Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
gas intergalàctic
Astronomia
Gas present a l’espai entre galàxies, especialment dins dels cúmuls de galàxies.
Es troba bàsicament format per hidrogen ionitzat, a una temperatura entre 10 5 i 10 7 K Aquesta elevada temperatura es deu a la conversió d’energia gravitatòria en energia tèrmica, a través d’un procés en què intervenen ones de xoc produïdes durant la formació dels cúmuls de galàxies a partir de subestructures més petites La detecció del gas intergalàctic ha estat possible gràcies a la seva emissió en raigs X El gas intergalàctic té una densitat entre 10 i 100 àtoms d’hidrogen per metre cúbic i arriba fins als 1000 àtoms al centre d’alguns cúmuls de galàxies Es pensa que el seu origen és el…
factor còsmic d’escala
Astronomia
Variable que explicita la grandària de l’Univers en funció del temps.
Es relaciona amb el paràmetre de desplaçament cap al vermell z , mitjançant l’expressió 1+ z = R t 0 /R t 1 , on t 0 és el temps present i t 1 el temps en què fou emesa la radiació ara desplaçada Es relaciona també amb la constant de Hubble mitjançant l’expressió H 0 = d R/dt/ R La seva variació temporal és relacionada amb el paràmetre de desceleració còsmica
Almagest
Astronomia
Nom donat pels àrabs a la Gran Sintaxi Matemàtica (~140), principal obra de Ptolemeu, i amb el qual és coneguda a Occident.
Veritable síntesi de l’astronomia antiga, presenta un concepte global de l’Univers essent alhora un tractat per a l’observació pràctica La principal idea és que la Terra i l’Univers són esferes concèntriques la Terra no es mou, ans és la volta celeste que fa una volta diària entorn d’un eix celeste L’Almagest conté, a més, un catàleg de 1 022 estels, classificats de primera a sisena magnitud Hi és present la influència d’Hiparc
atmosfera terrestre

Estructura de l’atmòsfera terrestre
© Fototeca.cat
Meteorologia
Astronomia
Capa gasosa de forma sensiblement esferoidal que envolta la Terra.
La mescla de gasos per la qual és formada rep el nom d’ aire L’atmosfera és un sistema dinàmic molt complex per tal com tot el balanç energètic del planeta és conduït a través d’ella i interacciona amb la superfície terrestre i amb les masses oceàniques Per a fer l’anàlisi de l’atmosfera cal considerar-ne l’ estructura , l’ origen , la composició i la participació en el balanç energètic del planeta La variació de la temperatura amb l’altura és la característica més destacable de l’atmosfera, per tant, és útil de considerar-ne una divisió en cinc regions caracteritzades per llur diferent…
Urà

Urà i els seus anells (2012).
W. M. Keck Observatory (Marcos van Dam)
Astronomia
Planeta del sistema solar, el setè atenent la seva proximitat al Sol, situat després de Saturn i abans de Neptú.
A causa de la seva escassa brillantor, no fou descobert fins que el 1781 William Herschel l’observà amb un telescopi de 16 cm de diàmetre El semieix major de l’ellipse orbital fa 3008 milions de quilòmetres 20,11 UA i el seu període orbital és d’una mica més de 84 anys Urà fa una volta sobre si mateix mesurada respecte a les estrelles en 15,5 hores Aquesta rotació és retrògrada la projecció sobre el pla orbital del moviment de rotació és de sentit contrari al del moviment orbital això és conseqüència de la gran inclinació de l’equador respecte al pla orbital, que fa que el pol N estigui per…
cosmologia
Astronomia
Branca de l’astronomia que té per objecte l’estudi de l’origen, l’evolució i l’estructura, a gran escala, de l’Univers.
L’objecte de la cosmologia és l’elaboració de models cosmològics , que són models fisicomatemàtics que permeten de reproduir en termes simples l’evolució de l’Univers, tot introduint uns paràmetres numèrics el mesurament del valor dels quals ha de fer possible de decidir quins d’aquests models teòrics correspon més exactament a la realitat Molts dels models cosmològics deriven del desenvolupament de la relativitat general , teoria proposada per Einstein el 1915 Deixant de banda la profunda modificació de la dinàmica que aquesta teoria representa, hom pot destacar-ne el fet que implica un…
Astronomia 2012
Astronomia
Trànsit de Venus Imatge del trànsit de Venus presa pel satèllit Hinode © JAXA / NASA El pas de Venus per davant del Sol és un dels fenòmens astronòmics més inusuals Per les característiques de les òrbites de Venus i la Terra, els trànsits de Venus es produeixen de dos en dos cada vuit anys, i el següent, al cap de més d'un segle Així, el 2004 es va produir un d'aquest trànsits i el 2012 el següent, però ara ja no se n'observaran de nou fins el 2117, i posteriorment el 2125 Per aquest motiu, el 5 de juny milers d'astrònoms afeccionats i professionals van estar pendents d'aquest fenomen Des de…
Astronomia 2017
Astronomia
El "gran final" de Cassini Una de les darreres imatges dels anells de Saturn preses per la sonda Cassini © NASA / JPL-Caltech / Space Science Institute La missió Cassini , una missió conjunta de la NASA, l’Agència Espacial Europea ESA i l’Agència Espacial Italiana ASI, va arribar al seu final el 15 de setembre, quan la sonda va quedar destruïda en penetrar intencionadament a l’atmosfera de Saturn Al llarg de més de tretze anys, la sonda Cassini va explorar Saturn i el seu sistema d’anells i satèllits La trajectòria final la va dur a travessar diverses vegades el forat de 2400 km que hi ha…
Astronomia 2013
Astronomia
El meteorit dels Urals El matí del 15 de febrer un meteorit va impactar prop de la ciutat russa de Txeliàbinsk, situada al vessant oriental dels Urals Uns estudis posteriors van determinar que es tractava d’un asteroide d’uns 17 m de diàmetre i una massa d’unes 10000 tones que va entrar a gran velocitat a l’atmosfera de la Terra Durant el viatge a través de l’atmosfera, l’asteroide es va fragmentar en molts trossos, la majoria dels quals s’acabaren desintegrant i d’altres van arribar fins a la Terra L’ona de xoc va causar diversos ferits i nombrosos danys materials A l’octubre se’n va…
sistema solar

Al sistema solar, els planetes de tipus terrestre són separats pel cinturó d’asteroides dels gegants gasosos i de Plutó
© Fototeca.cat
Astronomia
Conjunt d’astres que giren al voltant del Sol, sotmesos a la seva atracció gravitatòria.
Història Els primers sistemes astronòmics no distingien el sistema solar de la resta de l’Univers Afirmaven que la Terra era al centre de l’Univers geocentrisme , i que al seu voltant giraven el Sol, la Lluna, els planetes i els estels fixos, transportats tots ells per unes esferes cristallines A més, es pensava que els cometes i els meteorits eren fenòmens locals que s’originaven dins el mateix embolcall atmosfèric de la Terra Aquestes hipòtesis foren acceptades per tothom durant l’edat mitjana, bé que ja al segle IV aC Aristarc suggerí que era la Terra la que girava entorn del Sol, i que…