Resultats de la cerca

Fou descobert per Pascu, Seidelmann, Baum i Currie el 1980 Orbita a una distància mitjana del centre del planeta de 295000 km i té un diàmetre de tan sols 26 km És un dels satèllits naturals més petits del sistema solar

Fou descobert per Mark Showalter el 1990 a partir de fotografies preses per la sonda Voyager La seva distància mitjana al centre del planeta és de 133583 km i el seu diàmetre, de tan sols 20 km Al març del 2017 la sonda Cassini-Huygens envia les primeres imatges en les quals s'apreciava amb precisió la forma de Pan

És anomenada també el Triangle Boreal , i conté tan sols 25 estels visibles a ull nu L’estel més brillant, α Trianguli , anomenat també Metallah , és de magnitud 3,58 és un estel nan que pertany al tipus espectral F2 i és situat a una distància de 64 anys llum Dins els límits d’aquesta constellació hi ha una galàxia espiral, M33 o bé NGC 598, anomenada la galàxia del Triangle , que pertany al sistema local i és la segona en magnitud aparent entre totes les galàxies conegudes

La missió New Horizons fou engegada per la NASA després de la cancellació de la Pluto Express , projecte que també tenia per objectiu el planeta nan La New Horizons fou llançada des de Cap Canaveral Florida, EUA el 19 de gener de 2006 a bord d’un coet Atlas V i arribà a Plutó el juliol del 2015, aproximant-se a tan sols 12500 km Es tracta de la primera sonda espacial en visitar aquest planeta nan, del qual recopilà imatges, com també dels seus satèllits Caront, Styx, Cèrber, Nix, i Hidra, i efectuà estudis de la seva morfologia i geologia Després de deixar enrere Plutó, la sonda…

És un sistema binari espectroscòpic, situat a una distància de 300 anys llum de la Terra La component secundària és un estel de novena magnitud, separat de l’altra component per una distància angular de 18´ La component principal és un estel supergegant d’una magnitud 2,2 És una variable cefeida amb un període de 3,97 dies, l’amplitud de la variació de la qual és de 0,2 magnituds A causa del fenomen de la precessió dels equinoccis els pols celestes descriuen un cercle al firmament durant un període de 26000 anys Com a conseqüència d’això aquest pol arribarà a una distància de tan sols…

Els primers GRB foren observats de forma casual a la dècada del 1960 per satèllits destinats a altres missions Fins a la dècada del 1990 el coneixement sobre el seu origen i natura fou molt escàs, i constituí un dels reptes de l’astrofísica del moment A partir de l’any 1997 es començaren a associar erupcions de raigs gamma amb fonts febles d’emissió òptica i ràdio que brillen durant unes hores o pocs dies abans de desaparèixer i que ajuden a localitzar el lloc on ha esdevingut l’erupció Posteriorment, les observacions amb nous satèllits i el desenvolupament de models teòrics han permès…

Els estels binaris es divideixen en tres classes principals, que es distingeixen pels sistemes que cal emprar per a detectar-los, els quals mètodes depenen de la proximitat real entre els estels del sistema binari, de la distància entre ells i la Terra i de l’orientació de les òrbites respecte a la Terra La primera classe és la constituïda pels estels binaris visuals , que són aquells sistemes les components dels quals són prou distanciades per a poder ésser observades separadament amb un instrument òptic La segona classe és formada pels estels binaris espectroscòpics , que són aquells…

La massa de les galàxies i els cúmuls de galàxies es pot deduir a partir del moviment dels objectes astronòmics que es mouen en el si del seu camp gravitatori Les observacions actuals mostren que tan sols una desena part de la massa mesurada d’aquesta manera pot ésser associada amb estrelles, gas i pols, mentre que el 90% restant, tot i exercir atracció gravitatòria, no emet llum que en permeti la detecció Hi ha diverses teories per a explicar la natura d’aquesta matèria fosca En primer lloc podria tractar-se d’estels nans marrons, amb masses al voltant d’una vintena part la del…

En el cas del sistema solar tan sols Venus i Mercuri poden transitar, segons un observador a la Terra, pel davant del Sol Mentre que els trànsits de Mercuri són fenòmens que es donen en mitjana 14 vegades per segle, els de Venus són molt poc freqüents, ja que només se'n produeixen dos cada 120 anys aproximadament El 8 de juny de 2004 hi hagué un d’aquests rars trànsits de Venus, que fou observat per milers d’astrònoms i per nombrós públic arreu del món El proper es produirà el 5 de juny de 2012, però no serà visible des de Catalunya Als s XVII i XIX els trànsits de Venus serviren…

Hi ha nombroses publicacions d’aquests tipus, cadascuna de les quals es caracteritza pels astres de què tracta i per l’objectiu al qual són destinades Així, per exemple, han estat elaborades taules de planetes i satèllits on hi ha indicades les posicions d’aquests astres, referides a un sistema de coordenades rectangulars o semipolars i a intervals de temps ben determinats N'hi ha que es refereixen a un cos celeste prou important la Lluna o Mart, per exemple, i en aquest cas solen ésser més detallades Hi ha també taules relatives a fenòmens astronòmics, com ara eclipsis i ocultacions, amb…