Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
altura postmeridiana
Astronomia
La d’un astre després d’haver passat pel meridià de l’observador.
Ceres: un antic món oceànic
Astronomia
Ceres , el planeta nan més gran del cinturó d’asteroides, podria haver estat un antic món oceànic La missió Dawn de la NASA ha revelat que sembla que va albergar un oceà subsuperficial, amb condicions que podrien haver estat favorables per a la vida microbiana Un estudi recent apunta que Ceres podria haver estat habitat per quimiòtrofs , organismes que viuen en entorns extrems com les xemeneies hidrotermals Descobreix com aquest cos planetari ens ajuda a entendre millor l’origen de la vida tot llegint a Divulcat l’article “ Ceres un antic món oceànic ”, de l’astrofísic Josep…
Tritó
Astronomia
Primer satèl·lit de Neptú, descobert per W.Lassell el 10 d’octubre de 1846, tres setmanes després d’haver estat descobert Neptú.
La seva distància mitjana al centre de Neptú és de 354000 km, i la seva òrbita és pràcticament circular El període de rotació sideral de Tritó és de 5 dies, 21 hores, 2 minuts i 38 segons, i el seu moviment és retrògrad El seu diàmetre és de prop de 2704 km, i la seva massa és només un 29% de la massa de la Lluna Quan Neptú és en oposició, hom observa Tritó com un astre de magnitud 13,6
matèria interestel·lar
Astronomia
Matèria de densitat molt baixa distribuïda per l’espai interestel·lar en forma de gas interestel·lar i, en proporció molt menor, de pols.
Durant el segle XIX hom acceptava que l’espai interestellar era completament buit Al començament del segle XX, el fet que en unes certes regions del firmament hom no veiés brillar cap estel feu pensar en l’existència d’importants condensacions de matèria que absorbien la llum dels estels que hi devia haver al darrere Posteriors observacions han confirmat aquesta hipòtesi La densitat mitjana del gas interestellar és de 0,1 àtoms per cm 3 , és a dir, de 10 - 2 4 g/cm 3 , i la densitat de la pols és de 10 - 2 6 g/cm 3 , bé que en certs llocs de l’espai la densitat del gas pot arribar fins a…
heliòstat
Astronomia
Geologia
Tecnologia energètica
Dispositiu que consisteix fonamentalment en un mirall animat d’un cert moviment rotatori i que serveix per a dirigir els raigs del Sol en una determinada direcció, malgrat el moviment de l’astre en el firmament (celòstat).
És emprat en astronomia per a observar el Sol sense haver de variar l’orientació de l’aparell d’observació, en geodèsia per a transmetre senyals lluminosos a llarga distància i en les centrals solars per a concentrar els raigs del Sol en un punt o zona determinat on es troben els captadors
Johann Elert Bode
Astronomia
Astrònom alemany.
El 1774 fundà el “Berliner astronomisches Jahrbuch”, i el 1786 fou nomenat director de l’observatori astronòmic de Berlín És conegut universalment pel fet d’haver difós la llei de Titius-Bode Entre les seves obres destaca la Uranographie 1801, collecció de mapes celestes acompanyada d’un catàleg de 17 240 estels
William Lassell
Astronomia
Astrònom anglès.
El 1846 descobrí Tritó, satèllit de Saturn, i dos anys després n'observà un altre satèllit, Hiperíon, dos dies després d’haver estat descobert per WC Bond als EUA El 1851 descobrí dos nous satèllits d’Urà, Ariel i Umbriel El 1864 dirigí la construcció d’un telescopi reflector d’1,32 m a La Valletta Malta
Josep Pratdesaba i Portabella
Astronomia
Astrònom.
De formació autodidàctica, estudià idiomes, agricultura i astronomia Installà un observatori privat que esdevingué, el 1910, l’Observatori de Vic Es dedicà a l’estudi de les taques solars i el 1910 fotografià el cometa Halley Aviat les seves comunicacions i estudis li feren guanyar prestigi internacional, palesat per la concessió de la medalla de la Société Astronomique de France i pel fet d’haver estat batejat amb el seu nom un dels cràters lunars per la International Lunar Society de Londres Fou president del Patronat d’Estudis Ausonencs, membre del CSIC i president del Consell…
William Cranch Bond
Astronomia
Astrònom nord-americà.
Després d’haver descobert un cometa 1811 i d’interessar-se per la meteorologia i el magnetisme, fou nomenat astrònom de l’observatori del collegi de Harvard, del qual fou, posteriorment, el primer director Des d’aquest lloc desenvolupà l’aplicació de la fotografia a l’astronomia, i obtingué la primera fotografia d’un estel Vega, 1850 El 1848, amb el seu fill George Phillips 1825-65 —que el succeí en la direcció de l’observatori de Harvard—, descobrí el setè satèllit de Saturn, Hiperíon, féu estudis sobre l’anell d’aquest planeta i aplicà el cronògraf elèctric a les seves…
SMART-1
Astronomia
Missió de l’Agència Espacial Europea (ESA) destinada a l’exploració de la Lluna i l’experimentació de noves tecnologies necessàries per a futures missions planetàries.
La sonda fou llançada a l’espai el 27 de setembre de 2003 amb un coet Ariane-5 Després de 332 òrbites al voltant de la Terra, l’SMART-1 entrà en òrbita lunar quasi polar el 15 de novembre de 2004 Un dels seus objectius científics és la cerca de gel a l’interior dels cràters del pol sud de la Lluna, on, a causa de la inclinació de l’eix de rotació lunar, la llum del Sol mai no arribaria de forma directa i el gel hi podria haver quedat atrapat A més, la missió ha provat amb èxit un nou sistema de propulsió anomenat Solar Electric Propulsion , que s’emprarà en futures missions…