Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
libració
Astronomia
Moviment aparent d’oscil·lació que presenta el disc lunar respecte a un observador terrestre.
Aquest fenomen és degut, essencialment, a l’excentricitat de l’òrbita lunar i al fet que l’eix de rotació de la Lluna no és perpendicular a aquesta òrbita Gràcies a la libració, la regió total de la Lluna observable des de la Terra resulta augmentada
digressió
Digressió d’un estel circumpolar de l’hemisferi nord. A causa de la rotació de la Terra, l’estel determina un moviment aparent (cercle blau) amb quatre punts particulars: les dues culminacions i les dues digressions. Els cercles verticals de digressió màxima (en vermell) són tangents a la trajectòria aparent i perpendiculars al corresponent cercle horari de digressió màxima (φ és l’altura del pol i és igual a la latitud geogràfica del lloc d’observació)
© Fototeca.cat
Astronomia
Màxima desviació angular d’un astre amb relació a un pla de referència, generalment el pla meridià del lloc d’observació.
Aquest mot és especialment emprat en tractar del moviment dels estels circumpolars En considerar el moviment diürn d’un d’aquests estels al voltant d’un dels pols celestes, hom observa l’existència de dues posicions en les quals la seva separació respecte a aquest pol és màxima en azimut coordenades astronòmiques horitzontals i horàries, l’una cap a l’est digressió oriental , i l’altra cap a l’oest digressió occidental En aquestes dues posicions el pla vertical que passa per l’estel cercle vertical és tangent a la trajectòria aparent de l’estel i perpendicular al seu cercle…
horitzó astronòmic
Horitzó astrònomic
© Fototeca.cat
Astronomia
Cercle màxim de l’esfera celeste, perpendicular a la vertical del lloc.
Divideix l’esfera en dos hemisferis, el visible i l’invisible, i és el pla fonamental del sistema de coordenades horitzontals
moviment superlumínic
Astronomia
Moviment amb velocitat aparent més gran que la velocitat de la llum.
Els moviments superlumínics s’han detectat en els jets d’objectes astronòmics tipus quàsar o microquàsar a causa de la illusió òptica que es produeix quan s’observa el moviment projectat en l’esfera celeste d’un núvol de matèria que es mou a grans velocitats, en direcció gairebé perpendicular a l’esfera L’efecte es produeix perquè el material ejectat viatja quasi tan ràpidament com la llum que emet, de manera que l’emissió no pot deixar gaire enrere la font emissora Així, la separació temporal entre dos esdeveniments pot semblar molt inferior a la real, depenent de la velocitat…
pla transversal
Astronomia
Pla perpendicular al longitudinal d’una embarcació, especialment el que passa per la quaderna mestra.
coordenades astronòmiques
Coordenades astronòmiques. D’esquerra a dreta: coordenades horitzontals (azimut i altura), coordenades horàries (angle horari i declinació), coordenades equatorials (ascensió recta i declinació), coordenades eclíptiques (longitud celest i latitud celest), i coordenades galàctiques (longitud galàctica i latitud galàctica)
© fototeca.cat
Astronomia
Paràmetres que determinen la posició d’un astre a l’esfera celeste.
El propòsit principal de l’astronomia de posició consisteix a determinar les posicions aparents que ocupen els astres al firmament, considerant que aquests es distribueixen sobre la superfície d’una esfera de radi arbitrari i centrada en la Terra, anomenada esfera celeste D’aquesta manera calen dos paràmetres angulars per a situar sobre aquesta esfera qualsevol astre, el valor numèric dels quals paràmetres és distint segons el sistema de coordenades elegit cada sistema de coordenades és determinat per un eix fonamental i per un cercle màxim, dit cercle fonamental , que és donat per la…
línia dels solsticis
Astronomia
Línia imaginària perpendicular a la línia dels equinoccis els punts d’intersecció de la qual amb l’eclíptica determinen els solsticis.
equador celeste
Astronomia
Cercle màxim de l’esfera celeste determinat per la intersecció de l’esmentada esfera amb un pla perpendicular a l’eix del món
.
Aquest cercle, que divideix l’esfera celeste en dues semiesferes, anomedades hemisferi austral i hemisferi boreal , serveix de referència a certs sistemes de coordenades astronòmiques, i per això té un gran interès la seva determinació exacta Cal tenir en compte, però, que l’eix del món presenta desplaçaments deguts als moviments de nutació i precessió, i que, per tant, l’equador celeste no és un cercle fix, sinó que varia amb el temps
espícula
Astronomia
Matèria incandescent que el Sol llança, per tota la seva superfície i predominantment de forma perpendicular a ella, cap a l’atmosfera solar.
Ascendeixen amb velocitats de 20-30 km/s des de la cromosfera fins a assolir uns quants milers de quilòmetres ja dins la part interior de la corona, i després cauen novament sobre la superfície La seva durada és de 5-10 minuts
microquàsar
Astronomia
Estel binari de raigs X que presenta dolls de matèria expulsats del sistema a velocitats relativistes.
El sistema binari és format per un estel normal i un objecte compacte —que pot ésser un estel de neutrons o un forat negre— L’estel normal transfereix massa a l’objecte compacte, formant sovint un disc d’acreció al voltant d’aquest Els raigs X provinents d’aquest sistema s’originen, en part, per l’escalfament del disc d’acreció En alguns discs d’acreció les condicions hidrodinàmiques són tals, que, sigui de forma puntual o de manera continuada, s’esdevenen erupcions en què grans quantitats de massa són expulsades del sistema en direcció perpendicular al disc d’acreció El material expulsat és…