Resultats de la cerca
Es mostren 92 resultats
cosmòdrom de Bajkonyr
Astronomia
Astronàutica
Base de llançament del Kazakhstan.
Construït el 1955, és situat prop de la mar d’Aral, uns 320 km al S de la ciutat homònima Per tal d’allotjar la població que subministra els serveis i treballa a la base, hom construí la ciutat de Leninsk, que el 1995 canvià el nom pel de Bajkonyr Inicialment fou concebut sobretot per al llançament de míssils, però per la seva situació 46° de latitud nord es convertí, després del cosmòdrom de Pleseck , en la primera base de llançaments espacials de l’URSS i esdevingué una de les installacions astronàutiques amb millors condicions i la més gran del món El 1957 hom hi dugué a terme…
observatori de Greenwich
Astronomia
Observatori astronòmic fundat per Carles II a Greenwich, l’any 1675, amb la finalitat de proporcionar dades, imprescindibles als navegants d’aleshores, per a determinar la posició.
L’any 1948, atès que la contaminació atmosfèrica i la illuminació nocturna de Londres dificultaven les observacions, en fou iniciat el trasllat al castell de Herstmonceux, pròxim a Eastbourne Sussex Malgrat tot, per tal d’evitar la correcció de les nombroses mesures ja efectuades, hom continua prenent com a origen de meridians l’antic emplaçament de l’observatori Actualment, utilitza el grup de telescopis Isaac Newton de l’observatori del Roque de los Muchachos, a Canàries, bastit per una collaboració internacional en què participa per la part anglesa
massa de Jeans
Astronomia
Massa mínima que ha de tenir un núvol de gas autogravitant per tal de poder col·lapsar sota la seva atracció gravitatòria.
Depèn de la temperatura del gas i de la seva densitat
radi de Schwarzschild
Astronomia
Radi límit que ha de tenir un objecte celeste per tal que la llum pugui escapar de la seva superfície cap a l’espai exterior.
Si l’objecte té una massa M , el radi de Schwarzschild és donat per l’expressió R S =2 GM/c 2 , on G és la constant de gravitació i c és la velocitat de la llum en el buit Si el radi d’un cos sotmès a collapse gravitacional esdevé menor que el corresponent R S , aleshores la velocitat d’escapament és més gran que la velocitat de la llum i, per tant, l’objecte es converteix en un forat negre Per a un estel com el Sol, el radi de Schwarzschild és d’uns 3 km
Aristarc de Samos
Astronomia
Astrònom grec.
Deixeble d’Estrató, visqué la major part de la seva vida a Alexandria i ensenyà al Museu La seva obra científica fou nombrosa, però només n'ha pervingut De la magnitud i la distància del Sol i de la Lluna , on, per primera vegada, era afirmat que el Sol és molt més gros que la Terra unes 300 vegades segons els seus càlculs Formulà, també per primera vegada, una teoria heliocèntrica completa, probablement vers el 280 aC Segons les fonts arribades, anuncià que “la Terra és un planeta que, com els altres planetes, gira entorn del…
Nicolas-Louis de Lacaille
Astronomia
Astrònom francès.
Féu mesures per tal de determinar la parallaxi lunar mentre Lalande feia les mesures complementàries des de l’observatori de Berlín i determinà la posició de 10 000 estels del cel austral, que publicà en la seva obra Coelum australe stelliferum , on descriví catorze noves constellacions
De Revolutionibus Orbium Coelestium
Astronomia
Llibre escrit per Copèrnic i publicat el 1543 on són expressades les seves teories sobre l’estructura del sistema solar.
Segons Copèrnic, el Sol, i no pas la Terra, com havia proposat Ptolemeu, és al centre del sistema planetari, i al voltant seu giren tots els planetes sistema copernicà Sembla que aquest model fou imaginat per Copèrnic cap a l’any 1505, bé que no fou publicat fins el 1543, perquè volia fer un desenvolupament matemàtic de la seva teoria per tal de demostrar que podia explicar els mateixos fets que el model ptolemaic i per evitar problemes amb la inquisició, car el seu punt de vista podia ésser considerat contrari al dogma catòlic En fou deixeble el matemàtic Rheticus, luterà, el qual l’…
sistema de suport a la presa de decisions espacials
Astronomia
Projecte d’investigació astronòmic consistent en l’obtenció d’imatges multicolors i espectres del cel per tal de realitzar un mapa en tres dimensions de la distribució de galàxies a l’Univers.
Les imatges del SDSS foren preses durant més de vuit anys amb un telescopi de 2,5 metres de diàmetre a l’observatori d’Apache Point, Nou Mèxic EUA i cobreixen aproximadament una quarta part del cel La segona versió del projecte SDSS-II, feta pública a l’octubre del 2008, cobreix una tercera part del cel i conté més de 930000 galàxies, 120000 quàsars i 460000 estrelles La tercera versió SDSS-III serà publicada el 2014 El projecte SDSS està finançat per la fundació Alfred P Sloan, amb la participació d’altres institucions dels Estats Units, Alemanya, el Brasil, Espanya, França, el…
teoria de l’estat estacionari
Astronomia
Teoria cosmològica segons la qual l’Univers no té principi ni final i la densitat de matèria és constant; s’adiu, doncs, amb el principi cosmològic perfecte, segons el qual l’Univers presenta sempre, i en tot lloc, el mateix aspecte.
És un model d’Univers pla, expansionant-se a velocitat constant, i en el qual hi una creació continuada de matèria que compensa l’expansió i dona a l’Univers la seva aparença perenne Fou proposada per H Bondi, T Gold i F Hoyle el 1948, però el fet que no és capaç d’explicar la radiació còsmica de fons l’ha bandejada, detal forma que fins i tot els seus autors l’han abandonada, en benefici de la teoria del big-bang
cercle deferent

Circumferència deferent (en vermell) imaginada per l’antiga astronomia geocèntrica (sistema ptolemaic) per tal d’explicar el moviment aparent dels planetes, i que deixà de tenir utilitat en imposar-se la teoria heliocèntrica (sistema copernicà)
© Fototeca.cat
Astronomia
Dit de la circumferència que, en les teories geocèntriques, és descrita pel centre de l’epicicle d’un planeta al voltant de la Terra (sistema ptolemaic).
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina