Resultats de la cerca

La seva necessitat és conseqüència de la precessió dels equinoccis que fa que el punt vernal canviï contínuament En concret, el temps sideri i l’ascensió recta han d’ésser mesurats per a una posició de referència del punt vernal, que és anomenada època estàndard Fins el 1984, l’època estàndard fou definida com el moment en què tingué lloc la culminació pel meridià de Greenwich del punt mitjà d’Àries el dia primer de gener de l’any tròpic 1900 per a mesurar els anys següents hom utilitzà l' any besselià període d’una revolució completa en ascensió recta del sol mitjà d’ençà del…

Els seus complements matemàtics són, d’una banda, la mecànica celeste i, en general, tota l' astronomia teòrica i, de l’altra, el que hom designa com a astronomia esfèrica L’astrometria no s’ocupa de la distància a què es troben els astres, sinó de la direcció en què són observats, la qual cosa permet d’usar la projecció de llur posició real en una esfera ideal, l’esfera celeste, en la qual són representats tots els sistemes de coordenades Combinant aquestes amb les coordenades geogràfiques mesurades damunt l' esfera terrestre , representació també ideal de la Terra, hom podrà obtenir la…

Normalment, en aquest darrer cas, hom fa servir el punt Àries com a punt de referència

El concepte de temps va lligat al de simultaneïtat en el sentit que la localització d’un esdeveniment és determinada per comparació amb la simultaneïtat amb els que es produeixen en un sistema de referència que és anomenat rellotge Segons Einstein, el temps d’un esdeveniment és la indicació que dóna un rellotge collocat en el punt de l’espai on té lloc l’esdeveniment Com que la transmissió d’una informació és feta amb una velocitat finita, car com a màxim serà la de la llum, la noció de temps comporta la d’espai Per a dos observadors diferents que estiguin en repòs entre ells,…

És el pla de referència per al sistema de coordenades galàctiques

Per a mesurar-la s’acostuma a fer servir com a referència la composició química del Sol

Des de l’antigor, ha estat emprat el dia com a unitat bàsica de temps, i com a tal unitat hom n'ha anat redefinint més i més acuradament la durada Inicialment, cada poble assignava al dia una durada pròpia o bé les hores de llum diürna, com els babilonis, o bé les 24 hores, com els alexandrins Els romans el dividiren en dotze hores iguals, repartides en cicles de tres hores prima, tèrcia, sexta i nona Entre els jueus, el dia començava al capvespre, segons les normes bíbliques Al segle IV aC els grecs descobriren el mecanisme dels eclipsis, amb la qual cosa comprengueren la natura de l’…

Relació d'anys astronòmics punt de referència angle recorregut durada en dies civils any tròpic Àries 359º59'09”,8 365,242 any sideri un estel 360º 365,256 any anomalístic perigeu 360º00'11”,6 365,259

Aquest mot és especialment emprat en tractar del moviment dels estels circumpolars En considerar el moviment diürn d’un d’aquests estels al voltant d’un dels pols celestes, hom observa l’existència de dues posicions en les quals la seva separació respecte a aquest pol és màxima en azimut coordenades astronòmiques horitzontals i horàries, l’una cap a l’est digressió oriental , i l’altra cap a l’oest digressió occidental En aquestes dues posicions el pla vertical que passa per l’estel cercle vertical és tangent a la trajectòria aparent de l’estel i perpendicular al seu cercle horari Quan un…

Aquest cercle, que divideix l’esfera celeste en dues semiesferes, anomedades hemisferi austral i hemisferi boreal , serveix de referència a certs sistemes de coordenades astronòmiques, i per això té un gran interès la seva determinació exacta Cal tenir en compte, però, que l’eix del món presenta desplaçaments deguts als moviments de nutació i precessió, i que, per tant, l’equador celeste no és un cercle fix, sinó que varia amb el temps