Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
immersió
Astronomia
Inici de l’ocultació d’un astre en passar per l’ombra d’un altre o en passar per darrere d’ell.
cometa Lulin
NASA, Swift, Univ. Leicester, DSS (STScI/AURUA), Dennis Bodewits, et al.
Astronomia
Cometa que fou visible entre el final del 2008 i el començament del 2009, també conegut com a C/2007 N3.
Assolí una magnitud màxima de 5 i, per tant, fou visible a ull nu Fou descobert al juliol del 2007 per l’astrònom xinès Quanzhi Ye, que l’observà en unes imatges preses pel taiwanès Chi-Sheng Es tracta d’un cometa amb una òrbita parabòlica i que, per tant, no tornarà a passar prop de la Terra El descobriment del cometa Lulin és part del projecte Lulin Sky Survey, concebut per a estudiar diverses agrupacions de petits objectes del sistema solar susceptibles de ser perillosos pel fet que les seves òrbites els fan passar a prop de la Terra
antemeridià | antemeridiana
Astronomia
Dit de la posició d’un astre abans de passar pel meridià de l’observador.
Snel
Astronomia
Matemàtiques
Nom amb el qual és conegut l’astrònom i matemàtic holandès Willebrord Snel van Royen.
Introduí el mètode de triangulació per a mesurar arcs de meridià 1615 i descobrí per primera vegada la llei de la refracció de la llum 1620 en passar d’un medi a un altre
els Dracònids
© Francesc Pruneda / Astronomia des de l'Empordà
Astronomia
Eixam de meteors amb radiant a la constel·lació boreal del Dragó.
És visible a ull nu entre el 8 i el 10 d’octubre i es produeix en passar la Terra per l’òrbita del cometa 21P/Giacobini-Zinner, els residus del qual provoquen una pluja d’estels Al segle XX fou especialment intens el 1933 i el 1946
Metó
Astronomia
Astrònom grec.
Descobrí que dinou anys solars del calendari grec equivalien a dues-centes trenta-cinc llunacions, és a dir, que cada dinou anys la lluna tornava a passar per les mateixes fases els mateixos dies Aquest cicle, posteriorment anomenat cicle de Metó o cicle metònic , fou donat a conèixer l’any 433 aC amb motiu dels jocs olímpics tanmateix no fou emprat per a la confecció del calendari fins l’any 330 aC
ballesta
Astronomia
Instrument usat antigament per a mesurar l’altura dels astres.
Consistia en una barra d’aproximadament un metre de llargària, al llarg de la qual es podia desplaçar una barra petita més tard dues, tres i fins i tot quatre d’uns 70 cm, perpendicularment a la primera Per al càlcul de l’altura d’un estel, hom dirigia dues visuals que havien de passar pels extrems de les barres petites i arribar a l’estel i a l’horitzó, respectivament Tot i ésser menys precís que el quadrant o l' astrolabi nàutics, fou molt emprat, especialment al s XVI, pels navegants
Tutatis
Astronomia
Asteroide número 4179 descobert l’any 1989 per un equip d’astrònoms francesos. Té un període de translació de quatre anys i una òrbita molt excèntrica compresa entre l’òrbita de la Terra i el cinturó principal d’asteroides que s’estén entre Mart i Júpiter.
El seu pla orbital és molt proper al de la Terra, de tal manera que hi pot passar molt a prop El 29 de setembre de 2004 Tutatis passà a una distància de la Terra només quatre vegades la distància Terra-Lluna, essent aquest l’apropament mínim fins a la data de qualsevol asteroide o cometa coneguts Les imatges de Tutatis preses durant aquests apropaments mostren un cos format per dues parts irregulars de 4 i 2,5 km de diàmetre mitjà, respectivament, que semblen estar en contacte mutu