Resultats de la cerca

Un radiotelescopi és constituït essencialment per una superfície collectora metàllica de grans dimensions, que recull les ones radioelèctriques que provenen d’un astre llunyà i les fa arribar a una petita antena, la qual les envia a un detector Aquest aparell és connectat a un instrument d’anàlisi, que estudia les radiacions rebudes, i a un sistema d’enregistrament, que n'enregistra els resultats Les qualitats més importants d’un radiotelescopi són la sensibilitat i el poder separador La sensibilitat d’un radiotelescopi, igual que per a un telescopi normal, depèn de la superfície collectora…

La missió té com a objectiu observar objectes celestes emissors d’ones ràdio aplicant interferometria de llarga base entre antenes de terra i l’antena en òrbita Com que HALCA és situat en una òrbita ellíptica, amb un apogeu de 21 000 km i un perigeu de 540 km, les línies de base que es poden obtenir d’aquesta manera són tres vegades més llargues que les abastables amb observacions basades únicament en antenes situades a la terra D’aquesta manera es poden obtenir mapes ràdio amb resolucions molt altes —per exemple, a 5 GHz la resolució pot superar el millisegon d’arc…

L'atmosfera terrestre presenta la finestra visible entre 300 i 900 nm, i la finestra ràdio entre 1mm i 15 m de longitud d’ona

Es tracta d’un radioreceptor especialment dissenyat per controlar ininterrompudament el soroll còsmic emissió ràdio de fons que procedeix de l’espai exterior L’absorció d’aquesta radiació a les regions polars és molt sensible al flux de raigs còsmics de baixa energia generats al Sol, la qual cosa permet detectar les variacions en el flux d’aquests raigs

El programa fou elaborat per Frank Drake i els seus collaboradors del National Radio Astronomy Observatory de Virgínia de l’Oest i fou dut a terme durant els primers anys de la dècada dels seixanta Per motius teòrics hom escollí els estels τ Ceti i ε Eridani com a regions favorables pel tipus d’estudi que es realitzava, i els radiotelescopis adscrits a la investigació estudiaren tots els senyals rebuts en un estret interval de longituds d’ona centrat en el valor de 21 cm longitud a la qual emet l’hidrogen neutre, un dels components més abundants de l’Univers Aquest experiment no donà cap…

Treballà als observatoris d’Hamburg 1919, del mont Wilson 1931 i del mont Palomar, on el 1943, amb l’ajut del telescopi gegant, resolgué en estels el nucli de la nebulosa d’Andròmeda, fet que el portà a establir dos tipus de poblacions estellars població I i població II Determinà que existeixen dos tipus ben definits de Cefeides Aquestes observacions el portaren, el 1952, a corregir la constant de Hubble en la mesura de les distàncies intergalàctiques El 1954 determinà l’origen d’una intensa radiofont en la constellació del Cigne, i explicà la seva teoria sobre l’emissió d’ones de …

El 14 de maig de 2009 fou llançat a bord d’un coet Ariane V des de la base de Kourou, a la Guyana Francesa Planck es troba orbitant al voltant del punt L2, a 1,5 milions de quilòmetres de la Terra en la direcció oposada al Sol Està dotat d’un telescopi d’1,5 m de diàmetre efectiu i dos conjunts de detectors, un al rang radio i l’altre al submillimètric, capaços de mesurar amb gran precisió la temperatura de la radiació còsmica de fons a cada regió del cel, detectant les seves anisotropies amb una gran resolució angular Després de COBE i WMAP, Planck és la tercera missió destinada a estudiar…

El sistema binari és format per un estel normal i un objecte compacte —que pot ésser un estel de neutrons o un forat negre— L’estel normal transfereix massa a l’objecte compacte, formant sovint un disc d’acreció al voltant d’aquest Els raigs X provinents d’aquest sistema s’originen, en part, per l’escalfament del disc d’acreció En alguns discs d’acreció les condicions hidrodinàmiques són tals, que, sigui de forma puntual o de manera continuada, s’esdevenen erupcions en què grans quantitats de massa són expulsades del sistema en direcció perpendicular al disc d’acreció El material expulsat és…

Consisteixen en intenses erupcions de fotons de molt alta energia que apareixen a l’atzar i duren entre fraccions de segon i algun minut Són un dels esdeveniments més energètics de l’Univers i els observatoris en òrbita n'han detectat milers, a un ritme d’aproximadament un per dia El fet que fins fa poc els telescopis de raigs gamma tinguessin una resolució molt baixa fa que l’origen d’aquestes erupcions sigui encara bastant desconegut A partir de l’any 1997 es començaren a associar erupcions de raigs gamma amb fonts febles d’emissió òptica i ràdio que brillen durant unes hores o…

Educat a Edimburg, Moscou i Berlín, estudià també a Zuric i Viena economia i psicoanàlisi, la qual arribà a practicar professionalment a Palestina 1924-39 Des del 1939 residí als EUA Suggerí l’existència d’ones cerebrals característiques en els epilèptics Interessat per la cosmologia, emeté uns postulats molt controvertits per la ciència moderna suggerí que l’atmosfera de Venus podia ésser molt calenta 1950 la qual cosa fou confirmat en una prova espacial molt posterior suggerí que Júpiter emetia ones de ràdio 1953, tal com fou confirmat experimentalment el 1955, i proposà l’…