Resultats de la cerca

A les latituds mitjanes, l’atmosfera tipus es caracteritza per tenir al nivell del mar una pressió de 1 013,25 hPa i una temperatura de 15ºC, amb un gradient tèrmic vertical que implica una disminució de 6,5ºC per km fins a una altitud d’11 km, on se suposa que es troba la tropopausa Aquesta capa es considera isoterma a -56,5ºC fins a l’estratosfera L’atmosfera tipus s’adopta internacionalment com a base per a la graduació dels altímetres basats en la pressió atmosfèrica

L’any 1826 Olbers demostrà que aquesta hipòtesi implica que tot el firmament és sempre illuminat, la qual cosa és en contradicció amb l’experiència quotidiana de la foscor del cel nocturn Tan bon punt Olbers presentà la paradoxa, hom intentà de cercar-hi alguna explicació per tal de poder mantenir la idea d’un univers infinit Actualment hom accepta que el fenomen del desplaçament cap al vermell de les ratlles dels espectres de totes les galàxies permetria d’explicar la fosca del cel nocturn, encara que l’Univers fos infinit i contingués infinites galàxies cosmologia

El principi antròpic té diverses formulacions La versió forta indica que les lleis de qualsevol Univers han de ser de tal manera que permetin l’existència d’observadors El principi dèbil indica que els valors de determinades constants que marquen les característiques de l’Univers no poden tenir qualsevol valor, sinó només aquell que permeti el desenvolupament de l’ésser humà Ambdues definicions han suscitat una gran controvèrsia científica, que va des de l’afirmació que el principi és tautològic fins que implica la presència d’un programador que hagi ajustat els paràmetres físics Així doncs,…

El camí que hom segueix normalment és el d’escriure l’equació del moviment per als dos cossos principals, és a dir Sol-planeta, o bé planeta-satèllit, i considerar la influència dels altres astres com a correccions que hom aplica a la solució de l’equació dels dos cossos Per a introduir aquestes correccions existeixen dos mètodes principals el mètode de les pertorbacions generals i el de les pertorbacions especials El primer mètode ha estat emprat des del començament del s XIX, i un dels seus èxits principals fou la predicció de l’existència de Neptú i de la seva trajectòria El segon mètode…

El fet que un satèllit mostri sempre la mateixa cara al seu planeta no vol dir que no giri, sinó que, a la vegada que gira, es mou entorn del seu planeta, i la relació entre ambdós moviments és tal, que el satèllit manté sempre la mateixa orientació relativa envers el planeta Perquè es produeixi aquesta situació cal que el temps que triga el satèllit a donar una volta completa entorn d’ell mateix sigui exactament igual al temps que triga a completar la seva translació al voltant del planeta La causa d’aquest fenomen és l’existència de les marees provocades pel planeta, les quals produeixen un…

Fou descobert per W Christy el 1978, en estudiar unes plaques fotogràfiques obtingudes a l’observatori naval nord-americà de Flagstaff i en altres observatoris Els primers estudis de les seves característiques orbitals semblen assenyalar que el satèllit es mou a 20000 km de distància del planeta seguint una trajectòria gairebé circular El seu període de revolució és de 6,39 dies, el qual és també el període de revolució de Plutó al voltant del seu eix Aquesta situació implica que els dos cossos es mouen solidàriament, és a dir, com si formessin un sol cos rígid…

L’objecte de la cosmologia és l’elaboració de models cosmològics , que són models fisicomatemàtics que permeten de reproduir en termes simples l’evolució de l’Univers, tot introduint uns paràmetres numèrics el mesurament del valor dels quals ha de fer possible de decidir quins d’aquests models teòrics correspon més exactament a la realitat Molts dels models cosmològics deriven del desenvolupament de la relativitat general , teoria proposada per Einstein el 1915 Deixant de banda la profunda modificació de la dinàmica que aquesta teoria representa, hom pot destacar-ne el fet que…

És l’astre més lluminós del firmament després del Sol i la Lluna La seva òrbita al voltant del Sol és pràcticament circular, amb una excentricitat de tan sols 0,007, la més petita de totes les òrbites planetàries, i un semieix major de 108,2 milions de km 0,723 UA Altres característiques del seu moviment són la poca inclinació 3° 23' de l’eix de rotació respecte al pla de l’òrbita, que fa que no es produeixin fenòmens estacionals com els de la Terra, i la llarga durada del dia venusià , 117 dies terrestres, que com a conseqüència fa que el moviment del Sol pel firmament del planeta sigui molt…

El concepte de temps va lligat al de simultaneïtat en el sentit que la localització d’un esdeveniment és determinada per comparació amb la simultaneïtat amb els que es produeixen en un sistema de referència que és anomenat rellotge Segons Einstein, el temps d’un esdeveniment és la indicació que dóna un rellotge collocat en el punt de l’espai on té lloc l’esdeveniment Com que la transmissió d’una informació és feta amb una velocitat finita, car com a màxim serà la de la llum, la noció de temps comporta la d’espai Per a dos observadors diferents que estiguin en repòs entre ells, els…