Resultats de la cerca
Es mostren 184 resultats
sistema
Astronomia
Conjunt de cossos celestes que pertanyen a un únic complex orgànic constituït, com el sistema solar
.
sistema ptolemaic
A dalt: posició dels planetes en el sistema ptolemaic; a sota, a l’esquerra: moviments d’un planeta interior (Lluna, Mercuri, i Venus; el centre de l’epicicle, C, es manté sempre sobre la recta que uneix la Terra i el Sol); a sota, a la dreta: moviment d’un planeta exterior (Mart, Júpiter i Saturn; la recta que uneix C i el planeta es manté sempre paral·lela a la recta que uneix la Terra i el Sol)
© fototeca.cat
Astronomia
Model geocèntric del sistema solar, que explica els moviments aparentment complicats dels planetes tot suposant la Terra immòbil al centre de l’Univers, i la Lluna, el Sol, els planetes i els estels girant al seu voltant.
Fou donat a conèixer, en la seva forma més elaborada, per l’astrònom alexandrí Claudi Ptolemeu, bé que els seus trets principals ja havien estat anunciats per altres astrònoms anteriors, especialment per Apolloni de Perge i per Hiparc de Nicea En aquest model hom suposa que cada planeta recorre una òrbita circular, anomenada epicicle , el centre de la qual, C , al seu torn, recorre una circumferència centrada a la Terra, anomenada deferent Les peculiaritats del moviment de cada planeta són explicades per la combinació d’un diferent nombre d’epicicles i deferents, per les diferents dimensions…
sistema solar
Al sistema solar, els planetes de tipus terrestre són separats pel cinturó d’asteroides dels gegants gasosos i de Plutó
© Fototeca.cat
Astronomia
Conjunt d’astres que giren al voltant del Sol, sotmesos a la seva atracció gravitatòria.
Història Els primers sistemes astronòmics no distingien el sistema solar de la resta de l’Univers Afirmaven que la Terra era al centre de l’Univers geocentrisme , i que al seu voltant giraven el Sol, la Lluna, els planetes i els estels fixos, transportats tots ells per unes esferes cristallines A més, es pensava que els cometes i els meteorits eren fenòmens locals que s’originaven dins el mateix embolcall atmosfèric de la Terra Aquestes hipòtesis foren acceptades per tothom durant l’edat mitjana, bé que ja al segle IV aC Aristarc suggerí que era la Terra la que girava entorn del…
sistema copernicà
Astronomia
Model heliocèntric de l’Univers en què els planetes, àdhuc la Terra, descriuen òrbites circulars al voltant del Sol.
Segons aquest model, els estels fixos són sobre una esfera immòbil centrada també en el Sol, i la Terra fa una rotació diària El sistema copernicà permetia d’explicar la rotació diürna dels estels, el moviment retrògrad aparent del Sol al llarg del zodíac, la retrogradació aparent dels planetes i les estacions de la Terra Substituí el sistema ptolemaic per bé que, atès que seguint la idea platònica no considerava més que moviments circulars uniformes, hagué de conservar les nocions d’epicicle i deferent a fi de poder fer avenir les seves prediccions amb les…
sistema planetari
Astronomia
Conjunt de planetes que orbiten al voltant d’un estel.
Tot i que, tret del sistema solar, no se'n coneix cap més amb certesa, sembla que hom ha trobat evidències de l’existència de planetes al voltant d’alguns estels, arran de l’estudi de les alteracions que hom hi observa en el moviment L’estel HD 114762, similar al Sol, sembla tenir un planeta al seu voltant
sistema local
Astronomia
Grup galàctic al qual pertanyen la Via Làctia, la nebulosa d’Andròmeda, la del Triangle i altres galàxies menors.
sistema de Fórnax
Astronomia
Galàxia el·líptica que pertany al sistema local de galàxies.
És situada a una distància de 190 000 parsecs, i el seu diàmetre és d’uns 2 000 parsecs El sistema de Fórnax s’allunya de la Galàxia a la qual pertany el Sol a una velocitat de 40 km/s La seva magnitud aparent és de 9,1, mentre que la magnitud absoluta és de -11,9 La magnitud fotogràfica dels seus estels més brillants és de 19,2 El sistema de Fórnax és voltat per una sèrie de cúmuls globulars del mateix tipus dels que envolten la Galàxia, però en nombre molt inferior
sistema binari de raigs X
Representació d’un sistema binari de raigs X constituït per un estel de neutrons, o bé un forat negre (requadre inferior), i un estel de la seqüència principal
© Fototeca.cat
Astronomia
Sistema constituït per un parell d’estels que giren al voltant d’un centre de gravetat comú, a molt poca distància l’un de l’altre, i que es caracteritzen per presentar una forta emissió en la regió de l’espectre dels raig X.
Fins a l’actualitat, han estat detectats més de 100 sistemes d’aquest tipus, encara que tan sols una desena han pogut ésser observats amb aparells òptics D’aquests 100 sistemes, uns 30 presenten un règim d’emissió de raigs X en el qual apareixen unes pulsacions breus i intenses, que de vegades es repeteixen periòdicament Els exemplars que pertanyen a aquest subtipus especial es diuen eruptors o, també, fonts intermitents de raigs X Actualment hom relaciona el mecanisme d’emissió en tots els sistemes binaris de raigs X, tant en els eruptors com en els altres, amb les…
sistema de suport a la presa de decisions espacials
Astronomia
Projecte d’investigació astronòmic consistent en l’obtenció d’imatges multicolors i espectres del cel per tal de realitzar un mapa en tres dimensions de la distribució de galàxies a l’Univers.
Les imatges del SDSS foren preses durant més de vuit anys amb un telescopi de 2,5 metres de diàmetre a l’observatori d’Apache Point, Nou Mèxic EUA i cobreixen aproximadament una quarta part del cel La segona versió del projecte SDSS-II, feta pública a l’octubre del 2008, cobreix una tercera part del cel i conté més de 930000 galàxies, 120000 quàsars i 460000 estrelles La tercera versió SDSS-III serà publicada el 2014 El projecte SDSS està finançat per la fundació Alfred P Sloan, amb la participació d’altres institucions dels Estats Units, Alemanya, el Brasil, Espanya, França, el Regne Unit i…
equant
Equant d’un planeta en el sistema ptolemaic
© fototeca.cat
Astronomia
Punt imaginari emprat en una modificació del sistema ptolemaic
que explica les anomalies que presentaven els moviments planetaris en el model primitiu d’aquell sistema.
La millora consistia a considerar que un planeta recorre amb velocitat uniforme una circumferència epicicle el centre A de la qual recorre al seu torn una circumferència de centre C deferent, però el moviment angular de A no és uniforme respecte a C sinó respecte a un punt E situat a una distància de C igual a la distància que hi ha entre la posició T de la Terra i C , bé que a la banda oposada Aquest punt E és l' equant