Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
astrobalística
Astronomia
Estudi dels fenòmens produïts quan un sòlid travessa un medi gasós a velocitat prou elevada per a causar ablació.
ombra d’una taca solar
Astronomia
Nucli central fosc d’una taca solar, el qual pot ésser envoltat per una penombra si la taca és prou gran.
La seva visió directa emprant un filtre solar quan hi ha poca turbulència atmosfèrica permet distingir diferències de lluïssor al seu interior, mentre que les observacions amb grans telescopis en mostren fins i tot l’existència de taques d’uns 500 quilòmetres, quasi tan brillants com la fotosfera
núvol molecular
Astronomia
Conglomerat gegant de gas en forma molecular i pols on es formen els estels.
Els núvols moleculars es troben en zones del medi interestellar prou denses i fredes perquè els àtoms s’associïn formant molècules En la galàxia hi ha milers de núvols moleculars i es troben distribuïts a la part del disc Un núvol molecular gegant pot contenir de 100 000 a uns quants milions de masses solars de material Són compostos principalment d’hidrogen molecular i també d’altres molècules com ara el CO i l’H 2 O fins l’any 2000 s’havien trobat unes 100 classes de molècules interestellars Esdeveniments com l’explosió d’una supernova o la compressió d’un dels braços espirals…
estel nan
Astronomia
Estel d’una dèbil magnitud absoluta.
Pot ésser blanc , amb una elevada temperatura superficial, o vermell , amb una baixa temperatura superficial Els nans blancs es caracteritzen pel fet de tenir una massa similar a la massa solar i un diàmetre similar al diàmetre de la Terra Això darrer explica que, malgrat llur gran temperatura superficial, la magnitud d’aquests astres sempre sigui molt petita Llur densitat és molt gran, i, en el cas de Sírius B, la component secundària del sistema binari que constitueix Sírius és 170 000 vegades més gran que la densitat de l’aigua En alguns casos extrems aquesta densitat arriba a tenir un…
sobresalt gamma
Astronomia
Emissió de radiació gamma de breu durada, que arriba a l’alta atmosfera provinent de l’espai exterior.
Les primeres emissions d’aquest tipus foren detectades pels satèllits militars nord-americans Vela , els quals vigilaven les emissions gamma produïdes durant les explosions nuclears Encara que les primeres observacions dels sobresalts gamma extraterrestres foren registrades pels satèllits el 1967, no foren objecte de l’estudi fins el 1969, i, a causa del caràcter militar del programa, els resultats de les investigacions no foren donats a conèixer fins el 1973 Des d’aquella data s’han registrat un centenar de fenòmens d’aquesta mena i el ritme actual d’observacions és d’una trentena cada any…
planeta extrasolar
Astronomia
Planeta que orbita al voltant d’un estel diferent del Sol.
El primer planeta extrasolar fou descobert per Michel Mayor i Didier Queloz Universitat de Ginebra l’any 1995 Des d’aleshores, el nombre de planetes coneguts s'ha multiplicat el març del 2017 la NASA havia confirmat l’existència de 3472 exoplanetes que formaven 581 sistemes anàlegs al sistema solar , és a dir, que orbitaven un estel Entre els ginys espacials que més han destacat en la detecció de planetes extrasolars cal esmentar els observatoris COROT , Kepler , Gaia i, des de l'abril del 2018, el Transiting Exoplanet Survey Satellite TESS Probablement, un gran percentatge dels estels, i…
matèria fosca
Astronomia
Matèria que, presumiblement, conforma el 90% de la massa total de l’Univers.
La massa de les galàxies i els cúmuls de galàxies es pot deduir a partir del moviment dels objectes astronòmics que es mouen en el si del seu camp gravitatori Les observacions actuals mostren que tan sols una desena part de la massa mesurada d’aquesta manera pot ésser associada amb estrelles, gas i pols, mentre que el 90% restant, tot i exercir atracció gravitatòria, no emet llum que en permeti la detecció Hi ha diverses teories per a explicar la natura d’aquesta matèria fosca En primer lloc podria tractar-se d’estels nans marrons, amb masses al voltant d’una vintena part la del Sol i que, en…
estel binari
Astronomia
Estel múltiple constituït per dos estels.
Els estels binaris es divideixen en tres classes principals, que es distingeixen pels sistemes que cal emprar per a detectar-los, els quals mètodes depenen de la proximitat real entre els estels del sistema binari, de la distància entre ells i la Terra i de l’orientació de les òrbites respecte a la Terra La primera classe és la constituïda pels estels binaris visuals , que són aquells sistemes les components dels quals són prou distanciades per a poder ésser observades separadament amb un instrument òptic La segona classe és formada pels estels binaris espectroscòpics , que són…
Astronomia 2019
Astronomia
Primera fotografia d’un forat negre Primera imatge d'un forat negre al centre de la galàxia M87 © Event Horizon Telescope collaboration El 10 d’abril, l’equip de l’Event Horizon Telescope EHT va presentar la primera imatge d’un forat negre, en concret el que es troba al centre de la galàxia M87, una galàxia ellíptica gegant situada a una distància de 16,1 megaparsecs Un forat negre és un cos prou dens per a generar un camp gravitacional a la seva superfície del qual ni tan sols la llum pot escapar Fins ara, els forats negres només es podien detectar de manera indirecta, observant l’efecte que…
evolució estel·lar
Astronomia
Conjunt de canvis que es produeixen amb el pas del temps en l’estructura i la composició d’un estel.
La vida d’un estel és determinada per les reaccions de fusió nuclear que es produeixen al seu interior, per les quals uns elements químics es transformen en uns altres, i determinen la temperatura, la lluminositat i el radi de l’estel Al llarg de la seva evolució, l’estel recorre una certa trajectòria, seguint el diagrama de Hertzsprung-Russell Després de formar-se a partir del collapse d’un núvol de matèria format bàsicament d’hidrogen, amb una petita part d’heli i traces d’altres elements, l’estel assoleix al seu nucli temperatures prou elevades per a començar les reaccions…