Resultats de la cerca
Es mostren 111 resultats
la Creu del Nord
Astronomia
Agrupació dels estels més brillants de la constel·lació del Cigne.
sol de mitjanit

Sol de mitjanit al nord de Suècia
© Tomas Utsi/imagebank.sweden.se
Astronomia
El Sol que hom veu sobre l’horitzó durant tota la nit a l’estiu a les regions polars.
Hom el pot observar des de qualsevol latitud superior a la dels cercles polars La causa d’aquest fenomen és la inclinació de l’eix de rotació de la Terra, cadascun dels extrems del qual és dirigit, alternativament, cap al Sol durant tres mesos cada any
Maria Mitchell

Maria Mitchell
Astronomia
Astrònoma nord-americana.
El 1847 descobrí el cometa que duu el seu nom Collaborà amb l’Observatori Naval nord-americà en el càlcul de les taules de la posició de Venus El 1848 esdevingué la primera dona membre de l’Acadèmia Americana d’Arts i Ciències dels EUA El 1865 començà a treballar com a professora d’astronomia al Vassar College Nova York
Subrahmanyan Chandrasekhar
Astronomia
Astrofísic nord-americà d’origen indi.
Educat a Madràs i a Cambridge 1933-37, on fou alumne de Dirac, el 1937 anà a la Universitat de Chicago, d’on fou professor d’astrofísica teòrica El 1953 es naturalitzà nord-americà Estudià els estels nans blancs, dels quals n'explicà l’evolució, i en determinà la massa màxima límit de Chandrasekhar Determinà la massa màxima del nucli d’heli d’un estel límit de Chandrasekhar-Schönberg i estudià també la transferència d’energia per radiació i convecció a les atmosferes estellars, i la polarització de la llum emesa per determinats estels El 1983 rebé el premi Nobel de física És…
Neil Alden Armstrong

Neil Alden Armstrong
© NASA
Astronomia
Astronauta nord-americà, el primer home que trepitjà la Lluna.
Fou aviador naval en la guerra de Corea, en la qual obtingué diverses condecoracions Posteriorment es graduà com a enginyer aeronàutic a la Universitat de Purdue l’any 1955 Un any després s’incorporà a la National Advisory Committee for Aeronautics NACA, embrió de la futura NASA , com a pilot de proves de diversos ginys aeronàutics, entre els quals l’avió coet X-15 L’any 1958 fou seleccionat per a formar part del programa espacial nord-americà La seva primera missió fou com a comandant de la càpsula Gemini VIII , en el primer acoblament orbital nord-americà 1966, que…
η-Aquàrids

els η-Aquàrids Un meteorit Aquàrid creua sobre el nord de Geòrgia, EUA (29 d’abril de 2012)
NASA/MSFC/B. Cooke
Astronomia
Pluja de meteors amb radiant a la constel·lació d’Aquari, que té lloc anualment des de mitjan abril fins al final de maig, amb el pic d’activitat al voltant del 6 de maig.
Són més ben vists durant les hores prèvies a l’alba, lluny de les llums de la ciutat El millor indret per a veure la pluja és prop de l’equador terrestre i fins a 30 graus de latitud sud El cos progenitor dels η-Aquàrids és el cometa 1P/Halley
digressió

Digressió d’un estel circumpolar de l’hemisferi nord. A causa de la rotació de la Terra, l’estel determina un moviment aparent (cercle blau) amb quatre punts particulars: les dues culminacions i les dues digressions. Els cercles verticals de digressió màxima (en vermell) són tangents a la trajectòria aparent i perpendiculars al corresponent cercle horari de digressió màxima (φ és l’altura del pol i és igual a la latitud geogràfica del lloc d’observació)
© Fototeca.cat
Astronomia
Màxima desviació angular d’un astre amb relació a un pla de referència, generalment el pla meridià del lloc d’observació.
Aquest mot és especialment emprat en tractar del moviment dels estels circumpolars En considerar el moviment diürn d’un d’aquests estels al voltant d’un dels pols celestes, hom observa l’existència de dues posicions en les quals la seva separació respecte a aquest pol és màxima en azimut coordenades astronòmiques horitzontals i horàries, l’una cap a l’est digressió oriental , i l’altra cap a l’oest digressió occidental En aquestes dues posicions el pla vertical que passa per l’estel cercle vertical és tangent a la trajectòria aparent de l’estel i perpendicular al seu cercle horari Quan un…
Cigne
Astronomia
Constel·lació boreal, situada a l’est de la Lira i al nord de la Guineueta.
Conté l’estel Deneb, de primera magnitud, que amb Vega i Altair forma l’anomenat triangle d’estiu, una radiofont coneguda per Cigne A , així com la font de raigs X Cigne X-1 , que hom considera la millor evidència d’un forat negre , i l’estel doble 61 Cygni, la distància a la Terra del qual fou la primera en ser mesurada, per FW Bessel el 1838 11,4 anys llum En formen part les nebuloses Nord-amèrica i Pelicà S’hi han detectat prop d’un centenar de supernoves des de la segona dècada del segle XX El nom és allusiu a la forma de cigne que adoptà Zeus per a seduir Leda i Nèmesi en…
telescopis Geminis
Astronomia
Conjunt de dos telescopis bessons de 8 m de diàmetre situats a l’hemisferi nord i a l’hemisferi sud, respectivament, de tal manera que poden observar la totalitat del firmament.
El telescopi Geminis Nord es troba situat a l’observatori de Mauna Kea, a l’illa de Hawaii, a una altura sobre el nivell del mar de 4 200 m Per la seva banda el Geminis Sud és a Cerro Pachón, als Andes xilens Ambdós telescopis han estat dissenyats per a realitzar observacions en l’òptic i en l’infraroig Els telescopis Geminis han estat construïts i gestionats per un consorci de set països els EUA, el Regne Unit, el Canadà, Xile, Austràlia, el Brasil i l’Argentina
Henri Lee Giclas
Astronomia
Astronòm nord-americà.
Treballà a l’observatori Lowell Flagstaff, EUA, on descobrí un gran nombre de cometes i asteroides mitjançant el comparador de parpelleig Elaborà, en collaboració amb R Burnham i N Thomas, el catàleg d’estels que porta el seu nom, format per prop de 12000 estels amb un elevat moviment propi
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina