Resultats de la cerca

Deixeble de Zenó El seu poema didascàlic Fenòmens , estat dels coneixements de l’època sobre astronomia primer recull sistemàtic de les constellacions conegudes i meteorologia, fou traduït nombroses vegades, una d’elles per Ciceró al llatí

Deixeble d’ibn Ṭufayl, la fama li prové de l’oposició al sistema ptolemaic, exposada en el seu llibre d’astronomia Kitāb al-hai'a , traduït a l’hebreu per Mošé ibn Tibbon 1259, i al llatí per Qalonymos ben David 1529

Professor a diverses ciutats d’Itàlia i a Viena, on tingué com a deixeble Johann Müller Inicià la traducció al llatí de l' Almagest de Ptolemeu, que després completà el seu deixeble Confeccionà la taula dels sinus i fou un dels primers a emprar-los en trigonometria

Era conegut amb el nom de pare Melitó Ingressà en l’orde caputxí 1702 i fou lector de filosofia i teologia al convent de l’orde, a Tolosa Llenguadoc Era membre de l’Académie des Sciences, de Tolosa Publicà estudis sobre la reforma gregoriana del calendari, com Les épactes grégoriennes éclaircies et justifiées 1738, i un tractat en defensa del nou calendari, en llatí Colònia, 1743

Conegut també per al-Fargani i pel nom d' Alfraganus, la seva obra Llibre dels estels i dels moviments del cel assolí una gran difusió Fou traduïda a l’hebreu per Jacob Anatoli i al llatí per Joan de Sevilla i Gherardo da Cremona primera edició, impresa a Ferrara el 1493 És autor, també, de dos tractats sobre l’astrolabi al-Kāmil fī-l-asṭurlāb i Fī san'at al-asṭurlāb Calculà les distàncies entre els planetes, que foren vàlides fins a Copèrnic

Es graduà en arts i medicina a Perpinyà Exercí a Girona i passà al servei de l’almirall de Castella i vescomte de Cabrera Fadrique Enríquez Pretengué aplicar a la medicina les deduccions astrològiques Publicà a Burgos, el 1523, una refutació dels tractats d’Agostino Nifo sobre Averrois en els quals tracta incidentalment de les campanyes de repressió reialista contra els comuners, seguit d’una compilació de termes astrològics, d’una epístola contra els nigromàntics, d’una altra contra les presumpcions dels astròlegs i d’un pronòstic de l’any 1522, tot en llatí

Cridat el 1359 a Barcelona pel rei Pere el Cerimoniós, amb el seu mestre Pere Gilbert , per tal de fixar la posició i moviment exacte dels planetes, el 1361 construí una esfera armillar i el 1366 acabà de redactar, mort ja Pere Gilbert, un almanac, en llatí, i unes taules astronòmiques segons el meridià de Barcelona, taules que més tard adequà el jueu Jacob Corsuno texts editats el 1962 El 1379 redactà per a l’infant Joan una obra sobre els eclipsis i el 1381 encara una altra obra major d’astrologia

Nasqué al començament del segle XII Ocupà alts càrrecs administratius i obtingué el títol de nasī ‘príncep’ L’any 1116 escriví en hebreu una Geometria pràctica , traduïda al llatí per Plató de Tívoli 1145 versió catalana de Millàs i Vallicrosa, 1931 És autor també d’un tractat d’agrimensura i d’àlgebra, d’un Càlcul dels astres , d’ El llibre de la intercalació, on compara el calendari hebreu amb l’àrab i el cristià, i de nombroses obres matemàtiques i astronòmiques que contribuïren a la difusió de la ciència aràbiga en el món occidental Com a filòsof, marcadament neoplatònic,…