Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
desplaçament cap al vermell
Desplaçament cap al vermell d’una galàxia; la radiació emesa per la galàxia és rebuda per l’observador amb una freqüència igual, més gran o més petita segons si la galàxia resta immòbil o en moviment, apropant-se o allunyant-se de l’observador, fet que es tradueix en un desplaçament de la ratlla espectral tal com mostra el dibuix.
© Fototeca.cat
Astronomia
Desplaçament cap a longituds d’ona més grans que experimenten les ratlles de l’espectre d’un objecte estel·lar.
Ho experimenten com a conseqüència del moviment d’allunyament d’aquest respecte al receptor desplaçament cap al vermell , pròpiament o de l’existència de camps gravitacionals intensos desplaçament cap al vermell gravitacional Si l’objecte emissor té un espectre que presenta una ratlla, d’absorció o d’emissió, de longitud d’ona λ’ que indica la presència d’un determinat element químic, i hom la compara amb la longitud d’ona λ que té aquella ratlla concreta en l’espectre de l’element observat en una experiència realitzada en un laboratori terrestre, hom determina un desplaçament increment Δλ=…
temperatura efectiva
Astronomia
Magnitud que caracteritza un cos emissor de radiació.
És igual a la temperatura que tindria un cos negre que emetés un flux d’energia total per unitat d’àrea igual al del cos que emet la radiació En el cas d’un estel, la temperatura efectiva es pot calcular a partir de la seva lluminositat i el seu radi
Martin Ryle
Astronomia
Física
Físic i astrònom anglès.
Treballà al Cavendish Laboratory de Cambridge i fou professor de física i radioastronomia a la Universitat de Cambridge Membre de la Royal Society i del Trinity College, el 1974 rebé, amb A Hewish , el premi Nobel de física per la seva teoria de síntesi d’obertura, consistent en l’acoblament d’un seguit de petits radiotelescopis per tal d’assolir una resolució igual a la d’un radiotelescopi gegant que tingués una superfície igual a l’ocupada pel conjunt dels radiotelescopis petits
altura de culminació
Astronomia
Altura màxima o mínima atesa per un astre en el seu moviment diürn aparent.
És igual a l’altura meridiana, en cas que la declinació de l’astre i la latitud de l’observador romanguin constants
angle al zenit
Angles astronòmics en l’esfera celest geocèntrica: A posició de l’astre; Pe pol elevat; PeP' línia de pols; Z zenit; QQ' equador celest; APeZ angle al pol; PeZAangle al zenit; ZAPe angle paral·làctic; PeZA tirangle de posició
© fototeca.cat
Astronomia
Angle esfèric format en el zenit pel meridià celeste i el vertical de l’astre considerat.
És un dels angles del triangle de posició i igual a l'azimut astronòmic de l’astre És representant per la lletra Z
unitat astronòmica
Astronomia
Unitat de distància igual a la distància mitjana de la Terra al Sol.
Equival a uns 149600000 km Amb aquesta unitat hom mesura les distàncies del sistema solar Per a distàncies extragalàctiques és emprat, preferentment, el parsec
cercle meridià
cercle meridià
© Fototeca.cat
Astronomia
Telescopi especialment adaptat per a la mesura de la posició i de l’hora de pas dels estels pel meridià, consistent en una ullera que es mou en el pla del meridià de l’observador.
En aquestes condicions l’hora sidèria de pas pel meridià és igual a l’ascensió recta de l’estel considerat, i l’altura aparent dóna directament la declinació
índex de color
Astronomia
Diferència entre les magnituds aparents d’un astre mesurades en dues longituds d’ona diferents.
Abans de l’establiment del sistema UBV , hom emprava l’anomenat índex de color internacional , igual a la diferència entre les magnituds aparents fotogràfica i fotovisual, m f g - m f v En el sistema UBV , l’índex de color és donat, generalment, per la diferència B-V entre les magnituds aparents mesurades en el blau de longitud d’ona 440 nm i en el verd groguenc o visible, de longitud d’ona 550 nm Hom empra també els índexs de color U-B U és la magnitud aparent mesurada en l’ultraviolat de longitud d’ona 365 nm L’índex de color dóna una idea de la temperatura superficial de l’astre i, atès…
ombres volants
Astronomia
Fenomen que té lloc poc abans o immediatament després dels eclipsis totals de Sol i que consisteix en l’aparició sobre el terra o sobre qualsevol superfície uniforme, com per exemple un mur, d’una sèrie d’ombres ondulants que es desplacen a una gran velocitat.
Aquest fenomen podria ésser degut al fet que la llum provinent de la molt petita superfície del Sol que resta visible en els instants anteriors i posteriors a la totalitat d’un eclipsi, és refractada per les superfícies d’igual temperatura de l’atmosfera terrestre, les quals presenten ondulacions
Io
Astronomia
El més interior dels satèl·lits galileians de Júpiter, descobert per Galileu el 7 de gener de 1610.
El diàmetre és de 3630 km, té una massa quasi igual a la de la Lluna, el període de revolució sideral és d’1,77 dies i la distància entre el satèllit i el centre de Júpiter és de 422000 km Fou estudiat a bastament per les sondes Voyager , les quals hi evidenciaren una forta activitat volcànica