Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
Solar and Heliospheric Observatory
Astronomia
Plataforma espacial estabilitzada per a la realització d’experiments científics destinats a observar el Sol i l’entorn interplanetari en el qual es troba.
Llançat a l’espai per l’ESA el 2 de desembre de 1995, descriu una òrbita-halo a l’entorn del punt lagrangià intern del sistema Sol-Terra, a uns 20 milions de quilòmetres per davant de la Terra, en direcció al Sol SOHO transporta tres famílies d’instruments els destinats a mesurar les oscillacions solars i la variabilitat de la radiació solar, els que observen les característiques de la cromosfera i la corona solar i dels fenòmens transitoris que s’hi desenvolupen, i els que mesuren in situ les característiques del vent solar massa, càrrega, composició Pel fet de poder realitzar…
espectròmetre de plasma calent interestel·lar
Astronomia
Telescopi espacial que pertany a la National Aeronautics and Space Administration (NASA).
Fou llançat el 12 de gener de 2003 amb un coet Delta II El seu instrumental científic principal és un espectròmetre amb capacitat per a captar les ones electromagnètiques de longitud d’ona entre 9 i 26 nanòmetres, zona que correspon a l’ultraviolat extrem Aquest espectròmetre permet recollir informació de tot el cel de manera simultània L’objectiu principal del CHIPS és obtenir informació sobre el plasma que forma l’anomenada Bombolla Local , un espai d’uns 300 anys llum dins del qual es troba el Sol i que té una densitat de plasma interestellar 10 vegades inferior a…
John C. Mather

John C. Mather
© NASA/Bill Ingalls
Astronomia
Astrofísic nord-americà.
Es graduà el 1968 al Swarthmore College, i el 1974 es doctorà a la Universitat de Berkeley Aquest mateix any dirigí el projecte de la sonda espacial Cosmic Background Explorer COBE de la NASA, i dos anys després passà a dirigir el projecte per a la construcció de l’espectròmetre FIRAS Far Infrared Absolute Spectrophotometer, el qual, incorporat al COBE, fou posat en òrbita el 1989 L’anàlisi posterior de la informació subministrada pel satèllit relativa a la radiació de fons de les microones còsmiques, efectuada per l’equip de Mather, confirmà la teoria del big-bang i proporcionà…
catàleg astronòmic
catàleg astronòmic Miniatura d’un manuscrit d’astronomia d’Alfons X de Castella-Lleó que representa la constel·lació del Dragó
© Fototeca.cat
Astronomia
Relació de cossos celestes acompanyada de diversa informació relativa a cadascun d’ells.
Hom pot distingir dues grans classes de catàlegs D’una banda, els catàlegs patrons , els quals ofereixen amb una gran precisió les dades relatives a un nombre reduït de cossos celestes D’altra banda, els catàlegs derivats , que presenten un gran nombre de cossos celestes però amb dades molt més incertes Els catàlegs d’estels són els primers en importància i en nombre hom hi dóna sempre la situació per mitjà de l’ascensió recta i de la declinació, la magnitud i, eventualment, alguna altra dada Els catàlegs de magnituds visuals foren els primers a ésser establerts, i des del d’Hiparc, de 1 020…
gas interestel·lar
Astronomia
Forma en què es presenta la major part de la matèria interestel·lar
.
És compost per hidrogen ≃65%, heli ≃35% i altres elements en proporció molt inferior Pot ésser detectat per l’emissió i l’absorció de llum i radioones en el seu si, especialment de certes línies espectrals Mitjançant els estudis radioastronòmics del gas interestellar hom pot obtenir informació de zones de la Via Làctia òpticament inaccessibles
astrosismologia
Astronomia
Branca de l’astronomia que estudia l’espectre dels modes propis d’oscil·lació de tots els grups d’estels on és possible d’identificar, si més no, tres modes diferents d’oscil·lació.
Semblantment al que fa l'heliosismologia amb el Sol, l’astrosismologia obté informació dels interiors estellars estudiant les oscillacions globals observables a l’atmosfera dels estels Les dades al nostre abast per a descriure l’estat d’un estel qualsevol són, en el millor dels casos, la lluminositat si la distància a l’estel és coneguda, la massa si l’estel forma part d’un sistema binari i el radi determinable, en molt pocs casos, per mesures interferomètriques Una vegada elaborat el model teòric de l’estel, els valors prevists pel model són només contrastables amb els observats…
ocultació
Astronomia
Pas d’un astre pròxim a la Terra pel davant d’un altre astre més allunyat.
Un cas freqüent i molt important és el de l’ocultació d’un estel per la Lluna En aquest cas, la mesura dels instants d'immersió i d'emersió dóna informació sobre els moviments de la Terra i de la Lluna Són freqüents també les ocultacions dels satèllits galileians de Júpiter pel mateix Júpiter D’altra banda, cal dir que les ocultacions del Sol per la Lluna són anomenades usualment eclipsis eclipsi
George F. Smoot

George F. Smoot
© Roy Kaltschmidt/LBNL
Astronomia
Astrofísic nord-americà.
Es graduà el 1970 al Massachusetts Institute of Technology i aquest mateix any anà a treballar al Lawrence Berkeley National Laboratory en el projecte dedicat a elucidar l’origen de l’Univers i a confirmar la teoria del big-bang , que passà a dirigir el 1971 Amb la informació subministrada pel satèllit de la NASA Cosmic Background Explorer COBE, posat en òrbita el 1989, analitzà les fluctuacions en les radiació de fons de les microones còsmiques cosmic microwave background radiation CMBR, les quals datà en 380000 anys després del big-bang , moment en què la radiació i la…
Laurent Cassegrain
Astronomia
Física
Sacerdot, físic i astrònom francès.
És conegut per la disposició del mirall dels telescopis que porten el seu nom El seu nom apareix a causa d’una memòria sobre megàfons apareguda el 1672, tema sobre el qual remeté un text a l’Académie des Sciences de París En la carta de presentació d’aquest text, signada per Henri de Bercé de Chartres, s’explica que Cassegrain havia dissenyat un telescopi reflector diferent del d’aleshores, descrit per Newton La utilitat del telescopi de Cassegrain, especialment pel que fa a l’eliminació de les aberracions esfèriques, fou palesada per Ramsden un segle més tard Hom no coneix gaires dades sobre…
Mars Science Laboratory

Recreació del vehicle Curiosity dipositat per la Mars Science Laboratory a Mart
© NASA
Astronomia
Missió de la NASA destinada a l’exploració, mitjançant el vehicle tot terreny anomenat Curiosity, del planeta Mart.
Fou llançada el 26 de novembre de 2011 i arribà a Mart el 6 d’agost de 2012 La missió té per objectiu la detecció i la identificació de compostos orgànics de carboni per a determinar si Mart reuní en algun moment de la seva història les condicions per a acollir vida microbiana, a més de recopilar informació sobre l’evolució geològica i atmosfèrica del planeta, i també determinar la distribució dels cicles de l’aigua i de diòxid de carboni en forma sòlida, líquida o gasosa El punt d’aterratge seleccionat, des d’on hom ha dut a terme les prospeccions, és el cràter Gale, a l'hemisferi sud El…