aquestes hipòtesis foren acceptades per tothom durant l’edat mitjana, bé que ja al segle IV aC Aristarc suggerí que era la Terra la que girava entorn del Sol, i que…
Astronomia 2009
Astronomia
El Sol en mínims d'activitat El Sol no és en absolut una estrella inactiva La manifestació més evident de la seva activitat són les anomenades taques solars, regions de la seva superfície més fredes que el material que les envolta Com altres fenòmens que es donen al Sol erupcions solars, ejeccions de massa coronal, etc, les taques estan associades als camps magnètics Ja a mitjan segle XIX l'astrònom alemany H Schwabe es va adonar que l'activitat solar seguia un cicle d'onze anys les taques solars desapareixien durant el mínim d'activitat i es feien més nombroses durant el màxim Segons aquest…
Sol

Esquema de l’estructura del Sol
© Fototeca.cat
Astronomia
Estel entorn del qual gira la Terra.
Té un diàmetre de aproximat de 1400000 km i una massa d’1,99 × 10 3 ⁰ kg la seva densitat mitjana és, doncs d’1,41 g/cm 3 El seu equador és inclinat 7° 10,5’ respecte a l’eclíptica, i l’acceleració de la gravetat a la fotosfera val 27,4 m/s 2 Com a estel pertany al tipus espectral G2, i la seva magnitud lluminosa aparent és de -26,7, mentre que l’absoluta és tan sols de 4,8 El Sol gira entorn d’ell mateix, però, atès que és constituït per una gran massa de gasos, les distintes regions no giren solidàriament, sinó que ho fan a velocitats diferents, que depenen de la latitud Així, a les…