Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
ombra
Astronomia
Física
Regió de l’espai que, pel fet d’ésser situada al darrere d’un cos opac il·luminat per una font lluminosa, és totalment o bé parcialment privada de la llum.
En el cas que la font lluminosa sigui puntual, l’ombra té uns límits ben definits sense considerar els fenòmens de difracció En el cas que la font lluminosa sigui extensa, hi ha una regió de l’espai que resta totalment privada de llum ombra , mentre que una altra regió resta parcialment illuminada penombra eclipsi
càlcul de la data de la Pasqua
Astronomia
Cronologia
Conjunt d’operacions destinades a trobar la data de la Pasqua un any determinat.
Per a fer aquest càlcul hom determina primerament el retard r de la lluna plena respecte al 21 de març, el qual és la resta de dividir l’expressió 19 m 1 9 +15+ A per 30, en la qual el valor de m 1 9 és la resta de dividir el número de l’any considerat m per 19, i el valor de A és zero quan hom fa el càlcul per als anys del calendari julià, mentre que per als anys del calendari gregorià és igual a la resta de dividir per 30 l’expressió c — c /4 — c — k /3, on el valor de c és el quocient enter de dividir l’any considerat per 100, i k val zero fins a l’any 4199, mentre que val c —17/25 a…
Alpetruixí
Astronomia
Nom amb el qual fou conegut als Països Catalans l’astrònom andalusí Abū Isḥāq al-Biṭrūğī
, que a la resta d’Europa fou anomenat Alpetragius
.
Valentina Vladimirovna Tereškova
Astronomia
Cosmonauta russa.
Fou la primera dona cosmonauta a tripular la nau espacial individual Vostok 6 , pel juny del 1963, amb la qual restà prop de 71 hores en òrbita terrestre
radiació còsmica de fons
Astronomia
Radiació electromagnètica provinent de totes les direccions de l’espai, que és el resultat de la superposició en l’espai de les emissions, individualment febles, de fonts que emeten principalment en les bandes de ràdio i de raigs X.
Una de les components de la radiació còsmica de fons és l’anomenada radiació cosmològica de fons, l’origen de la qual és diferent del de la resta de components
ombres volants
Astronomia
Fenomen que té lloc poc abans o immediatament després dels eclipsis totals de Sol i que consisteix en l’aparició sobre el terra o sobre qualsevol superfície uniforme, com per exemple un mur, d’una sèrie d’ombres ondulants que es desplacen a una gran velocitat.
Aquest fenomen podria ésser degut al fet que la llum provinent de la molt petita superfície del Sol que resta visible en els instants anteriors i posteriors a la totalitat d’un eclipsi, és refractada per les superfícies d’igual temperatura de l’atmosfera terrestre, les quals presenten ondulacions
siderit
Astronomia
Meteorit constituït essencialment per materials de tipus metàl·lic.
Els siderits contenen, per terme mitjà, entre un 85 i un 95% de ferro la resta és níquel i una petita part de cobalt Un cop netejat i polit, hom observa que al voltant d’un 80% d’un siderit es presenta en forma cristallina Els siderits constitueixen aproximadament un 50% dels meteorits trobats i el 6% dels caiguts meteorit
Richard Christopher Carrington
Astronomia
Astrònom anglès.
Fou el primer a enregistrar l’observació d’una erupció solar estudià les taques solars Publicà un catàleg de 3 753 estels circumpolars 1857 Descobrí que la rotació del Sol és diferencial, és a dir, que la velocitat depèn de la latitud, de manera que la rotació de l’equador solar és més ràpida que la de la resta de l’esfera
forat coronal
Astronomia
Regió extensa de la corona solar, de densitat més baixa que el seu entorn i associada a regions unipolars fotosfèriques, que apareix a les imatges de raigs X molt menys brillant que la resta del disc solar.
És l’indret on es generen els vents solars d’alta velocitat La corona, la capa més externa de l’atmosfera solar, està altament estructurada, tal com ja es va veure en les primeres imatges en raigs X obtingudes pel Skylab , durant els anys setanta En aquestes imatges, les regions brillants corresponen a àrees on el camp magnètic és intens i tancat Aquestes regions ocupen el 80% de la superfície del Sol Les zones més fosques, on el camp magnètic solar s’obre al medi interplanetari, són els forats coronals, que presenten una temperatura 10 6 K i una densitat inferior a la del seu entorn d’1,5 a…
comparador intermitent
Astronomia
Dispositiu òptic emprat per a comparar dues fotografies d’una mateixa regió del cel obtingudes a distints moments, per mitjà de la seva presentació alternada i repetida davant el camp visual d’un observador.
Quan hom observa dues fotografies d’una mateixa regió del firmament en un d’aquests aparells té la impressió d’observar una sola imatge Si un dels astres fotografiats ha canviat de lloc durant el peróde que separa les dues imatges en el temps, hom veu com aquest astre presenta una oscillació intermitent respecte als altres estels que surten a la imatge, seguint el ritme del canvi de plaques igualment si un estel ha canviat la seva lluminositat aparent entre les dues fotografies comparades, hom observa com la imatge s’enfosqueix i s’illumina alternativament mentre la resta dels astres roman…