Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
taules astronòmiques
Astronomia
Publicació que conté una col·lecció de dades dels moviments i les posicions d’una sèrie d’astres relatives a un període de temps determinat.
Hi ha nombroses publicacions d’aquests tipus, cadascuna de les quals es caracteritza pels astres de què tracta i per l’objectiu al qual són destinades Així, per exemple, han estat elaborades taules de planetes i satèllits on hi ha indicades les posicions d’aquests astres, referides a un sistema de coordenades rectangulars o semipolars i a intervals de temps ben determinats N'hi ha que es refereixen a un cos celeste prou important la Lluna o Mart, per exemple, i en aquest cas solen ésser més detallades Hi ha també taules relatives a fenòmens astronòmics, com ara eclipsis i ocultacions, amb…
reducció a la posició aparent
Astronomia
Conjunt d’operacions a les quals hom sotmet els valors de les coordenades d’un astre tal com apareixen en un catàleg estel·lar, per trobar els valors actuals de les coordenades d’aquest mateix astre.
Les coordenades dels astres donades pels catàlegs estellars són referides a una època determinada, que hom sempre fa coincidir amb l’inici d’un cert any astronòmic Per a trobar el corresponent valor d’aquestes coordenades en un altre instant cal efectuar una sèrie de correccions que corresponen als diferents canvis introduïts per una sèrie de factors en la posició aparent de l’estel, durant l’interval de temps que separa les dues dates Aquests factors són el moviment propi de l’estel, la parallaxi , la precessió dels equinoccis , la nutació i l' aberració de la llum
grans de rosari
Astronomia
Aspecte que presenta l’estreta porció lluminosa de la superfície solar al final i al principi de la fase de totalitat d’un eclipsi solar.
Aquest fenomen, consistent en una sèrie de grans brillants separats per regions completament fosques, fou observat per Baily el 1836, i té l’origen en les irregularitats del relleu de la Lluna
Vega
Astronomia
Estel α de la constel·lació de la Lira
.
És un estel de la sèrie principal, pertany al tipus espectral A0 i és de color blau El seu radi és 2,4 vegades el radi del Sol, i la seva lluminositat intrínseca és 50 vegades superior a la del Sol D’aquí a uns 13000 anys aquest estel serà el més proper al pol nord Estel Polar
Jean Picard
Astronomia
Astrònom francès.
Sacerdot i prior de l’abadia de Rille, a Anjou, fou un dels primers a ocupar-se de l’astronomia de posició moderna i, amb Adrien Auzout, ideà 1667 el micròmetre de fils mòbils per donar més precisió a les observacions astronòmiques Entre els anys 1669 i 1670 efectuà la primera mesura precisa de la longitud del grau de meridià entre Sourdon prop d’Amiens i Malvoisin prop de París El 1677 féu una sèrie d’investigacions per determinar la velocitat del so
Giuseppe Piazzi
Astronomia
Astrònom italià.
Ordenat de sacerdot el 1764, l’any següent se n'anà a Palerm per ocupar una càtedra de matemàtiques superiors El 1791 fundà un observatori astronòmic que situà a la torre del Palau Reial A partir del 1792 inicià una llarga sèrie d’observacions i publicà un catàleg de 7 646 estels el 1801 descobrí el primer asteroide conegut, al qual donà el nom de Ceres A partir de l’any 1817 dirigí la construcció de l’observatori de Capodimonte
sistema de Fórnax
Astronomia
Galàxia el·líptica que pertany al sistema local de galàxies.
És situada a una distància de 190 000 parsecs, i el seu diàmetre és d’uns 2 000 parsecs El sistema de Fórnax s’allunya de la Galàxia a la qual pertany el Sol a una velocitat de 40 km/s La seva magnitud aparent és de 9,1, mentre que la magnitud absoluta és de -11,9 La magnitud fotogràfica dels seus estels més brillants és de 19,2 El sistema de Fórnax és voltat per una sèrie de cúmuls globulars del mateix tipus dels que envolten la Galàxia, però en nombre molt inferior
Johann Franz Encke
Astronomia
Matemàtiques
Astrònom i matemàtic alemany.
Deixeble de Gauss, l’any 1816 fou nomenat astrònom de l’observatori de Gotha Més tard esdevingué director de l’observatori de Berlín i professor de la Universitat d’aquella mateixa ciutat Els seus treballs més importants es relacionen amb l’estudi dels cometes Calculà els elements de l’òrbita d’una sèrie de cometes observats entre el 1680 i el 1818 i demostrà que corresponien a un mateix cos celeste, que després batejà amb el propi nom També calculà la parallaxi solar a partir de les dades obtingudes gràcies als passos de Venus davant el Sol, que s’esdevingueren els anys 1761 i…
Amaltea
Astronomia
Un dels quatre satèl lits més interns de Júpiter.
Fou descobert per Edward Emerson Barnard el 9 de setembre de 1892 És a una distància mitjana de Júpiter de 181 000 km El 1979, el Voyager I passà a una distància del satèllit de mig milió de quilòmetres i realitzà una sèrie d’observacions que demostraren que es tractava d’un cos semblant en dimensions i característiques a un asteroide que la seva forma era la d’un ellipsoide irregular, l’eix més gran del qual fou avaluat en 270 km i el menor en 155 i que la seva temperatura era superior al valor esperat atenent a la seva distància al Sol, raons per les quals hom pensa que deu…
nutació
Astronomia
Tecnologia
Petit moviment d’oscil·lació de l’eix de la Terra que se sobreposa al moviment de precessió
.
A causa de la precessió, cadascun dels pols de l’eix de la Terra coordenades astronòmiques descriu, sobre l’esfera celeste, una línia circular entorn del pol de l’eclíptica, i la nutació fa que aquesta línia circular sigui sinuosa Si només existís la nutació, cada pol de l’eix terrestre descriuria una ellipse, en sentit retrògrad i amb un període de 18 anys i 7 mesos, el semieix major de la qual, anomenat també constant de la nutació , seria de 9,21’, i el semieix menor, de 6,86’ La nutació fou descoberta per JBradley el 1748 a partir d’una sèrie d’observacions de les posicions d…