Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
jovià | joviana
Astronomia
Dit dels quatre planetes gegants, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú, de característiques comunes, per oposició als planetes menors, dits terrestres o tel·lúrics (del tipus de la Terra).
Els planetes jovians són de natura gasosa, de dimensions molt més grans que la Terra i amb masses molt superiors, però amb densitats molt minses Presenten una rotació axial ràpida amb períodes que van de 9 h 50 min a 10 h 50 min Tots ells són a una distància de més de 5 unitats astronòmiques del Sol
equació del temps
Astronomia
Diferència entre el temps veritable i el temps mitjà.
Aquesta equació varia al llarg de l’any entre els dos valors màxims, que tenen lloc el 12 de febrer màxim valor positiu, 14 min 23 s i el 4 de novembre màxim valor negatiu, —16 min 22 s, i s’anulla quatre vegades l’any, a les dates següents el 16 d’abril, el 14 de juny, el 2 de setembre i el 26 de desembre
àpex
Astronomia
Punt de l’esfera celeste cap a on es dirigeix el Sol i, amb ell, tot el sistema solar.
És situat a la constellació d’Hèrcules, i les seves coordenades són 18 h 04 min ~270° d’ascensió recta i +30° de declinació La velocitat del Sol en el seu moviment vers l’àpex ha estat calculada a partir de l’anàlisi de la distribució de les velocitats radials dels estels estadísticament resulta que les velocitats radials tenen el màxim valor negatiu en la direcció de l’àpex i el màxim valor positiu en la direcció de l’antiàpex, i és d’uns 19 km/s
Titània
Astronomia
Tercer satèl·lit d’Urà, descobert per F.W.Herschel el dia 11 de gener de 1787.
La seva distància mitjana al centre d’Urà és de 438 000 km La seva òrbita té una excentricitat de 0,023 i és situada gairebé al mateix pla equatorial d’Urà El seu moviment té lloc en sentit retrògrad i el període de revolució sideral és de 8 dies, 16 h, 56 min i 30 s Titània té un diàmetre d’uns 1600 km i una massa de 26×10 2 3 g Quan Urà és en oposició hom observa Titània com un astre de magnitud14
Oberó
Astronomia
Satèl·lit d’Urà, descobert per F.W.Herschel l’11 de gener de 1787.
La seva distància mitjana al centre d’Urà és de 583 000 km L’òrbita té una excentricitat de 0,001, és situada gairebé en el pla equatorial d’Urà i el moviment té lloc en sentit retrògrad El període de revolució sideral és de 13 dies 11 h 7 min i 7,1 s Té un diàmetre d’uns 1 600 km i una massa d’uns 10 2 0 kg Quan Urà és en oposició, hom observa Oberó com un astre de magnitud 14,2
Umbriel
Astronomia
Segon satèl·lit d’Urà, descobert per W.Lassell el 24 d’octubre de 1851.
La seva distància mitjana al centre d’Urà és de 267 000 km La seva òrbita té una excentricitat de 0,004, i és situada gairebé en el mateix pla equatorial d’Urà El període de revolució sideral és de 4 d, 3 h, 27 min i 37 s, i el moviment té lloc en sentit retrògrad Umbriel té un diàmetre d’uns 700 km i una massa de 43 × 10 2 3 g Quan Urà és en oposició, hom observa Umbriel com un astre de magnitud 15,8
Tetis

Tetis fotografiat per l’astronau Cassini (maig del 2012)
© NASA
Astronomia
Tercer satèl·lit de Saturn, descobert per G.D. Cassini el dia 21 de març de 1684.
La seva distància mitjana al centre de Saturn és de 294000 km La seva òrbita té una excentricitat que és gairebé nulla i una inclinació, respecte a l’equador de Saturn, d’1°6´ El període de revolució sideral és d’1 dia, 21 h, 18 min i 26,1 s, i el moviment té lloc en sentit directe El diàmetre de Tetis és de 1000 km, i la seva massa és de l’ordre de 6,2610 g Quan Saturn és en oposició hom observa Tetis com un astre de magnitud 10,5
Eros
Astronomia
Asteroide número 433 del catàleg, descobert per Witt des de Berlín el 1898.
La seva òrbita té una excentricitat de 0,22 i el seu període de revolució és de 643 dies És el primer asteroide que hom conegué amb una òrbita parcialment interior a la de Mart objectes Amor La seva distància mínima a la Terra és de 22 milions de km, i per això hom l’aprofita per a mesurar la parallaxi solar La seva brillantor presenta variacions periòdiques, amb un període de 5h 16 min que correspon al seu període de rotació al voltant del seu eix menor Té una forma allargada, amb unes dimensions de 36 × 12 km
Deimos
Astronomia
Satèl·lit de Mart descobert el 17 d’agost de 1877 per Asaph Hall des de Washington.
El seu període de revolució sideral és de 30 h 17 min 55 s Les observacions transmeses a la Terra pels vehicles Mariner i Viking han mostrat que aquest satèllit és ellipsoidal, els eixos del qual mesuren 15, 12 i 11 km respectivament La seva superfície és coberta de cràters, entre els quals en destaquen un de circular, d’1 km de diàmetre i de perímetre molt pronunciat, i un altre de 2 km de diàmetre i formes gairebé esborrades Aquest darrer fet demostra que l’erosió produïda pels impactes de partícules arribades de l’espai interplanetari a baixa velocitat, o les partícules aixecades de la…
Rea

Imatge de Rea presa pel Voyager 1 el 1980
Crèdits: NASA / Calvin J. Hamilton
Astronomia
Satèl·lit de Saturn descobert per G.D.Cassini el dia 23 de desembre de 1672.
La seva distància mitjana al centre de Saturn és de 527 000 km La seva òrbita té una excentricitat de 0,001, i una inclinació respecte a l’equador de Saturn de 0,3° El període de revolució sideral és de 4 dies, 12 h, 25 min, i el moviment té lloc en sentit directe El diàmetre de Rea és de l’ordre de 1 530 km Quan Saturn és en oposició hom observa Rea com un astre de desena magnitud Les fotografies transmeses a la Terra pel Voyager I hi han mostrat l’existència de nombrosos cràters d’impacte A més, el seu hemisferi anterior és brillant i llis, amb un cràter, bastant gran i relativament recent…