Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
raig verd
Astronomia
Meteorologia
Esclat lluminós viu i instantani de color verd que hom observa alguna vegada en dies molt clars en el punt en què el disc solar és a punt de sortir (a l’alba) o de desaparèixer (a la posta) per l’horitzó de la mar.
La causa que origina el fenomen és la diferent desviació dispersió que els raigs corresponents a les distintes longituds d’ona que componen la llum solar experimenten en travessar l’atmosfera terrestre el raig verd és el primer a aparèixer a l’alba i el darrer a desaparèixer a la posta per l’horitzó de la mar
anell astronòmic
Astronomia
astrolabi nàutic
simplificat.
A 45° de l’anella de suspensió hi havia un forat pel qual, en observar l’altura d’un astre, els raig d’aquest arribaven a la cara interior on hi havia una graduació de 0 a 90, que corresponia a 180° hom hi llegia l’altura de l’astre Fou poc usat i poc precís
Gran Telescopi de Raigs Gamma Atmosfèrics per Imatge Čerenkov
Astronomia
Telescopi que forma part de l’observatori del Roque de los Muchachos, a l’illa de La Palma (Canàries).
Amb més de 17 m de diàmetre, fou dissenyat per a detectar la radiació de Čerenkov produïda per la cascada de partícules que es formen a l’alta atmosfera com a conseqüència de la incidència d’un raig gamma d’alta energia Pot detectar raigs còsmics gamma amb energies compreses entre els 50 i els 30 TeV El 2009 s'inaugurà un segon telescopi MAGIC II, molt semblant al primer i situat al costat
deflexió de la llum
Astronomia
Desviació en la direcció de propagació que experimenta la radiació electromagnètica en travessar un camp gravitacional.
És un efecte predit i explicat per la teoria de la relativitat general d’Einstein En el cas del Sol, un raig de llum que passi rasant al seu costat experimenta una deflexió d’1,75 segons d’arc La desviació fou mesurada per primera vegada l’any 1919 per Arthur SEddington durant un eclipsi total de Sol Els estels observats a prop del Sol a la fase de totalitat de l’eclipsi mostraven posicions lleugerament diferents de quan eren observats durant la nit, lluny del Sol Aquesta observació constituí una de les proves més importants de la teoria de la relativitat general La deflexió de…
lent gravitacional
Lent gravitacional: 1, Un raig lluminós que passa a una distància R d’una massa M sofreix una deflexió d’angle a per l’atracció gravitacional de M. 2, Si a és molt petita, l’observadir veu dues imatges Sa i Sb provinents de dos feixos de raig lluminosos soritts de S i que passen a banda i banda M, fet que origina un miratge gravitacional
© Fototeca.cat
Astronomia
Efecte de desdoblament d’imatge produït en passar la llum d’un objecte celeste llunyà prop d’un altre més proper.
La desviació produïda fa veure molt properes la imatge real i una o diverses de virtuals Hom ha descobert diferents casos de lents gravitacionals en sengles imatges de quàsar llunyans que tenen al davant, i més a prop, una galàxia
radiogalàxia
Astronomia
Galàxia de la qual hom detecta emissions d’ones radioelèctriques.
Les radiogalàxies poden ésser classificades en dos tipus les normals i les peculiars Les radiogalàxies normals són galàxies ordinàries que emeten una part de les radiacions en longituds d’ona corresponents al domini de les radioones En el cas de les galàxies normals més pròximes, l’origen d’aquestes radioemissions ha estat detectat generalment als discs i a les corones galàctiques, i algunes vegades també als nuclis Per terme mitjà la intensitat d’aquestes radioemissions és de 10 3 8 erg/s però algunes vegades pot arribar fins a un valor extrem de 10 4 1 erg/s En tots els casos, però, aquests…
angle de fase
Astronomia
Angle format per la direcció d’un raig de llum solar que incideix en la superfície de la lluna (o d’un planeta) i la direcció del raig reflectit (en la lluna o en el planeta considerat) que és rebut per l’observador a la Terra.
forat negre
La primera imatge d’un forat negre, situat en el centre de la galàxia M87 (10-04-2019)
Event Horizon Telescope
Astronomia
Darrer estadi de la vida d’un estel de gran massa.
El material que compon un estel és generalment en equilibri sota l’acció de dues forces antagòniques la força de la gravetat, que tendeix a condensar la matèria cap al centre de l’estel, i la força de la pressió, que tendeix a expansionar-lo Hom pot demostrar que per a estels d’una massa superior a tres masses solars aquest equilibri no pot subsistir, car la matèria de l’estel s’esfondra sobre ella mateixa i l’estel es contreu indefinidament collapse gravitacional Els fenòmens que tenen lloc a l’interior de l’objecte resultant poden ésser descrits únicament per la relativitat general i les…
sistema binari de raigs X
Representació d’un sistema binari de raigs X constituït per un estel de neutrons, o bé un forat negre (requadre inferior), i un estel de la seqüència principal
© Fototeca.cat
Astronomia
Sistema constituït per un parell d’estels que giren al voltant d’un centre de gravetat comú, a molt poca distància l’un de l’altre, i que es caracteritzen per presentar una forta emissió en la regió de l’espectre dels raig X.
Fins a l’actualitat, han estat detectats més de 100 sistemes d’aquest tipus, encara que tan sols una desena han pogut ésser observats amb aparells òptics D’aquests 100 sistemes, uns 30 presenten un règim d’emissió de raigs X en el qual apareixen unes pulsacions breus i intenses, que de vegades es repeteixen periòdicament Els exemplars que pertanyen a aquest subtipus especial es diuen eruptors o, també, fonts intermitents de raigs X Actualment hom relaciona el mecanisme d’emissió en tots els sistemes binaris de raigs X, tant en els eruptors com en els altres, amb les característiques físiques…
Mercuri
Imatge de Mercuri proporcionada per la sonda MESSENGER
© NASA/Johns Hopkins Univ./Carnegie Inst.
Astronomia
El primer planeta del sistema solar, atenent la seva proximitat al Sol.
La distància de Mercuri al Sol varia entre els 48 milions de km 0,307 UA al periheli, i els quasi 70 milions 0,467 UA a l’afeli, per la qual cosa la seva òrbita és la més excèntrica dels planetes del sistema solar e = 205 El període orbital és de 88 dies La proximitat del Sol fa que, vist des de la Terra, la distància angular entre ambdós astres sigui sempre molt petita, amb un màxim de 28°, la qual cosa significa que l’observació de Mercuri és sempre difícil perquè se’l pot veure únicament poc després de la posta del sol o poc abans de la sortida En ambdós casos, Mercuri resta molt baix a l’…