Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
càmera electronogràfica
Astronomia
Càmera fotogràfica d’imatge electrònica; és anomenada també càmera electrònica
.
Collocada al focus d’un telescopi, forma la imatge òptica de l’objecte estudiat sobre una superfície fotoemissiva situada en un recinte sotmès al buit els fotoelectrons emesos són accelerats i focalitzats electromagnèticament sobre una placa fotogràfica de material sensible als electrons que és mantinguda a baixa temperatura aquesta placa és impressionada i, posteriorment, revelada La càmera electronogràfica permet de fer exposicions molt curtes i d’obtenir-ne imatges molt pures absència de gra i linealitat o proporcionalitat entre l’ennegriment de la placa i la intensitat…
Highly Advanced Laboratory for Communications and Astronomy
Astronomia
Satèl·lit portador d’una antena d’ones ràdio de 8 metres de diàmetre, posat en òrbita per l’agència espacial japonesa ISAS el 12 de febrer de 1997.
La missió té com a objectiu observar objectes celestes emissors d’ones ràdio aplicant interferometria de llarga base entre antenes de terra i l’antena en òrbita Com que HALCA és situat en una òrbita ellíptica, amb un apogeu de 21 000 km i un perigeu de 540 km, les línies de base que es poden obtenir d’aquesta manera són tres vegades més llargues que les abastables amb observacions basades únicament en antenes situades a la terra D’aquesta manera es poden obtenir mapes ràdio amb resolucions molt altes —per exemple, a 5 GHz la resolució pot superar el millisegon d’arc…
XMM-Newton
Astronomia
Observatori espacial de l’Agència Espacial Europea (ESA) dissenyat per a realitzar observacions en raigs X.
Fou llançat a l’espai el 10 de desembre de 1999 amb un coet Ariane 5 L’XMM-Newton consta de tres telescopis de raigs X i diversos detectors que li permeten obtenir tant imatges com espectres
nombre auri
Astronomia
Nombre d’ordre de l’any civil gregorià, considerat dins el cicle lunar o cicle de Metó (de 19 anys de durada).
Com que al primer any de la nostra era correspongué el 2 com a nombre auri, per tal d’obtenir el nombre auri de qualsevol any civil gregorià caldrà augmentar en una unitat el nombre de l’any i dividir-lo per 19 el quocient serà el nombre auri
equació del centre
Astronomia
Diferència entre l’anomalia veritable del Sol i la seva anomalia mitjana.
L’equació del centre és, per tant, la correcció que cal fer a la longitud λ m del Sol fictici per tal d’obtenir la longitud λ o del Centre del Sol veritable Si hom suma l’equació del centre amb el valor de la reducció, a l’equador, obté l’equació del temps
gas interestel·lar
Astronomia
Forma en què es presenta la major part de la matèria interestel·lar
.
És compost per hidrogen ≃65%, heli ≃35% i altres elements en proporció molt inferior Pot ésser detectat per l’emissió i l’absorció de llum i radioones en el seu si, especialment de certes línies espectrals Mitjançant els estudis radioastronòmics del gas interestellar hom pot obtenir informació de zones de la Via Làctia òpticament inaccessibles
corba de llum
Astronomia
Gràfic que representa la llum que arriba a la Terra des d’un estel, en funció del temps.
En el cas d’un estel variable, mostra diversos pics, sovint periòdics o quasiperiòdics, que són característics del tipus de variabilitat També es pot obtenir la corba de llum d’un planeta, o petit planeta, i en aquest cas és la variació de llum deguda a la distància entre el planeta i el Sol i a la variació de l’albedo del planeta en funció de la seva rotació
Square Kilometre Array
Astronomia
Telescopi radiointerferomètric, que es preveu que disposi de 30 radiotelescopis de 200 m de diàmetre i un àrea col·lectora de 100 km2 (100 vegades superior a la del VLA).
Això permetrà obtenir imatges del cel amb un camp de visió ample i una gran resolució superior a 0,1 segons d’arc de manera que es podran observar simultàniament al voltant de 100 fonts independents La sensibilitat de l’instrument serà també de dos ordres de magnitud superior a la dels instruments actuals L’SKA serà construït per un consorci internacional format per Austràlia, el Canadà, diversos països europeus, l’Índia, els EUA i la Xina És previst que ofereixi les primeres imatges el 2020
William Alvin Baum
Astronomia
Astrònom nord-americà.
Treballà als observatoris de Mont Palomar 1950-65 i de Lowell 1965-91 Establí fotoelèctricament noves seqüències de les magnituds estellars, estudià les galàxies i en mesurà la brillantor relativa amb un comptador de fotons incorporat al telescopi de 5 m, mesurant així el desplaçament de l’espectre continu vers el vermell i en deduí la velocitat aparent de recessió També contribuí a obtenir el primer espectre ultraviolat del Sol i proporcionà dades per a estructurar un model de l’univers d’acord amb la teoria de la relativitat 1957 Participà també en el projecte Viking de recerca…
espectròmetre de plasma calent interestel·lar
Astronomia
Telescopi espacial que pertany a la National Aeronautics and Space Administration (NASA).
Fou llançat el 12 de gener de 2003 amb un coet Delta II El seu instrumental científic principal és un espectròmetre amb capacitat per a captar les ones electromagnètiques de longitud d’ona entre 9 i 26 nanòmetres, zona que correspon a l’ultraviolat extrem Aquest espectròmetre permet recollir informació de tot el cel de manera simultània L’objectiu principal del CHIPS és obtenir informació sobre el plasma que forma l’anomenada Bombolla Local , un espai d’uns 300 anys llum dins del qual es troba el Sol i que té una densitat de plasma interestellar 10 vegades inferior a la mitjana…