Resultats de la cerca

Iniciada el 14 de maig de 2009, amb el llançament de l'observatori des de Kourou Guiana francesa a bord d’un Ariane 5, finalitzà l’abril del 2013 Rebé el nom en homenatge a William Herschel, descobridor dels raigs infrarojos Les dades enviades des del Herschel al llarg de més de 1400 dies en què fou operatiu i unes 22000 hores d’observacions científiques aportaren una gran quantitat d’informació sobre la formació de les galàxies en els inicis de l’univers, la formació d’estrelles i la seva interacció amb el medi interestellar, la composició química de cossos celestes diversos i de l’univers…

Fou llançat el 1983 des de la base espacial de Vanderberg EUA, i situat en una òrbita heliosincrònica, a 900 km d’altitud Ha realitzat mapes del cel en l’infraroig longituds d’ona entre 8 i 120 μm i l’observació de determinades fonts celestes de raigs infraroigs Fou substituït el 1995 per l’Infra-Red Space Observatory ISO

El telescopi espacial Spitzer, anteriorment anomenat SIRTF Space Infrared Telescope Facility , està previst que tingui una vida útil de 2,5 anys, durant els quals està obtenint imatges i espectres a unes longituds d’ona entre els 3 i els 180 microns Aquestes radiacions infraroges són absorbides per l’atmosfera terrestre i no poden ésser observades des de terra L’Spitzer és el telescopi infraroig més gran que s’ha llançat a l’espai fins ara Les seves característiques han permès estudiar, entre d’altres, les regions de formació estellar, els discs de pols al voltant d’estrelles…

A causa de la baixa temperatura, els discs protoplanetaris només són observables en longituds d’ona corresponents a l’infraroig Hom n'ha observat al voltant de diversos estels, com ara beta Pictoris, Vega o Fomalhaut

El telescopi espacial James Webb JWST està dissenyat per a observar al rang infraroig de l’espectre, si bé també tindrà capacitat per a observar al rang visible D’aquesta manera podrà estudiar galàxies molt joves i estrelles formades poc després del big-bang , les quals, com que presenten un gran desplaçament cap al vermell, tenen el seu pic d’emissió a l’infraroig Entre d’altres, el JWST observarà l’evolució de les galàxies, el naixement i formació dels estels, la formació de sistemes planetaris, l’evolució química de l’Univers o la natura de la matèria fosca El JWST orbitarà al voltant del…

És un dels fundadors de la fotografia moderna S'interessà en la mesura fotomètrica a la de les imatges i en la química dels reveladors Preparà emulsions de gelatina ràpides, i material sensible al vermell i a l’infraroig, amb els quals féu espectroscòpia de molècules orgàniques 1882 i fotografies de l’espectre solar 1887 Introduí la hidroquinona com a revelador

És un estel de la seqüència principal de tipus espectral A2 i d’una temperatura superficial de 9 000 K Té una magnitud aparent visual de 1,16 i és situat a una distància de 22,82 anys llum El satèllit d’infraroig IRAS hi detectà un embolcall de baixa temperatura ~50 K que hom interpreta que és originat per material sòlid que forma probablement un sistema protoplanetari

Per exemple, la incorporació a un espectròmetre d’una càmera fotogràfica el converteix en un espectrògraf En un espectrògraf de placa fotogràfica, associat a un telescopi clàssic, permet d’analitzar el domini espectral comprès entre els 310 nm i 1 100 nm que inclou el domini visible, l’infraroig proper i l’ultraviolat proper La placa fotogràfica pot ésser substituïda, en aquest domini, per càmeres electronogràfiques, càmeres CCD, càmeres de televisió o receptors fotoelèctrics

Els fotons procedents de l’objecte estudiat incideixen sobre la placa de silici d’un dispositiu CCD un ordinador memoritza el pícsel que ha estat incidit i, posteriorment, reconstrueix una imatge sencera treballa, doncs, en temps diferit Ultra la seva gran sensibilitat ha permès de descobrir els anells d’Urà i els avantatges que comporta la utilització de components d’estat sòlid miniaturització i fiabilitat, són de gran interès per llur sensibilitat en zones no visibles de l’espectre especialment raigs X i infraroig

El telescopi Geminis Nord es troba situat a l’observatori de Mauna Kea, a l’illa de Hawaii, a una altura sobre el nivell del mar de 4 200 m Per la seva banda el Geminis Sud és a Cerro Pachón, als Andes xilens Ambdós telescopis han estat dissenyats per a realitzar observacions en l’òptic i en l’infraroig Els telescopis Geminis han estat construïts i gestionats per un consorci de set països els EUA, el Regne Unit, el Canadà, Xile, Austràlia, el Brasil i l’Argentina