Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
principi cosmològic
Astronomia
Principi segons el qual l’Univers presenta el mateix aspecte des de tots els punts —llevat potser d’algunes irregularitats locals—, de manera que no hi ha llocs ni direccions privilegiades.
És la base d’alguns models cosmològics
principi cosmològic antròpic
Astronomia
Principi segons el qual, d’entre tots els conjunts de condicions inicials de la formació de l’Univers que hom pugui pensar, resten exclosos aquells que no haguin pogut conduir casualment al desenvolupament de la vida humana intel·ligent.
El principi antròpic té diverses formulacions La versió forta indica que les lleis de qualsevol Univers han de ser de tal manera que permetin l’existència d’observadors El principi dèbil indica que els valors de determinades constants que marquen les característiques de l’Univers no poden tenir qualsevol valor, sinó només aquell que permeti el desenvolupament de l’ésser humà Ambdues definicions han suscitat una gran controvèrsia científica, que va des de l’afirmació que el principi és tautològic fins que implica la presència d’un programador que hagi…
principi cosmològic perfecte
Astronomia
Extensió del principi cosmològic al temps, és a dir, principi cosmològic segons el qual l’Univers presenta sempre el mateix aspecte.
teoria de l’estat estacionari
Astronomia
Teoria cosmològica segons la qual l’Univers no té principi ni final i la densitat de matèria és constant; s’adiu, doncs, amb el principi cosmològic perfecte, segons el qual l’Univers presenta sempre, i en tot lloc, el mateix aspecte.
És un model d’Univers pla, expansionant-se a velocitat constant, i en el qual hi una creació continuada de matèria que compensa l’expansió i dona a l’Univers la seva aparença perenne Fou proposada per H Bondi, T Gold i F Hoyle el 1948, però el fet que no és capaç d’explicar la radiació còsmica de fons l’ha bandejada, de tal forma que fins i tot els seus autors l’han abandonada, en benefici de la teoria del big-bang
xoc de terminació
Astronomia
Zona de l’heliosfera a una distància del Sol que varia entre 75 i 90 unitats astronòmiques, on el vent solar frena fins assolir velocitats subsòniques de manera turbulenta en xocar amb el medi interestel·lar.
El xoc de terminació és considerat el principi de l’heliofunda, l’última zona d’influència del vent solar
teoria de l’univers inflacionari
Astronomia
Model que, emmarcat en les teories de gran unificació, proposa que l’Univers passà per una fase metaestable, amb energia de buit no nul·la, que provoca un ritme d’expansió amb velocitat exponencial.
Això fa perdre matèria de dins de l’horitzó de partícules, de manera que la regió connectada casualment esdevé molt petita en un interval de temps molt curt Corespondria al principi de les condicions descrites en els models cosmològics friedmanians o estàndard
Hermann Bondi
Astronomia
Matemàtiques
Matemàtic i cosmòleg anglès d’origen austríac.
Amb Thomas Gold i Fred Hoyle, és l’autor de la teoria cosmològica dita de l’estat estacionari Steady-State de l’univers 1948, que parteix del “principi cosmològic perfecte” segons el qual l’univers presenta el mateix aspecte qualssevol que siguin el lloc i l’instant de l’observació cosmologia La seva obra més important és Cosmologia 1952
grans de rosari
Astronomia
Aspecte que presenta l’estreta porció lluminosa de la superfície solar al final i al principi de la fase de totalitat d’un eclipsi solar.
Aquest fenomen, consistent en una sèrie de grans brillants separats per regions completament fosques, fou observat per Baily el 1836, i té l’origen en les irregularitats del relleu de la Lluna
revolució sinòdica
Astronomia
Moviment d’un astre que, partint d’una conjunció respecte al Sol i la Terra —quan es tracta d’un planeta interior o de la Lluna— o d’una oposició —quan es tracta d’un planeta exterior— el torna a situar, respectivament, en conjunció o en oposició.
La revolució sinòdica és una revolució aparent relativa a un observador situat a la superfície de la Terra, és a dir, que resulta de la composició dels moviments de l’astre considerat i de la Terra Com més lentament es mou un planeta a la seva òrbita, més petita és la revolució sinòdica Després d’una revolució sinòdica l’astre torna a presentar exactament la mateixa fase respecte a la Terra que al principi El període de la revolució sinòdica de la Lluna constitueix el mes sinòdic o llunació
Pierre Simon Laplace
Astronomia
Física
Matemàtiques
Astrònom, matemàtic i físic francès, marquès de Laplace.
Entre els seus treballs d’astronomia destaca una teoria sobre l’origen del sistema solar , basada en la teoria de Kant cosmogonia i coneguda com a hipòtesi de Kant-Laplace També investigà la trajectòria dels planetes i l’estabilitat del sistema solar Reuní en un tractat titulat Mécanique céleste 1798-1825 tots els treballs de Newton, Halley, Clairaut, D’Alembert i Euler sobre les conseqüències del principi de gravitació universal En el camp de les matemàtiques publicà, el 1812, un important tractat sobre el càlcul de probabilitats, Théorie analytique des probabilités En…