Resultats de la cerca

El telescopi espacial Spitzer, anteriorment anomenat SIRTF Space Infrared Telescope Facility , està previst que tingui una vida útil de 2,5 anys, durant els quals està obtenint imatges i espectres a unes longituds d’ona entre els 3 i els 180 microns Aquestes radiacions infraroges són absorbides per l’atmosfera terrestre i no poden ésser observades des de terra L’Spitzer és el telescopi infraroig més gran que s’ha llançat a l’espai fins ara Les seves característiques han permès estudiar, entre d’altres, les regions de formació estellar, els discs de pols al voltant d’estrelles…

Tècnicament hom l’anomena A-1 Fou llançat mitjançant un coet Diamant des de l’antiga base de Hammaguir Sàhara el 26 de novembre de 1965

Llançat al final del 1989, la seva troballa més espectacular ha estat la d’unes inhomogeneïtats que devien sorgir 300000 anys després del big-bang i que han donat nou suport a aquesta teoria

Fou llançat a l’espai el 10 de desembre de 1999 amb un coet Ariane 5 L’XMM-Newton consta de tres telescopis de raigs X i diversos detectors que li permeten obtenir tant imatges com espectres

Fou llançat el 1995 per un Ariane-4 Desconnectat el 1998, les seves observacions permeteren realitzar importants estudis sobre el medi interestellar i les estrelles més fredes de la galàxia i constatar, a més, l’abundant presència d’aigua a l’univers

Fou llançat el 1983 des de la base espacial de Vanderberg EUA, i situat en una òrbita heliosincrònica, a 900 km d’altitud Ha realitzat mapes del cel en l’infraroig longituds d’ona entre 8 i 120 μm i l’observació de determinades fonts celestes de raigs infraroigs Fou substituït el 1995 per l’Infra-Red Space Observatory ISO

Fou llançat el 10 de juny de 2003 i aterrà a Mart el 3 de gener de 2004, a l’interior del cràter Gusev L’ Spirit és un vehicle de 6 rodes, d’aproximadament 1,5 m d’alçada i 180 kg de pes, destinat a estudiar la geologia de les roques marcianes Estigué en funcionament fins al començament del 2010, quan es perdé la comunicació, molt més enllà dels 90 dies marcians de missió poc menys de tres mesos terraqüis previstos inicialment Fins aquell moment havia recorregut poc menys de 8 km sobre la superfície de Mart

El seu principal objectiu és la detecció de GRB, els quals només poden ésser detectats des de l’espai Fou llançat el 17 d’octubre de 2002 des de la base de Baikonur, al Kazakhstan La missió ha proporcionat el primer mapa de la Galàxia a una energia de 511 KeV, corresponent a l’anihilació electró-positró També ha elaborat un catàleg de fonts gamma amb prop de 500 entrades i les seves dades han ajudat a comprendre la natura de les explosions de raigs gamma, els forats negres supermassius o els púlsars anòmals de raigs X Es preveu que la missió es perllongui fins al final del 2014

El satèllit fou llançat el 30 d’abril de 1996 i se li calculà un temps de vida de 4 anys, període durant el qual es preveu que l’instrument pot apuntar més de 4 000 camps L’interès de la missió BeppoSAX se centra principalment en la seva capacitat d’observar fonts astronòmiques en ampli cobriment espectral, que va de 0,1 a 200 keV, amb una bona resolució energètica i angular aproximadament 1 minut d’arc en el rang de 0,1 a 10 keV Una altra característica de l’observatori és que pot extreure imatges de regions àmplies del cel per estudiar la variabilitat de fonts febles i detectar…

Fou llançat el 12 de gener de 2003 amb un coet Delta II El seu instrumental científic principal és un espectròmetre amb capacitat per a captar les ones electromagnètiques de longitud d’ona entre 9 i 26 nanòmetres, zona que correspon a l’ultraviolat extrem Aquest espectròmetre permet recollir informació de tot el cel de manera simultània L’objectiu principal del CHIPS és obtenir informació sobre el plasma que forma l’anomenada Bombolla Local , un espai d’uns 300 anys llum dins del qual es troba el Sol i que té una densitat de plasma interestellar 10 vegades inferior a la mitjana…