Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
observatori d’Arecibo
© Cortesia d’Arecibo Observatory, una instal·lació del NSF
Astronomia
Observatori astronòmic i ionosfèric situat a la costa nord de Puerto Rico, a uns 13 km de la ciutat d’Arecibo.
Forma part del National Astronomy and Ionosphere Center i és administrat per la Universitat de Cornell sota contracte amb la National Science Foundation dels EUA Inaugurat l’1 de novembre de 1963, el principal instrument d’observació consistia en un gran radiotelescopi radar de 305 m de diàmetre, construït sobre el sòl i aprofitant una fondalada natural rectificada per fer-ne un segment d’esfera Suspès per cables elevats per tres grans pilars, a 150 m per sobre de l’estructura corbada s’hi situà el receptor Un sistema d’alimentació permetia d’abastar fins a 20° del zenit Destinat sobretot a…
William Henry Pickering
Astronomia
Astrònom nord-americà, germà d’Edward Charles Pickering.
Fou professor de la Universitat de Harvard Dirigí nombroses expedicions a distints llocs del món per observar els eclipsis totals de Sol A partir del 1894 dirigí la installació de l’observatori de Flagstaff, a Arizona L’any 1898 descobrí el novè satèllit de Saturn, Febe, i dos anys després un altre, al qual donà el nom de Temis, bé que aquest darrer desaparegué ràpidament de l’observació Estudià també la Lluna
Observatori Europeu Austral
Astronomia
Organització europea de recerca i observació astronòmica, fundada el 1962.
Té com a objectiu és proporcionar dades sobre la composició, l’origen i l’evolució de l’Univers Des del 1975 la seu és a Garching Munic, Alemanya En foren els membres fundadors Bèlgica, França, Alemanya, els Països Baixos i Suècia Posteriorment s’hi afegiren Dinamarca 1967, Suïssa 1982, Itàlia 1982, Portugal 2001, la Gran Bretanya 2002, Finlàndia 2004, Espanya 2007, la República Txeca 2007 i Àustria 2009 El 1963 se signà un conveni amb el govern de Xile per a emplaçar-hi els tres centres d’observació al desert d’Atacama la Silla, Paranal i Chajnantor El 1969 s’inaugurà l’observatori de la…
Very Large Telescope
Astronomia
Conjunt de quatre telescopis de 8,2 m de diàmetre cadascun, que poden treballar individualment o de manera combinada, situat a l’Observatori de Cerro Paranal (Xile) i que és propietat de l’Observatori Europeu del Sud (ESO).
Entrà en funcionament a mitjan 1999, amb la installació del primer dels quatre telescopis La capacitat collectora dels telescopis que formen el VLT treballant conjuntament és equivalent a un únic telescopi de 16 m de diàmetre, la qual cosa el converteix en el telescopi òptic més gran del món A més, hom disposa de tres telescopis auxiliars d’1,8 m de diàmetre, que poden treballar en mode interferomètric amb els telescopis principals, proporcionant imatges d’una alta resolució angular El rang de longituds observables amb el VLT comprèn des de l’ultraviolat proper fins als 25 micròmetres en l’…
Parc Astronòmic Montsec
Astronomia
Centre dedicat a la recerca i la divulgació de l’astronomia situat a la serra del Montsec (Noguera i Pallars Jussà).
Inaugurat el 2008, comprèn l’ Observatori Astronòmic del Montsec OAdM, al municipi de Sant Esteve de la Sarga Pallars Jussà, i el Centre d’Observació de l’Univers COU, a Àger Noguera És gestionat pel Consorci del Montsec, ens participat pels consells comarcals de la Noguera i del Pallars Jussà, la Diputació de Lleida i diversos departaments de la Generalitat de Catalunya L’OAdM disposa del telescopi Joan Oró Dins del recinte, des del 2011 també funciona el telescopi conegut amb el nom de Fabra II, que depèn de l’Observatori Fabra El Centre d’Observació de l’Univers COU és format per tres…
Josep Comas i Solà
Astronomia
Astrònom.
De vocació precoç, a quinze anys ja li fou publicat un treball a la revista francesa L’Astronomie Es llicencià en ciències fisicomatemàtiques a Barcelona 1889 fou astrònom de l’observatori privat de Rafael Patxot a Sant Feliu de Guíxols des del 1896, i el 1901 ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, la qual li encarregà que dirigís la installació de l' Observatori Fabra , la Secció Astronòmica del qual dirigí del 1904 al 1937 Ací i en el seu observatori privat, situat a la Villa Urània de la Via Augusta de Barcelona, dugué a terme importants treballs descobrí dos…
Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
© Fototeca.cat
Entitats culturals i cíviques
Matemàtiques
Astronomia
Física
Química
Geologia
Biologia
Tecnologia
Institució fundada l’any 1764 amb el nom de Conferència Fisicomatemàtica Experimental amb Francesc Subiràs com a president i Josep Anton Desvalls, marquès de Llupià, com a secretari, limitada inicialment a 16 membres.
Celebrà les primeres reunions a la rebotiga d’una farmàcia i més tard a unes golfes del carrer de la Boqueria, on fou installat un gabinet de màquines d’experimentació El desembre del 1765 es reorganitzà amb el nom de Reial Conferència Física , amb uns nous estatuts pels quals fou designat president el capità general de Catalunya, i amplià el seu abast al conreu de “totes les ciències naturals i l’avenç de les arts útils”, amb nou seccions àlgebra i geometria estàtica i hidroestàtica electricitat magnetisme i òptica pneumàtica i acústica història natural botànica química agricultura El 1770…